dijous, 10 de maig del 2018

Som el paisatge / Begonya Pozo

Poesia a la intempèrie : 2011
  • Som el paisatge
           
Som el paisatge que ens habita.
Som l’ull que vigila el desconcert,
les mans que arruguen el temps entre els plecs de la carn.
Som els llavis tallats pel fred sorprenent de la tardor

o les galtes toves d’una vesprada de vi.
Som la llum que s’amaga entre els núvols, com la pluja,
i som el vent sota les ones silencioses de la Malva-rosa.
Som la llengua que cruix entre les palmeres

i també som el parlar oblidat dels pollancres sota les fulles.
Som l’aigua que bull a totes hores i no crema,
som el bes de vidre amerat de distàncies,
com són els llençols urgents.

Som la nit que dorm despentinada,
el got brut de cafè amb llet i els raspalls de dents sense nom.
Som les esquenes o les cames,
els culs o els mugrons,

les cuixes o els cabells oblidats.
I som, quan som, el cansament de les estrelles,
els somnis de música o els malsons de tot aquest amor cosit a les venes.




 
Begonya Pozo
Begoña Pozo Sánchez va naixer a valencia al 1974 i es va titular com a filologa italiana al 1998. al 2008 es va doctorar amb la tesis “La obra lírica de César Simón: poética del paisaje y de la conciencia”.treballa com a profesora de filologia italiana a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació (Universidad de Valencia) Ella es una gran defensora de la poesia i majoritariament ajuda a visualitzar altres poetes. tambe va crear un premi de poesia titulat César Simón per ajudar al poetes.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada