La temptació del claustre, Núria Cadenes

Núria Cadenes i Alabèrnia

(Barcelona, 18 de febrer de 1970) és una periodista, escriptora catalana.

Va treballar a la revista El Temps i a Acció Cultural del País Valencià.

Núria Cadenes viu a València, on treballa de llibretera. Ha publicat, entre d'altres, els llibres 'Cartes de la presó' (1990), 'L'Ovidi' (2002), 'Vine al sud!' (2008) o 'El banquer' (2013). Amb 'AZ (2009)', va guanyar el Premi Ciutat d'Elx i el de la Crítica dels Escriptors Valencians. La primer incursió al món del negre va ser al recull 'Elles també maten', a cura d'Anna Maria Villalonga (2013).

 

VALORACIÓ DEL TREBALL: La seva lectura ens ha paregut complicada i molt peculiar ja que utilitza molts signes de puntuació i onomatopeies, però és molt interessant. Quan lliges els seus relats et recorda a un poema, encara que està escrit en prosa. La seva personalitat es veu reflexada en els seus escrits. Ha sigut un plaer conèixer-la.

Podeu escoltar l'Àudio d'un fragment del llibre La improbable vida de Joan Fuster on Núria Cadenes ha participat amb la seua genial aportació  amb el capítol " la temptació del claustre".En aquest capítol Núria ens fa viatjar juntament amb Fuster per la Universitat de València en els temps del franquisme.

Maria Josep Escrivà

Jocs malabars

Riu l’infant amb el riure

indolent

amb què el riu a raucat

la granota.

Si diu <<circ>> al revés

cent vegades,

farà sonar l’insomni

de cent grills.

I si en lloc de les cent

en són mil,

el que hi sona és el goig

de dir <<roig>>

com qui amb rosega

mil cireres.

Maria Josep Escrivà va nàixer al Grau de Gandia el 1968, és un referent de la poesia valenciana actual, no només com a autora. Ha organitzat tertúlies a València i Gandia i ha estat present en festivals.

Durant anys ha sigut responsable de la secció de Literatura del CEIC Alfons el Vell de Gandia i dirigeix la col·lecció de plaquetes «Razef» d’Edicions 96, on fa de correctora i editora.

http://trbolatzur.blogspot.com.es/2012/10/maria-josep-escriva.htmldeler

Rosa Leveroni

ROSA LEVERONI

RECORDS

Caminen els estels i l’arbre fruita

i s’encalcen en els vents.

Floreix el romaní, cauen les fulles

amb apagats laments.

La carrera del temps mai no s’atura;

tot gira al seu voltant.

Tot s’usa lentament, i fins el somni,

poruc, es va allunyant…

Però segueix el doll que em desaltera

al llarg del meu camí.

Què hi fa la solitud, si vaig tenint-lo

segur, fins a la fi?

Paisatge

BIOGRAFIA: Rosa Leveroni (Barcelona, 1910-1985). Poeta i narradora. La seva poesia es troba influïda pel mestratge de Carles Riba, tant en els models formals com en el refús de la superficialitat i el barroquisme. Conrea també l'assaig i la crítica literària (sobre Ausiàs March, especialment).
Més sobre ella

Begonya Mezquita

La distància dels teus ulls

La distància dels teus ulls em negra,

m’inunda, em cobreix de boira espessa,

em neguiteja i no me’n sé sortir.

La distància que ha envaït el cor del paisatge,

aquest espai que només pertanyia a tu i al somni

on l’ombra més dolça solcava aquestes mans

que s’ensenyaven a despertar en qualsevol indret

disfressat de planícia o de turó rònec.

La distància dels teus ulls em transforma,

m’enalteix i m’excita com la llum del capvespre,

m’educa per cada carreró fosc que atansa la platja,

un altre horitzó que parla d’irrealitats

quan el dia creix, cansat, entre llençols i dianes de l’alba.

Biografia: Poeta valenciana (Sagunt, 1968), autora dels llibres El perfecte somriure (1989), Entre la distància exacta i la nit (1991), Signes de terra (1999), Una illa (2007) i Parlen els ulls (2014). Va guanyar el I Premi Vila de Mislata i va quedar finalista en el II Premi Jaume Bru i Vidal de Sagunt. Treballs seus han aparegut en edicions col·lectives i ha muntat diversos espectacles poètics. També col·labora en revistes digitals. A més, és professora de valencià a un institut de Castelló. https://ca.wikipedia.org/wiki/Begonya_Mezquita_Ram%C3%ADrez

Imatge:
https://www.belelu.com/2015/09/relaciones-a-distancia-que-piensan-las-personas-que-lo-han-logrado/

Xelo Llopis

XELO LLOPIS

                                       ESTIME LA GENT QUE…

Estime la gent que,

en la lluita fa de la seua mà un puny alçat,

del diàleg el seu fusell,

per bandera té la paraula,

amb pas ferm,

creu en el romanticisme de les idees,

en la conversa sap escoltar,

cada albada fixa un nou repte,

davant la injustícia no alça els muscles,

s’implica i es mulla,

sense perdre la gentilesa del gest.

T’estime.

 BIOGRAFIA: Xelo Llopis Roca, també coneguda pel pseudònim que utilitza a Facebook, Xelo IProu,va nàixer a Xàtiva, el 24 d’abril de 1962. Encara que el seu treball ha tingut més que vore amb els nombres que amb les lletres, sempre li ha agradat la literatura. Com diu ella escriu com a exercici per alliberar allò que li bull per dins, sense més.

De fet, els seus poemes són una explosió de sentiments en la que veiem com es va redescobrint personalment i en ells plasma tot un món intern, que per sort per als lectors, deixa eixir mitjançant el seu poemari.

http://trbolatzur.blogspot.com.es/2013/02/nascuda-xativa-en-un-dia-dia-mes-prop.html

Isabel Robles

“Nosaltres les dones

som més a prop de la terra…”

I, amb tot, sempre que sent

que les dones som més

em pose a tremolar

davant d’aquesta càrrega subtil,

perquè no fou el signe

fer ofici del dolor

però ho fou menys encara la jactància.

Us sembla poca cosa

si afirme, simplement, que vull ser una dona?

Isabel Robles (21 d'octubre de 1948, Alhambra, Ciudad Real), és professora, assagista, traductora i poeta. Ha traduït obres de Myrna Lamb, Anne Sexton, E.E. Cummings i Edgar Allan Poe.

Enllà del foc

Creix el temps com creix el verd.

Sega el verd el foc que passa,

igual que, en la nit,el gel

silenciós també passa.

Però creix cendra del foc

i la sega el camí cert.

Tant cert com que, enllà del foc,

sempre, sempre venç el verd.

Maria Josep Escrivà

Biografía:

Va nàixer al Grau de Gandia el 1968, és un referent de la poesia valenciana actual, no només com a autora. Ha organitzat tertúlies a València i Gandia i ha estat present en festivals.

Durant anys ha sigut responsable de la secció de Literatura del CEIC Alfons el Vell de Gandia i dirigeix la col·lecció de plaquetes «Razef» d’Edicions 96, on fa de correctora i editora.

Temps Gallery 

Felícia Fuster

NO EM DESPULLEU: 

Abans 

que el gran compàs no em paralitzi 

amb la geometria de la mort 

no em despulleu. 

No em despulleu del temps 

ni d'aquells mots 

que, fins gebrats, jo feia càlids. 

Sé que el meu cant 

avui 

no arribarà 

ni a les òrbites baixes 

i el món em pesarà. Tant és. 

Deixeu-me. 

Deixeu-me el formigueig 

d'aquest cap ple de festa 

i les ales dels ponts. Deixeu-me blanca, 

calç apagada, encesa, poca cosa, 

no res, 

amb els peus nus. 

Sé caminar descalça. I més. 

I encara sé: 

només el que s'esborra 

té importància.

Felícia Fuster i Viladecans va néixer el 7 de gener de 1921 al barri de la Barceloneta, on va viure d’infant. La seva família materna tenia una ferreteria que també proveïa d’efectes navals i que estava situada gairebé enfront de l’habitatge familiar.

la imatge es de:

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtWqSSzTcGmBflBvqLgo6yydDOlX-x76l5l-Ng2WNMjGQZi9e3JcV8fehOX5GKJ3v4chEEy-l9Sebzsy0Qmqf73n4kNI_L0pFZr3nN6PDeqAZNrYl-x9UGozBKyPKk6_n5SBRchIqLclc/s1600/de-chirico-giorgio-les-jeux-terribles-c-1925.jpg

He trobat aquest poema en un blog :

http://elglobosblog.blogspot.com.es/2012/03/no-em-despulleu-de-felicia-fuster.html

Sílvia Bel Fransi

TU NO HO SAPS

No sé por qué la gente tiene gatos

pudiendo tener obsesiones

JUAN JOSÉ MILLÁS

Tu no ho saps,

però un dia el teu gos es morirà

i encara hi haurà escampats

pèls d'animal per la casa:

a les rajoles beix de la cuina,

al voltant del plat

on ara menja pinso

i remena la cua,

pel passadís dels salts de benvinguda,

pels sofàs esventrats,

als peus del llit desfet.

I ploraràs.

I pensaràs de nuo en la mort

(no hi pensaves des de l'avi),

i et faràs un xic més forta

i un dia tu també envelliràs.

Però ni pels pèls et salvaràs.

Va naixer el 1982 a Barcelona. Ha escrti tres llibres: L'esbos (2010), Fila índia enfora (2012), Lluíííís (2015).

http://silviabelfransi.com/bio/

Foto del llibre "Lluíííís" en la que ix la autora

Begonya Pozo

En construcció

Ni puta

ni bruixa

ni monja

ni mare

dona sóc

senzillament

dona

i també puta

i bruixa

i monja

i mare

totes

em fan

dona

casualment

dona

possiblement

dona

arquitectònicament

                                      dona  

Begonya Pozo és Doctora en Filologia, Llicenciada en Filologia Hispànica i Filologia Italiana per la Universitat de València on, des de 1998, treballa com a professora de Filologia Italiana.

És fundadora del premi de poesia César Simón -nascut el 2001 arran de les lectures poètiques celebrades a Carmen Sui Generis-; així com de l'Aula de Poesia de la Universitat de València -creada el 2002 i que segueix dirigint-. També ha estat responsable de l'Aula de Poesia en valencià de la Universitat Politècnica de València entre 2004 i 2009. 

 

 

 

https://poetassigloveintiuno.blogspot.com.es/2013/11/begonya-pozo-10723.htmlhttps://es.wikipedia.org/wiki/Begonya_Pozo