dimarts, 27 de març del 2018

A QUÈ ES PAREIX L'AMOR - RUPI KAUR

A QUÈ ES PAREIX L'AMOR

a què es pareix l'amor em pregunta la terapeuta
una semana després de la trencada
i no estic segura de com contestar la seua pregunta
excepte pel fet de que pensava que l'amor
es pareixia a tu.

allà va ser quan em vaig adonar
i em vaig donar compte de com d'innocent havia sigut
de posar una idea tan bonica en la imatge d'una persona
com si qualsevol en aquesta entera terra
poguera comportar tot l'amor junt representat
com si aquesta emoció que fa tremolar a set bilions de persones
es pareixiria a un tio de metre huitanta
de grandària mitjana i pell marró
al que li agrada desdejunar pizza congelada.

a què es pareix l'amor la terapeuta pregunta de nou
aquesta vegada interrompint els meus pensaments a mitjan frase
i arribades a aquest punt estic a punt de alçarme
i eixir per la porta
excepte perquè he pagat massa diners per aquesta hora
així que en comptes d'aixó la perfore amb la mirada
de la mateixa manera que miraries a algú
quan estàs a punt de donar-les la llicó
ela llavis pressionats fortament preparant-se per a endinsar-se en conversació
els ulls clavant-se profundament en els seus
buscant tots els punts dèbils
que tenen amagats en algun lloc
el cabell recollit darrere les orelles
com si tingueres que preparar-te físicament per a una conversació
sobre les filosofies o millor dit decepcions
de a què es pareix l'amor

 li dic
ja no pense que l'amor es pareix a ell
si l'amor es pareguera a ell
ell estaria ací crec
si ell fóra el meu amor vertader
no seria ell en tot cas el que estaria sentat davant de mi
ja no pense que l'amor es pareix a ell repetesc
crec que l'amor mai es va parèixer
crec que solament volia algú
estava preparada per a entregarme a mi mateixa a algú
que pensara que fora més gran que jo
i quan vaig veure algú
que probablement fera el paper
vaig fer la meua intenció
fer que ell fora la meua parella

i em vaig perdre per ell
ell prenia i prenia
m'envoltava en la paraula especial
hasta que estava convençuda de que ell tenia ulls únicament per a veure'm
mans únicament per a sentir-me
cos únicament per a estar amb mi
oh com em buidava
com et fa sentir això
interromp la terapeuta
dic
em fa sentir un poquet en la merda

tal vegada estem mirant-lo mal
pensem que es alguna cosa que buscar allà fora
alguna cosa destinada a xocar-se amb nosaltres
eixint fora d'un ascensor
o a sentar-se amb nosaltres en un cafè en algun lloc
a aparèixer al final d'un corredor a la tenda de llibres
pareixent la mescla perfecta de sexy i intel·lectual
però jo crec que l'amor comença ací
tota la resta és solament desig i projecció
de tots els nostres capritxos i necesitats i fantasies
però eixes externalitats mai podran funcionar
si no anem cap avant i aprenem
com estimar-nos a nosaltres mateixes per a estimar altra gent

l'amor no es pareix a una persona
l'amor són les nostres accions
l'amor és donar tot el que podem
encara que solament siga el tros més gran de pastís
l'amor es comprendre
que tenim el poder de fer-nos mal l'una a l'altra
però anem a fer-lo tot en el nostre poder
per a assegurar-nos de que no el fem
l'amor és donar-nos compte de tota la dolçor amable que mereixem
i quan algú ix
dient que te la donaran com digues
però les seues accions et trenquen
en lloc de construir-te
l'amor és saber a qui escollir




dilluns, 26 de març del 2018

DIA MUNDIAL DE LA POESIA

TAQUES
Per celebrar el dia mundial de la poesia ( 21 de març),  us presentaré un poema de Imma López Pavia, Taques.

Les taques de tinta se'n van amb llet,
les de vi, amb lleixiu,
les de greix, amb benzina,
les de fang i foc es trauen amb cendra.

Algunes taques d'amor
                                       (des)amor
tan sols les trau el temps.
Les taques més encrostades se'n van
                                       amb amoníac.

La culpa, amb l'exacta dosi de perdó.

La sang, però, només es lleva
                                       amb l'aigua més clara.
Imma López Pavia



Poema de Begonya Mezquita

LA DONA QUE ES MOR

La dona que es mor porta una flor a la sina 
i espera la matinada i seu al costat de la finestra 
i inventa estels i ensuma flaires secretes. 
Al seu ventre esquinçat, sense vertigen, 
hi guarda una lluna presonera i un filet d' esma. 
La dona que es mor ja no visita els amics 
car ha deixat la ciutat i sojorna ara rere el cim 
i té els núvols per corona, 
petjades esborradisses i tanta paciència 
per no oblidar el plaer de la festa. 
La dona que es mor sent una mica de goig 
al dematí, quan el sol li pentina la galta 
i la fosca és, tresor de tenebra, anada a jóc. 
Però aviat s'esmunyirà aquesta dona que es mor 
per les bardisses del temps extrem i la memòria. 
[Signes de terra]



Tema del poema: 
 Begonya va partir una malaltia, la tuberculosi, que quasi li va fer perdre la vida. Aquest poema va ser com un autoretrat descrivint la seua situació física i psicològica. També li fa adonar-se de que els del seu voltant també patixen, però per ella.

Qui és Begonya?
Poema
Foto

divendres, 23 de març del 2018

ENCARNA SANT-CELONI I VERGER


DIA INTERNACIONAL DE LA POESIA
21 de març 

I Aquesta apegalosa melangia 
que tan sols pot nodrir-se 
de les hores que encara em manquen 
per a tornar a veure't

Resultado de imagen de ENCARNA SANT-CELONI I VERGER
LLIBRE: SÈNIA DE PETITS VICIS 
AUTORA: ENCARNA SANT-CELONI I VERGEr

L'AMANT


L'amant
Les mans de sempre m'obrin
Resultat d'imatges per a amantes
la pell dels llavis i dins,
on la carn bat fonda,
claves besos àcids.
Hi escups amb la força del temps,
del desig de no saber-te estrany,
hi romanç amb la dolçor d'una saliva que cou
com l'alè d'un matí de ressaca.

Em fas fastig.



Llibre: SENSE TREVA.
pàgina: 17.
Autora: Begonya Pozo.
Foto treta de Google

dijous, 22 de març del 2018

LA GUERRA Josepa Montagut i Mariner

                                                            
IX. LA GUERRA

Que no vinga la guerra, que jo m'ofegaria.
M'entens germana? Encara ho recorde.
I tu també.

Que no vinga altra vegada, que m'arrancaria l'ànima
i sota la terra la posaria.

No vull sentir més la porta travessada 
de la casa, ni veure el caqui
de la camisa oberta del que entra.

Que no vinga la guerra, que jo rebentaria.
Germana, em sents? Encara ho recorde.
I tu també.

No vull silencis còmplices, de la despulla del meu cos,
com si fóra deixalla, menys que deixalla, no res.

Que no vinga la guerra, mai més, mai més.

                                                Josepa Montagut i Mariner.
Resultat d'imatges de fotos de la guerra
                       
 BIOGRAFIA:
Va estudiar Filologia Catalana a la Universitat de València on més tard, va treballar com administrativa.
Pertany al Col·lectiu de Dones de Montcada, lloc on va nàixer, i va rebre diferents premis com el Premi de la Regidoria de la Dona de Burjassot i la segona edició de Relats Curts amb la perspectiva de gènere.
Quan es va jubilar va començar a escriure i ja ha publicat dos llibres: Des del sud fins al nord, una llàgrima parla i Papallones silenciades sota un mar de gel.

dimecres, 21 de març del 2018

Reflexió del treball de Carme Manuel

















El 7 de març van vindre a l'institut cinc escriptores que havien publicat La improbable vida de Joan Fuster, en una espècie de club de lectura d'estudiants. Cada grup d'alumnes treballava una autora i havia de realitzar una activitat relacionada amb un relat del llibre. Al meu grup li vam fer una entrevista a Carme Manuel. Mai abans havíem llegit un text d'ella. El conte ens va resultar un poc complicat d'entendre, perquè utilitzava un vocabulari que ens resultava estrany, però la lectura en equip ens va semblar bastant divertida. Quan vam anar al club de lectura, ens va sorprendre molt la manera de ser de Carme. Parlava amb naturalitat, però amb un to de veu molt alt. Conéixer-la en persona va ser una experiència positiva, ja que quasi mai tenim l'oportunitat de treballar textos fets per dones i a més conéixer-les de prop. Aquestes activitats hauríem de fer-les més a sovint.

Enllaços:
Qui és Carme?
video de presentació del llibre: "Matèria de Britània"
Foto de l'escriptora


Biografia de Carme Manuel i Cuenca


Carme Manuel i Cuenca va naixer a València al 1960. Actualment és catedràtica de filologia anglesa , més concretament en literatura nord-americana a la Universitat de València. A banda d'això és directora de la col·lecció "Biblioteca de Javier Coy dels Estats Units". També ha format part a publicat alguns articles sobre l'ensenyança de l'anglès i estudis crítics de diversos escriptors nord-americans.
Autora de "La literatura de Estats Units desde sus orígenes  hasta la Primera Guerra Mundial". Ha col·laborat amb Josep-Vicent García i Raffi, per traduir antologies poètiques i alguna biografia.
Al mateix temps que traduïa al català i al espanyol un gran nombre d'autors molt reconeguts de poesia o narratius.

Llibres escrits en valencià, entre altres: 
- Llanceu la creu.
- Esyllt T. Lawrence.
- Escenes de batalla i paisatges de guerra.

Bibliografia Joan Fuster


Bibliografia Joan Fuster


Editorial
Any
Sobre Narcís.
Torre.
1948.
3 poemes.
Verbo.
1949.
Ales o mans.
Torre.
1949.
Va morir tan bella.
Verbo.
1951.
Antologia del surrealismo español.
Verbo.
1952.
Terra en la boca.
Barcino.
1953.
Escrit per al silenci.
Institució Alfons el Magnànium.
1954.
La poesia catalana fina a la renaixença.
Catalanes de Mèxic.
1954.
Pàgines escollides de sant Vicent Ferrer.
Barcino.
1955.
El descrèdit de la realitat.
Moll.
1955.
Antologia de la poesia valenciana.
Selecta.
1956.
La poesia catalana.
Moll.
1956 .2vol.
Les originalitats.
Barcino.
1956.
El món literari de sor Isabel de Villena.
Lo Rat Penat.
1957.
Figures de temps.
Selecta.
1957.
Indagacions possibles.
Moll.
1958.
Recull de cortes valencians.
Albertí.
1958.
Ausiàs March. Antologia poètica.
Selecta.
1959.
Un món per a infants.
Moll.
1959.
Judicis finals.
Moll.
1960.
Joan Serrallonga. Vida i mite del famós bandoler.
Aedos.
1961.
Nosaltres, els valencias.
Edicions 62.
1962.
El país Valenciano.
Destino.
1962.
Poetes, mooriscos i capellans.
L’Estel.
1962.
Qüestió de noms.
Aportació Catalana.
1962.
El bandolerisme català ll.
Aymà.
1963.
Raimon.
Alcides.
1964.
Diccionaris per a ociosos .
A.C.
1964.
Alicante y la Costa Blanca.
Planeta.
1965.
Causar-se d’esperar.
A.C.
1965.
Combustible per a falles.
Garbí.
1967.
L’home, mesura de totes les coses .
Edicions 62.
1967.
Consells, proverbis i insolències.
A.C.
1968.
Exams de conciència .
Edicions 62.
1968.
Heretgies, revoltes i sermons.
Selecta.
1968.
Obres completes I. Llengua, literatura, història.
Edicions 62.
1968.
Abans que el sol no creme.
La Galera-
1969.
Obres completes II. Diari 1952-1960.
Edicions 62.
1969.
“Hi ha més catalans encara”
Fascisme de Dolça Catalunya.
Mateu.
1969.
L’Albufera de València.
Les Edicions de la Rosa Vera.
1970.
Obres completes III. Viatges pel País Valencià.
Edicions 62.
1971.
Babels i Babilònies.
Moll.
1972.
Literatura catalana contemporània.
Curiel.
1972.
Rebeldes y heterodoxos.
Ariel.
1972.
Contra Unamuno y los demás.
Península.
1975.
Obres completes IV. Assaig.
Edicions 62.
1975.
La Decadència al País Valencià.
Curial.
1976.
Un país sense política.
La Magrana.
1976.
El blau en la senyera.
Eliseu Climent.
1977.
Contra el noucentisme.
Crítica.
1977.
Obres completes V. Literatura i llegenda.
Edicions 62.
1977.
Destinat(sobretot) a valencia.
Eliseu Climent.
1979.
Notes d’un desficiós.
Almudín.
1980.
Ara o mai.
Eliseu Climent.
1981.
Indagacions i propostes.
Edicions 62 i la Caixa.
1981.
Veure el País Valencià.
Destino.
1983.
Cultura nacional i cultures regionals dins els Països Catalans.
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
1983.
Sagitari.
Diputació de València.
1984.
Pamflets polítics,
Empúries.
1985.
Punts de meditació(Dubtes de la “Transición”).
Eliseu Climent.
1985.
Set llibres de versos.
Eliseu Climent.
1987.
Llibres i problemes del Renaixement.
Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
1989.
Textos d’exili.
Generalitat Valenciana.
1991.
Obres completes VI. Assaigs 2.
Edicions 62.
1991.
Resultat d'imatges per a joan fuster