Passes la mà
pel dors de la tarda
que declina. A l'altre costat
de la finestra
hi ha un jove que fuma.
El paisatge de l'ull
cap en el petit requadre.
La mirada estràbica de la consciència
no pot fer més que recompte buit
de la pacient inanitat dels dies.
Recordar o somiar
són la gimnàstica
que vigoritza l'ànsia
i fa rodolar costera avall
la pedra estèril de la melangia.
Avant i arrere s'han perdut en el camí
ara i ací com punts de tenaç fuga.
La llum s'exilia de les coses
quan vénen els noms
per fixar el trànsit
i acariciar-ne l'esquena nua.
De Jaume Mínguez i Guzmán Muñoz.
Imatge Manel Rodríguez
Biografia Manel Rodríguez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada