Imma López Pavia

FOTOGRAFIA EN BLANC I NEGRE

D'on véns, nina amb uniforme, falda de quadres
i serrell? De quin obscur racó oblidat
de coses mortes surts?

Tal vegada véns per llançar-me a a cara
aquella petita innocència que s'amagava
entre els mitjons i les sabates gastades
de cuir marró.

Ja no ets res, només records i memòria
en aquesta fotografia en blanc i negre
on sembles desafiar la mirada.

Malgrat tot,

quantes coses hi ha encara en mi

en aquesta imatge d'eterna adolescència,

la falda curta i aquell bes en l'obscuritat

mesura de tots els altres.

Ja s'han esvanit els focs d'artifici

i encara puc llegir en els teus ulls

aquella obstinació.

IMMA LÓPEZ PAVIA

Nascuda en Llanera de Ranes (la Costera). S'ha donat a conèixer
com a poeta aquests últims anys en algunes antologie. Guanyadora del Premi Ciutat d'Alcoi 2015 amb Santuaris, el seu primer recull de poemes en solitari.

TAQUES - Imma López Pavia

                TAQUES

Les taques de tinta se'n van amb llet,

les de vi, amb lleixiu,

les de greix, amb benzina,

les de fang i foc es trauen amb cendra.

Algunes taques d'amor

                                (des)amor

tan sols les trau el temps.

Les taques més encrostades se'n van

                               amb amoníac.

La culpa, amb l'exacta dosi de perdó.

La sang, però, només es lleva

                   amb l´aigua més clara.

                                            

IMMA LOPEZ PAVIA

COM ULISSES

De retorn a casa, el viatger guarda
a la mirada blaus intensos d'aquells mars
que va navegar Ulisses, verd d'olivera.
Per moments l'estiu, ardit guerrer, emula
aquell antic periple que ens configura.
Restem enllaçats com la nit a la fosca
a la llegenda del mariner. Pelegrins
incerts nosaltres també plens d'aventures,
sense Circes ni Cíclops. Reduïts
els nostres dies a la condemna
de guanyar un plat de llentilles,
arrossegar el tedi de les hores
i un horitzó planer.
Abocats a una jubilació alimentícia,
casa amb xiprer, oli a la taula,
algun llibre per llegir, converses,
l'alé càlid dels amics i un gos
que ens reconega i ens lladre alegre
quan arribem a Ítaca.

Imma López Pavia  

Maleït Temps

MALEÏT TEMPS


L'hora de la desesperança arribà amb tu.
No ha passat el maleït temps erm.
Tu estaves allí, tan llunyà, tant distant.
Hem aprés amb el temps a mesurar
paraules i fets per no tornar-nos bojos.
La bogeria em fa por.
L'amor encara me'n fa més.
No hi ha temps per tornar
a les vesprades d'aquell estiu,
que ens embolicà.
Com que era fet per a nosaltres!
No vaig saber travessar la barrera,
potser avui seria una altra cosa,
però ha passat el maleït temps
i res no ens queda,
o potser sí?

LA GUERRA Josepa Montagut i Mariner

                                                            
IX. LA GUERRA

Que no vinga la guerra, que jo m'ofegaria.
M'entens germana? Encara ho recorde.
I tu també.

Que no vinga altra vegada, que m'arrancaria l'ànima
i sota la terra la posaria.

No vull sentir més la porta travessada 
de la casa, ni veure el caqui
de la camisa oberta del que entra.

Que no vinga la guerra, que jo rebentaria.

Germana, em sents? Encara ho recorde.

I tu també.

No vull silencis còmplices, de la despulla del meu cos,
com si fóra deixalla, menys que deixalla, no res.

Que no vinga la guerra, mai més, mai més.

                                                Josepa Montagut i Mariner.

                       

 BIOGRAFIA:

Va estudiar Filologia Catalana a la Universitat de València on més tard, va treballar com administrativa.

Pertany al Col·lectiu de Dones de Montcada, lloc on va nàixer, i va rebre diferents premis com el Premi de la Regidoria de la Dona de Burjassot i la segona edició de Relats Curts amb la perspectiva de gènere.

Quan es va jubilar va començar a escriure i ja ha publicat dos llibres: Des del sud fins al nord, una llàgrima parla i Papallones silenciades sota un mar de gel.