Imma López Pavia

FOTOGRAFIA EN BLANC I NEGRE

D'on véns, nina amb uniforme, falda de quadres
i serrell? De quin obscur racó oblidat
de coses mortes surts?

Tal vegada véns per llançar-me a a cara
aquella petita innocència que s'amagava
entre els mitjons i les sabates gastades
de cuir marró.

Ja no ets res, només records i memòria
en aquesta fotografia en blanc i negre
on sembles desafiar la mirada.

Malgrat tot,

quantes coses hi ha encara en mi

en aquesta imatge d'eterna adolescència,

la falda curta i aquell bes en l'obscuritat

mesura de tots els altres.

Ja s'han esvanit els focs d'artifici

i encara puc llegir en els teus ulls

aquella obstinació.

IMMA LÓPEZ PAVIA

Nascuda en Llanera de Ranes (la Costera). S'ha donat a conèixer
com a poeta aquests últims anys en algunes antologie. Guanyadora del Premi Ciutat d'Alcoi 2015 amb Santuaris, el seu primer recull de poemes en solitari.

Maleït Temps

MALEÏT TEMPS


L'hora de la desesperança arribà amb tu.
No ha passat el maleït temps erm.
Tu estaves allí, tan llunyà, tant distant.
Hem aprés amb el temps a mesurar
paraules i fets per no tornar-nos bojos.
La bogeria em fa por.
L'amor encara me'n fa més.
No hi ha temps per tornar
a les vesprades d'aquell estiu,
que ens embolicà.
Com que era fet per a nosaltres!
No vaig saber travessar la barrera,
potser avui seria una altra cosa,
però ha passat el maleït temps
i res no ens queda,
o potser sí?