dilluns, 30 d’abril del 2018

Marc Granell i Rodríguez



 LES CIUTATS



Quan es giten de nit, ja fatigades,
les ciutats fan pudor a gasolina.
Tanquen a poc a poc els ulls i amaguen
sota llençols de greix la pell ferida.

Les ciutats tanmateix no dormen. Callen
i esperen amb espant l'aspra esbranzida
de cotxes, camions, crits i sabates, 
que serà com el gall que obri el nou dia. 

Les ciutats estan tristes i gastades, 
farcides de soroll, de brutícia.
Són enormes taüts plens de fantasmes
sense cel, ni capvespre, ni migdia.


                                Marc Granell i Rodríguez





















FOTO

BIOGRAFIA

Va nàixer a València el 1953 i va començar a estudiar filosofia i filologia a la Universitat de València encara que no els va acabar.  
És traductor i membre de l'Associació d'Escriptors de Llengua Catalana, va publicar diversos poemaris i una antologia poètica.
La seua poesia és de caràcter polític, amorós i infantil.
A més a més és un dels autors valencians més llegits i també dels més valorats per les generacions literàries posteriors.

 BIOGRAFIA

dissabte, 28 d’abril del 2018

CARN DE FICCIONS; ANNA CHOVE


Company,
No vull mirar, ni dir res.
A més és un tòpic, però
-darrere de les ulleres de sol-
no puc parar de pensar-ho.

Ai, company,
qui fóra entrepà,
Tan a gust com te’l veig menjar.

Atrapada come em sent
En aquesta perversió
Pròpia de Tàntal,
salive i em ve el gust.

de tota la primavera.


BIOGRAFIA:

Anna Chover Lafarga (Almàssera, València, 1976) és doctora en Filologia Hispànica per la Universitat de València. Entre el 2002 i el 2006 realitzà estades d’investigació (a l’Havana i a la Universitat de Brown, Rhode Island), inici de la seua tasca investigadora en l’àmbit de la crítica literària feminista. Concretament, la seua tesi doctoral analitza l’erotisme i la diversitat sexual en les narradores cubanes dels anys noranta, tema sobre el qual ha intervingut en congressos i publicat diferents articles. Ha sigut sempre lectora i escriptora, també de relat curt, però amb 'Carn de ficcions' ha tingut el coratge de deixar-se llegir.

ENLLAÇ D’UNA ENTREVISTA:


dimecres, 25 d’abril del 2018

TAQUES - Imma López Pavia

                TAQUES
Les taques de tinta se'n van amb llet,
les de vi, amb lleixiu,
les de greix, amb benzina,
les de fang i foc es trauen amb cendra.
Algunes taques d'amor
                                (des)amor
tan sols les trau el temps.
Les taques més encrostades se'n van
                               amb amoníac.

La culpa, amb l'exacta dosi de perdó.

La sang, però, només es lleva

                   amb l´aigua més clara.

                                            

Image result for imma lopez pavia

Image result for imma lopez pavia

Begonya Mezquita Ramírez

A la ciutat del nord

A la ciutat del nord, com una ploma ingràvida,
m'emmirallo en una lluïssor eixuta
-no es veu el mar des de casa meva-
i descobreixo les planes i els fruits dels seus arbres.
Cada setmana em deixo seduir
per la claror d'un cim que no he guanyat
-aquí només conec el pas de les estacions-
Jo sóc la distància i em repeteixo, rodamón malendreçada,
com els set jorns amb què s'afaiçona la tempesta.
Onada manyaga, avui no hi ha l'ombra que et malmet les costelles
i les cuixes. Se n'ha anat com se'n va la febre,
humitejant les temples, temptant el so que s'aixecava poderós
i furtat com una mentida a la lluna.

                                                    Begonya Mezquita Ramírez, Signes de terra


Biografia de l'autora: 
Va nàixer a Sagunt l'any 1968 i està llicenciada en Filologia Catalana. 
Llibres: Entre la distància exacta i la nit, Signes de terra, Una illa, Parlen els ulls.

Marc Granell


                              València sota la lluna


La lluna és més llum aquesta nit.

Rellisca façanes emmudides,

finestres cegues,

carrers cansats.

Els teus carrers.

Solitaris i humits com la pell ferida del record.



On la rosa i la veu cridant campanes?



Ara no pots amagar-te darrere de cap torre

ni cercar llavis de fusta on mentir la lloança.



Amb les mans tallades i el cap entre els genolls

beus amb avidesa la sang dels fills que et puden

i t'han fet el ventre ample de traïcions i taronges

podrides entre els dits del ponent i la derrota.



Blanca entre el fem t’alces ben segura

sobre el cos d’un mar adormit, taüt de les estrelles.



Verds enllà, no sents?, sonen petjades.


                                              Has tancat prou fort totes les portes? 

                                                                                      Marc Granell i Rodríguez



                                                        Carrers: solitaris i humits.


      Imatge de Marc Granell.        

Biografia de Marc Granell i Rodríguez

És un poeta i traductor que va nàixer a la ciutat de València en 1953, va començar a estudiar filosofia i filologia a la Universitat de València, encara que no les va acabar. Va participar activament en l'esclat cultural i literari dels anys 70 a València. Guanyà el Premi Vicent Andrés Estellés a l'any 1976)i el Premi Ausiàs March a l'any 1979.

Videolit:




IMMA LOPEZ PAVIA

COM ULISSES


De retorn a casa, el viatger guarda
a la mirada blaus intensos d'aquells mars
que va navegar Ulisses, verd d'olivera.
Per moments l'estiu, ardit guerrer, emula
aquell antic periple que ens configura.
Restem enllaçats com la nit a la fosca
a la llegenda del mariner. Pelegrins
incerts nosaltres també plens d'aventures,
sense Circes ni Cíclops. Reduïts
els nostres dies a la condemna
de guanyar un plat de llentilles,
arrossegar el tedi de les hores
i un horitzó planer.
Abocats a una jubilació alimentícia,
casa amb xiprer, oli a la taula,
algun llibre per llegir, converses,
l'alé càlid dels amics i un gos
que ens reconega i ens lladre alegre
quan arribem a Ítaca.


CANÇÓ DE BRESSOL PER A DESPERTAR CONSCIÈNCIES

CANÇÓ DE BRESSOL PER A DESPERTAR CONSCIÈNCIES

La meua xiqueta és l'ama
de l'asfalt i del carrer.
No té pares ni té casa,
només fam, por i fred.

La meua xiqueta es passa
tot el dia en el taller,
treballant com una esclava 
per als rics de l'occident. 

La meua xiqueta brama
fugint sota el sol roent,
morta d'espant i de gana,
d'una guerra que no entén.

la meua xiqueta xafa 
jugant i sense voler
una mina que, amagada, 
li sega de colp els peus.

La meua xiqueta clama
des de tots els continents 
justícia que acabe amb tanta 
misèria i tant patiment.





 Marc Granell
És un poeta valencià, va néixer al 1953.
Estudià Filosofia i Filologia a la Universitat de València, però va deixar aquestes dues carreres inacabades. La seva col·laboració a Cairell, com a membre del consell de redacció, és només una primera fita de la seva activitat com a editor i promotor d'activitats al voltant de la literatura.
Marc Granell es dedica professionalment a la traducció.


Marc Granell- Poema i Biografia



VERSOS PER A ANNA

T’has alçat dins de mi
com un mar que desperta
el  nou dia amb la llum
maragda del seu cant,
com un vol de palmeres
que busquen altres cels.

Has mirat i els teus ulls
han encés sols I fires
en la nit que em regnava
els anys i tots els somnis.

Ara sent com passeges
molt a espai les estances,
les fosques galleries
que abans eren silenci.                          

Ara sent els teus llavis
navegar-me les venes
i en el cor descansar
les teues mans quan tornen
de plantar de gesmil
el desert dels meus ossos.

Ara sent que m’habites
cada hora que passa,
plena ja de sentit
puix que plena de tu.










BIOGRAFIA 

Ha nascut a València en 1953; començà a estudiar Filosofia i Filologia a la Universitat de València però no les va terminar. Després d'això es va començar a introduir-se en el món poètic. Seguidament l'autor estava en un grup de poetes i narradors que havien revolucionat el panorama de la literatura catalana al País Valencià. Va formar part de diverses revistes i ha sigut premiat en diverses ocasions


























VULL ESCRIURE UN POEMA. Enric Sanç

 VULL ESCRIURE UN POEMA, Enric Sanç


“Amb un amor infinit hem nodrit els fills
de les nostres misèries i dels estendards nostres,
els hem proveïts d’un ròssec mil·lenari
de belles paraules i d’expressions antigues
que nosaltres vam heretar, al seu torn dels nostres ancestres:
dels rebesavis dels avis dels nostres rebesavis...

Són les paraules que ens fan ser encara com som,
 
perquè som el motle precís, la mesura exacta,
de les paraules nostres.
I són aquestes, i no unes altres, les paraules
que han heretat els nostres fills i heretaran, anys a venir,
els fills dels nostres fills...
si la providència i el govern de torn
així ho permeten.
JULI  CAPILLA

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
que mitigue pobresa, fam i violència,
els abusos de poder i l’insaciable societat de consum.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
de respecte, amor i llibertat. D’agraïment
als inesgotables mantenidors de la cultura.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
amb uns versos d’estima infinita a la terra.
Unes justes paraules, farcides de tendresa.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
que tothom el llisca i l’entenga
amb assertivitat, empatia i tolerància.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
on manca gent de color, llengües i estima pròpia.
Enyorança de diversitat on abunden polítics corruptes.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
al meu Poble. Li manquen mesquites i sinagogues,
centres budistes i laics, i l’en sobren esglésies.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
que travesse fronteres, just en la cruïlla
on els cors encara baten vius i lliures.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
amb uns versos d’estima a la llengua,
reviscole consciències i explique la història.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
però com no sé com fer-ho, ací teniu aquests
mots sincers mancats de rimes, ritmes i metàfores.
Vull escriure un poema d’alegria i esperança
que revise nostres clàssics i als més contemporanis.
Amb antigues paraules plenes de tu, de nosaltres.

E.S  (El plany de les lletres ferides)


FINAL ALTERNATIU, RENAIXENT A LA TORMENTA - TERE C. SAURI

a vegades
em sento en sintonia
amb la pluja.
no amb la tranquil·la
ni amb la forta
sino amb la que no esperes.
la que arriba
de sorpresa
un dimecres de juliol.
la que agraeixes
i tems
al mateix temps.


MARIA FULLANA






MARIA FULLANA



Resultado de imagen de SOBRE L’HERBATGESOBRE L’HERBATGE

L’herba aloca, mendastra,
reig i folla, camarroja de rel,
estafisàgria tília, paparrosa
acònita i tora, niella de rec
o bé epilobi,
matapuça botja, saragatona,
guardes-el-fred com a consolda!

L’herba que camina amb els cent nusos i sota el resplendor de la nit
dorm serverola, és llengua de passerell,
orella d’ós, és l’aristolaqui pensament
del camp,
l’herbària vera.






Maria Fullana : Va naixer a Valéncia en el any 1958, es una poeta, narradora, traductora i profesora valenciana. Entre les seves publicacions en el camp de la poesia destaquen els poemaris Cants mimètics (1986), el qual en 1986 va rebre el premi "Manuel Rodríguez Martínez de poesia d'Alcoi".



Maleït Temps

MALEÏT TEMPS


L'hora de la desesperança arribà amb tu.
No ha passat el maleït temps erm.
Tu estaves allí, tan llunyà, tant distant.
Hem aprés amb el temps a mesurar
paraules i fets per no tornar-nos bojos.
La bogeria em fa por.
L'amor encara me'n fa més.
No hi ha temps per tornar
a les vesprades d'aquell estiu,
que ens embolicà.
Com que era fet per a nosaltres!
No vaig saber travessar la barrera,
potser avui seria una altra cosa,
però ha passat el maleït temps
i res no ens queda,
o potser sí?


DEL FANG DE L'OBLIT - Manel Rodríguez Castelló

Del fang de l'oblit 

Escoltem el corrent incert dels mots 
abismant-se en silencis, 
des de dalt d'un pont veiem 
el riu del temps 
arrossegant cantals d'ecos i d'ombres, 
sentim la llum que declina 
per la finestra, 
lluny de totes les coses, 
pujats al ritme de l'onada 
davant l'espill mudable
de la mar i de les hores, 
i com aus de pas anem 
solcant l'ingràvid aire 
d'unes paraules. 

Ens van pastar 
del mateix fang de l'oblit 
que alçava la barraca 
i contra ell ens rebel·lem 
confusos sempre. 



Resultat d'imatges de manel rodríguez castelló

Resultat d'imatges de OLVIDO
FOTO

BIOGRAFIA

Nascut a Alcoi el 18 d'abril de 1958, és llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de València, ciutat en la qual resideix habitualment des de 1975. És professor de català de Secundària des del curs 1982/83.
Ha publicat els següents poemaris: La ciutat del tràngol, Esbós d'un cos, De foc i danses, l'acròbata dels ponts, Matèria primera, Erosions, Ambaixada de Benialí, Música del sentit (Tria personal 1978-1999),Humusi Lletra per a un àlbum.
Fou fundador i coordinador de la revista Lletres de Canvi  (1980-1983) i presideix en l'actualitat l'Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà a Alcoi, que organitza  el premi de poesia "Manuel Rodríguez Martínez" (vint-i-vuit edicions en 2011). És membre de la Secció Catalana del Pen Club Internacional. Ha muntat diversos espectacles poètics, sovint en companyia de Begonya Mezquita, entre els quals destaquen "Paradís d'enlloc", 1987, "La set de ser d'Alvaro de Campos",  1988, "Valls endins", 1989.