NIT I DIA
L’arbre caigut del sentit em barra el pas
per un camí que ignora els nords.
El sortege a les palpentes
amb l’anhel de claredat
de les primeres hores
que empenyen el desig de ser més dia.
per un camí que ignora els nords.
El sortege a les palpentes
amb l’anhel de claredat
de les primeres hores
que empenyen el desig de ser més dia.
Però ve la nit
i el muricec del pensament
esquinça el seu vestit de seda negra
en estalactites de silenci.
i el muricec del pensament
esquinça el seu vestit de seda negra
en estalactites de silenci.
Un cansament tramunta
carenes de segles.
carenes de segles.
Llisca la matinada per badalls de llum incerta.
Vindrà l’alosa de l’alba
pel mar blanc de l’oblidança
i em besarà
a pleret els llavis.
pel mar blanc de l’oblidança
i em besarà
a pleret els llavis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada