La sabana Nyrkana

En una vida diferent, en la qual no hi havia ni cases, ni cotxes ni persones normals els dies no tenien llum i el fred envaïa la Terra.

La família Kukuru estava formada per Arky, Krato, Riku i la seua mare, Kyra.

Kyra ocupava un lloc de treball molt important, era l’encarregada de què no hi hagueren conflictes entre les diferents espècies de la Terra. Es solia reunir una volta cada any amb una mena de consell mundial.

Un dia, es va trobar amb un conflicte prou gran, l’avisaren de què un grup de dofades, una mescla d’animals fantàstics i marins s’havia rebel·lat contra un grup de guineus. Necessitaven la seua ajuda, per a posar ordre. No hi havia cap problema per a desplaçar-se, ja que al darrere de l’esquena tenia dues ales que la permetien volar a la velocitat de la llum. El problema, era que el lloc on s’havia de reunir es trobava en una zona de guerra contínua i no volia portar allí als seus fills.

Al cap d’una setmana va decidir que Riku, ja era prou majoreta per a cuidar dels seus germans i podia fer-se càrrec d’ells en la sabana Nyrkana. Era un espai aïllat on habitaven només animals i mai havien hagut cap tipus de problemes.

No s’ho va pensar dos voltes i aquella mateixa nit, els va preparar per al viatge. Els dos menuts estaven insegurs i tenien por, en canvi Riku estava tranquil·la perquè la mare li digué que estaria envoltada d’altres éssers vius que els ajudarien a passar un temps divertit.

Aquell dia va ser més dur del que s’esperaven. Arky i Krato ploraren molt. No suportaren separar-se de sa mare i ella tampoc els podia dir quan tornaria. Era un tema llarg i difícil de tractar.

Al desaparèixer la mare, els tres germans s’abraçaren. Per a tallar la tristor, Riku els digué que no havien de posar aquelles cares sinó que havien de gaudir de tots els avantatges d’aquella sabana.

Com era tard, buscaren un refugi per passar la nit. El clima era càlid i no hi havia a penes vent. Arky, des de lluny va veure una espècie de cova aïllada darrere d’uns matolls. Allí dormiren i agafaren forces per al dia següent. Descansaren poc però la por dels menuts va desapareixer.

S’alçaren de bon matí, volien investigar aquell espai desconegut.

Eixa nit els xiquets descansaren bé però Riku no va dormir quasi pensant en com i on s’intal·larien. Estava preocupada pels seus germans i pel llarg viatge de la seua mare. No obstant això, a l’alba, li va envair una sensació de tranquil·litat i pau; sa mare tenia raó i Nyrkana era un lloc especial on regnava l’harmonia. De fet, Arky i Krato es van alçar amb millors ànims i ganes d’investigar-ho tot.

Es van llançar a l’exterior animats, en busca d’algunes fruites per a desdejunar i, al poc temps, es van trobar amb una lloba molt presumida i amable. La senyora Wilka els va ensenyar els millors llocs per recol·lectar fruites, el millor llac on rentar-se i nadar, els millors arbres per a construir una cabana… També, els va oferir  quedar-se a la seua casa.

Mentre els nens jugaven, la senyora Wilka parlà amb Riku. Li contà, que tot no era tan màgic com abans. Havien d’anar amb molta precaució ja que el senyor Coco, que sempre havia sigut molt amable, ara es comportava com un boig, perquè li havien comunicat que la guerra entre els dofades i els guineus havia esclatat i, els Asata, uns éssers malvats que es divertien provocant el mal, eren els responsables. Per aquest motiu, el senyor Coco, que en el seu afany per protegir la meravellosa terra de Nyrkana, havia omplert el bosc de ceps enverinats i havia convertit el lloc en un infern perillós on ja no era agradable viure.

Riku, que havia heretat la capacitat de la seua mare, va entendre la situació. li va explicar a la senyora Wilka qui era i que sabia com solucionar el problema, per això havia de reunir-se amb el senyor Coco. L’assumpte no era senzill de solucionar, sempre i quan aquest li prestara atenció i confiara en ella.

Aconseguir aquesta reunió va ser llarg i complicat, amb un muntó de contratemps que van fer patir a tots. Però aquella història ha de ser contada en altra ocasió.

L’important ací és la neciesa del mal; els Asata van crear el caos amb el simple fet de generar desconfiança en el senyor Coco, fent-li creure que algú atacaria la seua estimada terra quan no era veritat. al fer cas d’una mentida, el principi del desastre, convertint el seu món en un lloc de desconfiança.

Per sort, Riku, filla de Kyra, tenia una visió clara del problema i, per aquesta vegada, es va solucionar sense que el mal s’estenguera massa.

Daniela Soler Fenández i Mar Miralles Lozano

València 21 de gener 2017