TAN SOLS LA PARAULA NUA

 Tan sols la paraula nua

Tan sols la paraula nua

la teva, mai la d’un altre,

la que reflecteix una vida

dins d’una solitud

curulla de promeses,

on tot és possible.

S’esvaneixen els dubtes

la foscor claror es torna

i els sols variants i múltiples

cauen damunt cada mot,

el cobreixen i donen força.

Enllà d’aquest ser-hi

tan precís que

s’allarga en el contingut

de cada paraula clara.

Com ho és la poesia.

Montserrat Abelló

 

 

ENLLAÇ FOTO

Begonya Mezquita Ramírez

A la ciutat del nord

A la ciutat del nord, com una ploma ingràvida,

m'emmirallo en una lluïssor eixuta

-no es veu el mar des de casa meva-

i descobreixo les planes i els fruits dels seus arbres.

Cada setmana em deixo seduir

per la claror d'un cim que no he guanyat

-aquí només conec el pas de les estacions-

Jo sóc la distància i em repeteixo, rodamón malendreçada,

com els set jorns amb què s'afaiçona la tempesta.

Onada manyaga, avui no hi ha l'ombra que et malmet les costelles

i les cuixes. Se n'ha anat com se'n va la febre,

humitejant les temples, temptant el so que s'aixecava poderós

i furtat com una mentida a la lluna.

                                                    Begonya Mezquita Ramírez, Signes de terra

Biografia de l'autora: 

Va nàixer a Sagunt l'any 1968 i està llicenciada en Filologia Catalana. 

Llibres: Entre la distància exacta i la nit, Signes de terra, Una illa, Parlen els ulls.

Marc Granell

                              València sota la lluna

La lluna és més llum aquesta nit.

Rellisca façanes emmudides,

finestres cegues,

carrers cansats.

Els teus carrers.

Solitaris i humits com la pell ferida del record.

On la rosa i la veu cridant campanes?

Ara no pots amagar-te darrere de cap torre

ni cercar llavis de fusta on mentir la lloança.

Amb les mans tallades i el cap entre els genolls

beus amb avidesa la sang dels fills que et puden

i t'han fet el ventre ample de traïcions i taronges

podrides entre els dits del ponent i la derrota.

Blanca entre el fem t’alces ben segura

sobre el cos d’un mar adormit, taüt de les estrelles.

Verds enllà, no sents?, sonen petjades.

                                              Has tancat prou fort totes les portes? 

                                                                                      Marc Granell i Rodríguez

                                                        Carrers: solitaris i humits.

      Imatge de Marc Granell.        

Biografia de Marc Granell i Rodríguez

És un poeta i traductor que va nàixer a la ciutat de València en 1953, va començar a estudiar filosofia i filologia a la Universitat de València, encara que no les va acabar. Va participar activament en l'esclat cultural i literari dels anys 70 a València. Guanyà el Premi Vicent Andrés Estellés a l'any 1976)i el Premi Ausiàs March a l'any 1979.

Videolit:

Marc Granell- Poema i Biografia

VERSOS PER A ANNA

T’has alçat dins de mi

com un mar que desperta

el  nou dia amb la llum

maragda del seu cant,

com un vol de palmeres

que busquen altres cels.

Has mirat i els teus ulls

han encés sols I fires

en la nit que em regnava

els anys i tots els somnis.

Ara sent com passeges

molt a espai les estances,

les fosques galleries

que abans eren silenci.                          

Ara sent els teus llavis

navegar-me les venes

i en el cor descansar

les teues mans quan tornen

de plantar de gesmil

el desert dels meus ossos.

Ara sent que m’habites

cada hora que passa,

plena ja de sentit

puix que plena de tu.

Enllaç poema

Enllaç imatge

BIOGRAFIA 

Ha nascut a València en 1953; començà a estudiar Filosofia i Filologia a la Universitat de València però no les va terminar. Després d'això es va començar a introduir-se en el món poètic. Seguidament l'autor estava en un grup de poetes i narradors que havien revolucionat el panorama de la literatura catalana al País Valencià. Va formar part de diverses revistes i ha sigut premiat en diverses ocasions. 

Enllaç text

Enllaç imatge

Enllaç video