Un món sense lectura ni escriptura
No m’ho puc imaginar. No, no puc.
Viure en un món on no hi haguera olor a llibre nou, on als dies de pluja no els acompanyara un bon llibre, una tassa d’alguna beguda calenta i una manta suau i calenta; un món sense tertúlies literàries ni xarrades entre amigues per recomanar algun llibre o parlar del personatge favorit o d’aquell que és la devoció de totes.
La lectura em permet submergir-me en històries diverses que, en futur, pode ajudar-me a fer front els problemes o situacions que em puguen passar. És com anar a un altre món, una via d’escapament del món real. A mi la lectura m’ajuda a desconnectar i a oblidar-me d’allò que em preocupa. Si tinguera més temps durant l’any llegiria tots els llibres que tinc pendents.
Un món sense escriptura seria com… com viure sense opinió o sense expressió; sense paraules. Sense uns bons escriptors i escriptores que donen vida als personatges amb els quals somniem convertir-nos o semblar-nos. També diríem adéu als guionistes de les sèries i pel·lícules que tants ens agradem i gaudim veient-les.
Jo no podria viure sense escriure o llegir, són coses que estan molt relacionades i ens donen la vida encara que no ho parega. En aquell món no podria haver escrit això que m’ha fet pensar i la resta no ho podrien llegir. Tu no podries llegir-ho. Per això crec que aquestes dos coses no deurien desaparèixer mai o tornaríem a l’edat de pedra que venim.
Berta López Camins, 3rB.
