La dona que es mor porta una flor a la sina
i espera la matinada i seu al costat de la finestra
i inventa estels i ensuma flaires secretes.
Al seu ventre esquinçat, sense vertigen,
hi guarda una lluna presonera i un filet d' esma.
La dona que es mor ja no visita els amics
car ha deixat la ciutat i sojorna ara rere el cim
i té els núvols per corona,
petjades esborradisses i tanta paciència
per no oblidar el plaer de la festa.
La dona que es mor sent una mica de goig
al dematí, quan el sol li pentina la galta
i la fosca és, tresor de tenebra, anada a jóc.
Però aviat s'esmunyirà aquesta dona que es mor
per les bardisses del temps extrem i la memòria.
[Signes de terra]
Tema del poema:
Begonya va partir una malaltia, la tuberculosi, que quasi li va fer perdre la vida. Aquest poema va ser com un autoretrat descrivint la seua situació física i psicològica. També li fa adonar-se de que els del seu voltant també patixen, però per ella.
Begonya va partir una malaltia, la tuberculosi, que quasi li va fer perdre la vida. Aquest poema va ser com un autoretrat descrivint la seua situació física i psicològica. També li fa adonar-se de que els del seu voltant també patixen, però per ella.
Qui és Begonya?
Poema
Foto
