Vellesa, Joana Raspall

Sóc la branca més vella
que resta en aquest arbre
que ara llueix l'esplèndid
brancatge vigorós.
Passant, les primaveres
hi han fet riques brotades,
i l'han cobert de flaire
l'amor de tantes flors.

Per la mateixa rel
em sento sostinguda;
en la mateixa saba
hi trobo nodriment.
Quan la destral m'abati,
caduca, improductiva,
jo, lluny de la brancada,
sentiré enyorament.           

Joana Raspall, 1913/2013



Als 14 anys va començar a escriure , com la guerra va començar, es va formar en l'escola de bibliotecaries per poder ser-ne una professional.
Després de la guerra el seu marit va voler reprendre la seva carrera literaria i Joana va deixar el seu treball com a bibliotecaria per ajudar-le.
Van crear un nucli clandestí per poder escriure i llegir en català i d'aquella época van sorgir les obres més famoses: Diccionari pràctic de Sinònims, el Diccionari de locucions i frases fetes y el Diccionari d’homònims i parònims.
Va escriure tant literatura infaltil com juvenil,Petits poemes per a nois i noies (1981).Als cent anys va escriure aquest poema per explicar-nos com es sent i com viu sent centenaria.

Primavera és Poesia

NATURA VIVA

La primavera m'ha dut a Nin
com a l'esglèsia les oronetes.
La vulgaritat de la policromia acull
sense tendresa, entre murs doblegats,
la vida que hi creix a dins
a colps de volades furioses:
boques deformes, exigents, implacables.
I pense en Sbarbaro:
totés el que és, només allò que és.
Ni esglèsia, ni murs, ni presències:
sis oronetes esperant
el tros de cuc que les salve de la mort.
Després: que si el pla contrapicar,
que si la policromia,
que si l'art romànic...
bla, bla, bla... 

Tot un seguit de banalitats
si pense en la força d'aquelles
boques desesperades, minúscules, obertes
sense cap mena de por

a l'abisme.




Begonya Pozo,SENSE TREVA 2016

CRIATURA DOLCÍSSIMA

CRIATURA DOLCÍSSIMA

(A partir del conte criatura dolcíssima de Mercé Climent, poema de creació propia)

La vaig conèixer sense saber qui era,

i enamorar-me d'ella va ser fàcil.

Els seus ulls van mostrar-la suaument dolça,

i el seu brillant esguard va descriure amor.

La vaig conèixer sense saber qui era,

i vaig somiar en la situació,

sense sentit de la vida, de l'amor.

Era una bellesa força natural.

La vaig conèixer sense saber qui era,

i no vaig poder oblidar-la mai més.

Vaig estimar-la com el primer dia,

i va ser el meu secret d'amor fallit.