Biografia Raquel Ricart

Raquel Ricart i Leal va nàixer a Bétera el 1962.
L’amor per la lectura li ve d’antic, i des de molt jove la  passió per les paraules i per les històries ha estat una constant en la seua vida. Literàriament es donà a conèixer
en guanyar un accèssit als premis Malvarrosa (1980). 
Col·laborà en les revistes Celobert i Lletres de canvi. 
Va guanyador del V Premi Vila de Paterna de narrativa infantil  Vicenta Ferrer Escriv Col·labora ocasionalment en columnes
d’opinió al diari El Punt i La Veu.

BIBLIOGRAFIA

Ha escrit un text dramàtic, Ferrabràs (1990),  que va ser posat en escena per Bambalina Titelles.
Ha publicat la novel·la negra Un mort al sindicat (1999), relats juvenils com Van ploure estrelles
(2001),  el volum Costums i tradicions i la novel·la El quadern d’Àngela (2010),

REFERÈNCIES

http://www.llibresvalencians.com/Raquel-Ricart-Leal_va_17_132_0.html
https://ca.wikipedia.org/wiki/Raquel_Ricart_i_Leal

CARTA A FUSTER

Benimaclet, 7 de febrer, 2018.

Llàgrimes que brollaven des de dins del meu cor, tractava de pal·liar-me el dolor que em feres sentir al tractar-me de persona interessada i miserable que regala el seu cos a troncs d’oliveres centenàries, plenes de marques i coves on amagar la dignitat que escapava de la meva ànima.

Ara sabia que no ho feres per causar en mi un sentiment de deshonra; va ser la primera vegada que no vaig sentir pena front a un cos vulnerable; no vaig tenir una sensació dominant cap a tu, només volia guarir la teva por amb carícies, besos i arraps, deixar-te marques invisibles al cor. Fer-te sentir viu, jove, fer-te gemegar pels anys que no ho feres i pels que no podràs; donar amor com a revolució del cos.

Mai podré oblidar la joventut que reflectien els teus ulls aquella nit, després de fer l’amor.

Al jeure junts al llit, tots nus, després d’haver-te fet sentir home, potser una de les últimes vegades de la teva vida, vaig ser conscient de la vulnerabilitat que representa un cos nu. La impossibilitat de no fer una altra cosa que no siga contemplar-lo, besar-lo i fer-lo teu per una nit.

Quan dues persones estan nues, la sintonia i la relació entre els cinc sentits acreixen donant via lliure a la creació d’un nou; i així ho vàrem fer, ens fonguérem en un desig de glòria infinita.

Resposta a Fuster a partir del conte "Una brutta figura", la col·laboració de Raquel Ricart al llibre "La improbable vida de Joan Fuster"; treballat a la lectura compartida de l'IES Ferrer I Guàrdia.