TAQUES - Imma López Pavia

                TAQUES

Les taques de tinta se'n van amb llet,

les de vi, amb lleixiu,

les de greix, amb benzina,

les de fang i foc es trauen amb cendra.

Algunes taques d'amor

                                (des)amor

tan sols les trau el temps.

Les taques més encrostades se'n van

                               amb amoníac.

La culpa, amb l'exacta dosi de perdó.

La sang, però, només es lleva

                   amb l´aigua més clara.

                                            

IMMA LOPEZ PAVIA

COM ULISSES

De retorn a casa, el viatger guarda
a la mirada blaus intensos d'aquells mars
que va navegar Ulisses, verd d'olivera.
Per moments l'estiu, ardit guerrer, emula
aquell antic periple que ens configura.
Restem enllaçats com la nit a la fosca
a la llegenda del mariner. Pelegrins
incerts nosaltres també plens d'aventures,
sense Circes ni Cíclops. Reduïts
els nostres dies a la condemna
de guanyar un plat de llentilles,
arrossegar el tedi de les hores
i un horitzó planer.
Abocats a una jubilació alimentícia,
casa amb xiprer, oli a la taula,
algun llibre per llegir, converses,
l'alé càlid dels amics i un gos
que ens reconega i ens lladre alegre
quan arribem a Ítaca.

Imma López Pavia