Més que paraules

  Inconcebible. És el primer qualificatiu que arriba al meu cervell si tracte imaginar un món sense lectura ni escriptura. Una vida sense paraules mancaria de contingut, seria solitària, buida… Mai podria anomenar-se vida.

  La vida de veritat necessita de la paraula per dotar-la de sentit i sentiment, per omplir-la d’alegria i tristesa, de riures i plors, d’amargura i felicitat. Sense paraules no podem expressar idees, sensacions, dolors, afectes; no podem, en definitiva, ser nosaltres mateixos i diferents als demés. Res ens faria únics i res ens enriquiria dels demés, seríem autòmats programats com un ordinador, disposats a obeir ordres sense pensar ni barallar, sense idea del bé o del mal, sense saber.L'empatia, l’altre, no tindrien importància, al menys no més que qualsevol objecte.

 La paraula és tan necessària com la respiració si concebem a l’ésser humà en tota la seua dimensió; la paraula és intrínseca a les persones, a la seua pròpia naturalesa. Així que no, no és concebible un món sense elles ja que ens deixaria orfes i a soles, vivint una vida que no és pot ni deu anomenar-se així.

                                                         

Un món sense lectura ni escriptura

Un món sense lectura ni escriptura

No m’ho puc imaginar. No, no puc.

Viure en un món on no hi haguera olor a llibre nou, on als dies de pluja no els acompanyara un bon llibre, una tassa d’alguna beguda calenta i una manta suau i calenta; un món sense tertúlies literàries ni xarrades entre amigues per recomanar algun llibre o parlar del personatge favorit o d’aquell que és la devoció de totes.

La lectura em permet submergir-me en històries diverses que, en futur, pode ajudar-me a fer front els problemes o situacions que em puguen passar. És com anar a un altre món, una via d’escapament del món real. A mi la lectura m’ajuda a desconnectar i a oblidar-me d’allò que em preocupa. Si tinguera més temps durant l’any llegiria tots els llibres que tinc pendents.

Un món sense escriptura seria com… com viure sense opinió o sense expressió; sense paraules. Sense uns bons escriptors i escriptores que donen vida als personatges amb els quals somniem convertir-nos o semblar-nos. També diríem adéu als guionistes de les sèries i pel·lícules que tants ens agradem i gaudim veient-les.

Jo no podria viure sense escriure o llegir, són coses que estan molt relacionades i ens donen la vida encara que no ho parega. En aquell món no podria haver escrit això que m’ha fet pensar i la resta no ho podrien llegir. Tu no podries llegir-ho. Per això crec que aquestes dos coses no deurien desaparèixer mai o tornaríem a l’edat de pedra que venim.

Berta López Camins, 3rB.

Pensaments

Com un dia més,

tot seguia igual,

el dia i la nit no m'agradaven res

per les nits tan fosques,

i els dies com un trencaclosques

com un dia més.

A SOLES

A  SOLES: (poema col·lectiu)

A l'hivern, tot és fred                                      

l'aire, els somnis, l'alé,
un ambient trist anega els carrers,
més fred que la teua absència,
el xiquet feliç caminava a soles
amb el vent a la seua esquena.

ÚLTIM ESCRIT

Aquell món subtil,

d´escrits, contes i poemes,

prengué foc,

i desaparegué per sempre.

El món que s´apropa fa realment por,

fa tremolar i plorar.

Amb qui somriuré més que amb un llibre?

Amb qui em calmaré quan estiga trista?

Amb qui imaginaré històries impossibles?

Amb qui gaudiré més que amb el sexe?

Amb ningú,

ara,

ploraré quan estiga trista

sense ningú que em console,

imaginaré coses

que mai s´acompliran,

i tindre sexe

sabent que serà l´única cosa

que em farà gaudir.

El món que s´apropa fa fàstic,

no podré escriure,

mai,

mai més,

la meva manera de pensar,

ser,

viure,

desapareixerà,

deixant darrere seu

un món d´incògnites per descobrir,

però ho buscaran altres persones,

jo no em veig capaç de viure en un món

on no hi hagin lletres ni escrits.

Maria Franco Escrivà

La Mar

La mar, tranquil·la,
com la teva poesia,
és màgica cada día.
A cada volta de cada ona,
els seus fils d'alegria,
l'omplin de serenitat i harmonia

EL TEMPS

EL TEMPS

Jugue amb tú i

amb l´espurna dels teus ulls

i amb l´alegria que desprens

note que sóc millor

i el dies passen

en poc temps.

Poema Col.lectiu: Jaime, Berta, Carlos, Miranda i Cristina.

LLIBRE ANTIC (poema col.lectiu)

LLIBRE ANTIC

Un llibre antic,

com el riure d'un pelegrí envellit,

somie un record quan vaig al llit,

que m'ajuda a somiar sense fi,

i això gràcies a aquell llibre antic,

un llibre infinit.



NITS D´HARMONIA: poema col·lectiu

NITS D´HARMONIA
Brisa d´amor a la lluna
el xic agafa la seua mà
amb molta tendresa.
Mira els seus ulls de mar 
la besa amb passió i,
el mar melancòlic, reflexa la imatge.

ELS LLOPS

ELS LLOPS

En una nit de lluna plena,

els llops criden des de la muntanya,

ixen a caçar, buscant la presa

i acaben la nit sense recompensa,

víctimes de la fam

acaben menjant herba

Sola

SOLA
 Bon dia em dic Maria
sóc una dona que viu amb alegria 
gaudint del bell cant de les oronetes 
del trafic i de la multitud.
Bon dia em dic Maria
estic sola com cada dia.

L'amor (poema col·lectiu)

L'AMOR

                         Amor amarg,
                         entre l'amic i l'amada,
                         Amor silenciós ,
                         que ens torna els records
                         d'un paisatge maravillós ,
                         Amor amarg , que es torna més dolç per cada segon.

Poeme col·lectiu

ELS MEUS AMICS

Si amb amics estàs,

sempre gaudiràs,

et divertiràs

i de vegades ploraràs,

però ben acompanyat

sempre animat.

Poema col·lectiu: Guzmán, Inés, Estela, Jennifer i Jordi

Poema col·lectiu

EL MEU CARRER

Les llums del carrer

s'encenen amb la meua presència

es mouen amb les meues accions

i s'apaguen en la meua ausència

mentres passa el dia

la nit i l'amor.

Per Ines,Jordi,Jennifer,Guzmán i Estela.

LA MIRADA

Escoltar els teus pasos,

observar els teus ulls,

sentir la teua presència...

em posa feliç

 i amb eixa impaciència

t'observe desde del meu llit.

Poema col.lectiu: Estela,Jennifer,Jordi,Guzmán,Inés

Poema col·lectiu

LA NATURALITAT DE LA VIDA

La brisa freda de la mar
m'acaronava la cara,
i la seua tranquilitat;
em transportá on la fantasia es feia realitat.
Sense adonar-me,
vaig trobar sentit a la vida amarga.

De Mario, Daniela, Halima, Olalla i Mar

Dos milions d'anys

Dos milions d'anys

Trigaràs dos milions d'anys
en comprendre la definició d'amor,
et costa entendre el significat
perquè mai ho hassentit.
Aniràs en busca del seu significat,
i no mes trigaràs...dos milions d'anys 

 

EL LLIBRE

EL LLIBRE

El llibre escrit per ell,

pel seus pensaments, per la seua inocència

va sorgir en les vesprades de plutja

en les més expresives

en les més tormentoses

perque el seu tema tractava coses curioses.

Temps de vida (poema col·lectiu)

Temps de vida

El rellotge continuava passant

fins al final de les nostres vides,

i el passat seguia atemoritzant,

a les persones infelices

que el futur no en volien.

Poemas col·lectiu de Miranda, Carlos, Jaime, Cristina i Berta.

Equivocació (Poema col·lectiu)

EQUIVOCACIÓ

Avui he d'anar al dentista,
al mercat, i de camí,
comprar un bell pit.
I de sobte em vaig trobar al meu cosí,
i vaig parlar amb ell,
i em va dir que era diumenge.

Inés Aguirre, Jordi Hernando, Jennifer Johnson, Estela Prieto i Guzmán Muñoz, 3r d'ESO B.

 

La reina

La reina no s'inclinaria davant ningú,
el seu poder sublim s'ho permetia,
el seu estatus s'ho prohibia,
mentre ella contava cada dia
totes les lleis que sabia.
Mai s'afebliria la seua flama de vida
mentre reinara la Realícia.

IMPERSONAL

Moltes vegades són les petites i velles històries les que donen peu als grans esdeveniments, i són els petits detalls els que fan que ens adonem de tot un nus de fils, embolicat de ja fa una tira d'anys.

I, així és com començà la meva història, bussejant en el ventre incorrecte, dibuixant en folis bruts, parlant amb qui no tocava, triomfant en una vida que no era meva, i és que, mai no he sigut persona, però mai me n'he adonat que no ho era, perquè com deien els ancians "per anar a caçar l'amor, cal deixar l'escopeta a casa".

Tractí de llançar el patiment per la finestra, però abans el pes de la culpa caigué sobre els músculs i m'afonà encara més endins del pou que jo mateix havia excavat.

Tot cau per seu propi pes, veritat.

Muntant en el cavall dels records, el cor obligà la ment a tornar enrere i ressuscitar tots i cada un d'aquells pensaments oblidats fa molt de temps.

El cel es tornà negre, el sostre.

Baixava les escales que donaven al rebedor on ella es posava les arracades, mirant-se a l'espill en forma circular.

Estava espectacular, definitivament era una bona elecció. Sense que ella s'ho esperés, li vaig agafar de la cintura, no deia res, seguia abstreta en el seu treball.
-Com pot ser que siga callada?-pensí. 
L'estrenyí una mica més fort de la cintura, devia saber qui manava, jo.

-Deixa'm, em fas mal-
Tot es tornà blanc.

Morta...morta.

I així és com la meva vida acaba, sense que fos una història xiclet, que amb el temps pergué el gust, sense que fora amor del bo, d'aquell que no es perd mai, sense que fóra amor, amat.

                                                                     Olalla Urios de los Ríos 


*Text  de creació a partir dels micropoemes de VdeBes  de @Miramelsmots http://miramelsmots.blogspot.com/2016/11/separo-foto-de-lali-ribera.html

Ramon Llull. Amic i amat

dimarts,1 de Novembre del 2016


VERSICLES 52 I 351

Digué l'Amic a l'Amat:
Mai no vaig fugir ni em vaig allunyar de tu en l'estimar-te,d'ençà que et vaig conèixer;car en tu ,i per tu ,i amb tu vaig estar-me allà on fos 
respongué l'Amat:
Ni jo,des que tu m'hagueres conegut i anat ,no et vaig oblidar ,ni vaig enganyar-te ni faltar-te.

351
Angoixós i plorós anava l'amic a cerca el seu amat per vies de sentits i per camins d'inteligencia .I sorgeix la qüestiò de sobre quin dels dos camins entrà primerament mentre cercava el seu Amat, i en quin l'Amat  es mostrà a l'Amic més clarament.

Videolit de "Llibre d'amic" Joan Vinyoli.

Bon dia a tots i a totes!
L'entrada d'avui és el videolit dels poemes de Joan Vinyoli i el versicle 25 del llibre Amic i Amat de Ramon Llull.

Versicle 25 

Cantaven los aucells l'alba,

 e despertà's l'amic, qui és l'alba; 

e los aucells feniren llur cant, 

e l'amic morí per l'amat en l'alba.

(Amic i Amat de Ramon Llull)

Poema II          

Per on camino lluny de tu, presència?

Moviment d'arbre amb remoreig de

 vententre les fulles, no t'he vist encara,

però et pressento.Suportaré presència?

(Llibre d'amic, Poesia Completa, Joan Vinyoli)

Poema V

Era en el fons del corredor que 

ens aturàvem perquè la nit ens oprimia.

Llavors vàrem mirar pels finestrals la nit i 

vàrem veure els impossibles llunys cremant i

el negre riu que inunda els camps 

de la foscor primera.

                                             (Llibre d'amic, Poesia Completa, Joan Vinyoli)

Un amor entre l'amiga i l'amada.

 UN AMOR ENTRE L'AMIGA I L'AMADA

L'amor sense exagerar era com el foc més viu de l'infern.

Al principi la curiositat et picava per dins però quan el tocaves,

la seua calor et cremava poc a poc i t'atreia cap a ell.

Trobaves a faltar alguna cosa dins els pulmons,

com si estigueren buits.

Una boira et nuvolava el més mínim sentit i com per art de màgia

urpes i queixals començaven a créixer dins de tu.

Inés Aguirre Sanz. Creació pròpia.

Versicles 44 i 47

Del Llibre d'Amic e Amat, Ramon Llull.

44. Dos són els focs que esclafen l'amor de l'Amic:
      l'un està format de desigs, plaers i pensaments;
      l'altre està compost de temor, llanguiment, llàgrimes i plors.

47. Amb senyals d'amor es parlaven l'amic i l'amat.
      I amb temor, pensaments, llàgrimes i plors,
      contava l'Amic a l'Amat els seus llanguiments.

CARMELINA SÁNCHEZ CUTILLAS

Carmelina Sánchez Cutillas va nàixer a Madrid l’any 1927. Va estar una curta etapa a Barcelona però després es va traslladar a València. Va pasar la seua infantesa a Altea amb el  seu avi,Francesc Martínez i Martínez. A aquesta ciutat va cursar els estudis de Filosofia i Lletres a la Universitat .Més tard va col·laborar en el diari Levante ocupant-se de les pàgines culturals i escrivint articles de tema històric o literari.  Carmelina Sánchez Cutillas ha publicat diversos estudis sobre història i literatura medieval, tant en castellà com en català com ara: Don Jaime el Conquistador en Alicante (1957), Lletres closes de Pere el Cerimoniós endreçades al Consell de València (1967) o Jaume Gassull, poeta satíric valencià del s. XV (1971).

                     

UN AMOR ENTRE L'AMIGA I L'AMADA 3

Enyore un temps d'esperança,
les memòries d'aquella nit,
quan, dolçament al meu llit, 
en deies que jo,
era el teu únic desig.
Maria Franco Escrivà

UN AMOR ENTRE L'AMIGA I L'AMADA 2

Encara tens les urpes a l'esquena,
les que et vaig deixar aquella nit, 
ja que amb menudes cicatrius intente,
dificultar el teu cami.
Amada, només jo sóc digna de veure el teu cos nu,
 sempre que siga damunt del meu pit.
Maria Franco Escrivà

UN AMOR ENTRE L'AMIGA I L'AMADA 1

Gràcies
per estar amb mi,

per damunt que em diguen puta

per tindre un gran pit

i utilitzar-lo quan vull,

per negar-me a ser violada,

per no tindre fàstic

al veure la sang de meu pantaló,

per ser feminista,

per saber que aquesta és

l'única eina per

conduir-nos a la igualtat.

Som més que dues dones

"calfant a adolescents".

Ens estimem.

Ens besem.

Ens fem l'amor.

Som dues dones

fent l'acte més rebel de tots els temps,

estimar.

Maria Franco Escrivà 

Un amor entre l'amiga i l'amada

Aquell pensament fugaç,

             d'amor etern mirant a l'alba,

             prengué foc en un paper arrugat,

             i en ell, la meua amada.

             

            

        

Els nostres versicles del Videolit:

De Estela, Berta i Marta.

17. Hi hagué debat entre els ulls i la memòria de l’Amic, car els ulls deien que és millor veure l’Amat que no pas recordar-lo, i la memòria digué que pel record l’aigua puja als ulls i el cor s’inflama d’amor.

28. Es trobaren l’Amic i l’Amat i digué l’Amic:

   —No cal que em parlis; sinó fes-me senyal amb els teus ulls, els quals són paraules per al meu cor perquè et doni el que em demanes.

47. Amb senyals d’amor es parlaven l’Amic i l’Amat; i amb temor, pensaments, llàgrimes i plors contava l’Amic a l’Amat els seus llanguiments.

Videolit Amic e Amat (Ramon Llull)

Aquest són els versicles del videolit :

27. Cantava l' ocell en el verger de 'estimat. Venc l'amic, que va dir a l'ocell: -Si no ens entenem per llenguatge, entenam per amor; cor en el teu cant es representa als meus ulls el meu estimat.

46. Estava l’Amic tot sol sota l’ombra d’un bell arbre. Passaren homes per aquell lloc, i li demanaren per què estava sol. I l’Amic respongué que estigué sol quan els hagué vistos i sentits; i que abans estava en companyia del seu Amat.

113. Mentre anava així trasbalsat, trobà un ermità que dormia prop d’una bella font. Despertà l’Amic l’ermità, dient si havia vist, somiant, el seu Amat. Respongué l’ermità i digué que igualment estaven encarcerats els seus pensaments en la presó de l’amor, vetllant i dormint. Molt plagué a l’Amic d’haver trobat companyó en la presó; i ploraren ambdós, car l’amat no en tenia gaire de tals amadors.

               Videolit fet per: Ivan,Mario i Jordi  
                           IES Ferrer i Guàrdia, València