que resta en aquest arbre
que ara llueix l'esplèndid
brancatge vigorós.
Passant, les primaveres
hi han fet riques brotades,
i l'han cobert de flaire
l'amor de tantes flors.
Per la mateixa rel
em sento sostinguda;
en la mateixa saba
hi trobo nodriment.
Quan la destral m'abati,
caduca, improductiva,
jo, lluny de la brancada,
sentiré enyorament.
Joana Raspall, 1913/2013
Als 14 anys va començar a escriure , com la guerra va començar, es va formar en l'escola de bibliotecaries per poder ser-ne una professional.Després de la guerra el seu marit va voler reprendre la seva carrera literaria i Joana va deixar el seu treball com a bibliotecaria per ajudar-le.
Van crear un nucli clandestí per poder escriure i llegir en català i d'aquella época van sorgir les obres més famoses: Diccionari pràctic de Sinònims, el Diccionari de locucions i frases fetes y el Diccionari d’homònims i parònims.
Va escriure tant literatura infaltil com juvenil,Petits poemes per a nois i noies (1981).Als cent anys va escriure aquest poema per explicar-nos com es sent i com viu sent centenaria.
