Ramon Llull. Amic i amat

dimarts,1 de Novembre del 2016


VERSICLES 52 I 351

Digué l'Amic a l'Amat:
Mai no vaig fugir ni em vaig allunyar de tu en l'estimar-te,d'ençà que et vaig conèixer;car en tu ,i per tu ,i amb tu vaig estar-me allà on fos 
respongué l'Amat:
Ni jo,des que tu m'hagueres conegut i anat ,no et vaig oblidar ,ni vaig enganyar-te ni faltar-te.

351
Angoixós i plorós anava l'amic a cerca el seu amat per vies de sentits i per camins d'inteligencia .I sorgeix la qüestiò de sobre quin dels dos camins entrà primerament mentre cercava el seu Amat, i en quin l'Amat  es mostrà a l'Amic més clarament.

Un amor entre l'amiga i l'amada.

 UN AMOR ENTRE L'AMIGA I L'AMADA

L'amor sense exagerar era com el foc més viu de l'infern.

Al principi la curiositat et picava per dins però quan el tocaves,

la seua calor et cremava poc a poc i t'atreia cap a ell.

Trobaves a faltar alguna cosa dins els pulmons,

com si estigueren buits.

Una boira et nuvolava el més mínim sentit i com per art de màgia

urpes i queixals començaven a créixer dins de tu.

Inés Aguirre Sanz. Creació pròpia.

Un amor entre l'amiga i l'amada

Aquell pensament fugaç,

             d'amor etern mirant a l'alba,

             prengué foc en un paper arrugat,

             i en ell, la meua amada.

             

            

        

Videolit Amic e Amat (Ramon Llull)

Aquest són els versicles del videolit :

27. Cantava l' ocell en el verger de 'estimat. Venc l'amic, que va dir a l'ocell: -Si no ens entenem per llenguatge, entenam per amor; cor en el teu cant es representa als meus ulls el meu estimat.

46. Estava l’Amic tot sol sota l’ombra d’un bell arbre. Passaren homes per aquell lloc, i li demanaren per què estava sol. I l’Amic respongué que estigué sol quan els hagué vistos i sentits; i que abans estava en companyia del seu Amat.

113. Mentre anava així trasbalsat, trobà un ermità que dormia prop d’una bella font. Despertà l’Amic l’ermità, dient si havia vist, somiant, el seu Amat. Respongué l’ermità i digué que igualment estaven encarcerats els seus pensaments en la presó de l’amor, vetllant i dormint. Molt plagué a l’Amic d’haver trobat companyó en la presó; i ploraren ambdós, car l’amat no en tenia gaire de tals amadors.

               Videolit fet per: Ivan,Mario i Jordi  
                           IES Ferrer i Guàrdia, València

176. 

—Digues, foll, tens diners?

Respongué:

   —Tinc Amat.

   —Tens viles i castells i ciutats, comtats i ducats?

Respongué:

  —Tinc amors, pensaments, plors, desigs, treballs, llanguiments, que són millors que imperis i regnats.

45. 

Desitjà l’Amic solitud i anà a estar-se tot sol per tal de tenir companyia del seu Amat, amb el qual està tot sol entre la gent.

137. 

Demanaren a l’Amic de què naixia l’amor, i de què vivia, i per què moria. Respongué l’amic que l’amor naixia del record, i vivia de la intel·ligència, i moria per l’oblit.

53. Anava l’Amic per una ciutat com a foll, cantant coses del seu Amat, i la gent li demanà si havia perdut el seny. Respongué que el seu Amat havia pres el seu voler, i que ell li havia donat el seu enteniment; per això li havia quedat tan solament el record amb què recordava el seu Amat.

•