Ramon Llull. Amic i amat

dimarts,1 de Novembre del 2016


VERSICLES 52 I 351

Digué l'Amic a l'Amat:
Mai no vaig fugir ni em vaig allunyar de tu en l'estimar-te,d'ençà que et vaig conèixer;car en tu ,i per tu ,i amb tu vaig estar-me allà on fos 
respongué l'Amat:
Ni jo,des que tu m'hagueres conegut i anat ,no et vaig oblidar ,ni vaig enganyar-te ni faltar-te.

351
Angoixós i plorós anava l'amic a cerca el seu amat per vies de sentits i per camins d'inteligencia .I sorgeix la qüestiò de sobre quin dels dos camins entrà primerament mentre cercava el seu Amat, i en quin l'Amat  es mostrà a l'Amic més clarament.

Un amor entre l'amiga i l'amada.

 UN AMOR ENTRE L'AMIGA I L'AMADA

L'amor sense exagerar era com el foc més viu de l'infern.

Al principi la curiositat et picava per dins però quan el tocaves,

la seua calor et cremava poc a poc i t'atreia cap a ell.

Trobaves a faltar alguna cosa dins els pulmons,

com si estigueren buits.

Una boira et nuvolava el més mínim sentit i com per art de màgia

urpes i queixals començaven a créixer dins de tu.

Inés Aguirre Sanz. Creació pròpia.

Un amor entre l'amiga i l'amada

Aquell pensament fugaç,

             d'amor etern mirant a l'alba,

             prengué foc en un paper arrugat,

             i en ell, la meua amada.

             

            

        

176. 

—Digues, foll, tens diners?

Respongué:

   —Tinc Amat.

   —Tens viles i castells i ciutats, comtats i ducats?

Respongué:

  —Tinc amors, pensaments, plors, desigs, treballs, llanguiments, que són millors que imperis i regnats.

45. 

Desitjà l’Amic solitud i anà a estar-se tot sol per tal de tenir companyia del seu Amat, amb el qual està tot sol entre la gent.

137. 

Demanaren a l’Amic de què naixia l’amor, i de què vivia, i per què moria. Respongué l’amic que l’amor naixia del record, i vivia de la intel·ligència, i moria per l’oblit.

53. Anava l’Amic per una ciutat com a foll, cantant coses del seu Amat, i la gent li demanà si havia perdut el seny. Respongué que el seu Amat havia pres el seu voler, i que ell li havia donat el seu enteniment; per això li havia quedat tan solament el record amb què recordava el seu Amat.

•