Marc Granell i Rodríguez

 LES CIUTATS

Quan es giten de nit, ja fatigades,

les ciutats fan pudor a gasolina.

Tanquen a poc a poc els ulls i amaguen

sota llençols de greix la pell ferida.

Les ciutats tanmateix no dormen. Callen

i esperen amb espant l'aspra esbranzida

de cotxes, camions, crits i sabates, 

que serà com el gall que obri el nou dia. 

Les ciutats estan tristes i gastades, 

farcides de soroll, de brutícia.

Són enormes taüts plens de fantasmes

sense cel, ni capvespre, ni migdia.

                                Marc Granell i Rodríguez

FOTO

BIOGRAFIA

Va nàixer a València el 1953 i va començar a estudiar filosofia i filologia a la Universitat de València encara que no els va acabar.  
És traductor i membre de l'Associació d'Escriptors de Llengua Catalana, va publicar diversos poemaris i una antologia poètica.
La seua poesia és de caràcter polític, amorós i infantil.
A més a més és un dels autors valencians més llegits i també dels més valorats per les generacions literàries posteriors.

 BIOGRAFIA

Marc Granell

                              València sota la lluna

La lluna és més llum aquesta nit.

Rellisca façanes emmudides,

finestres cegues,

carrers cansats.

Els teus carrers.

Solitaris i humits com la pell ferida del record.

On la rosa i la veu cridant campanes?

Ara no pots amagar-te darrere de cap torre

ni cercar llavis de fusta on mentir la lloança.

Amb les mans tallades i el cap entre els genolls

beus amb avidesa la sang dels fills que et puden

i t'han fet el ventre ample de traïcions i taronges

podrides entre els dits del ponent i la derrota.

Blanca entre el fem t’alces ben segura

sobre el cos d’un mar adormit, taüt de les estrelles.

Verds enllà, no sents?, sonen petjades.

                                              Has tancat prou fort totes les portes? 

                                                                                      Marc Granell i Rodríguez

                                                        Carrers: solitaris i humits.

      Imatge de Marc Granell.        

Biografia de Marc Granell i Rodríguez

És un poeta i traductor que va nàixer a la ciutat de València en 1953, va començar a estudiar filosofia i filologia a la Universitat de València, encara que no les va acabar. Va participar activament en l'esclat cultural i literari dels anys 70 a València. Guanyà el Premi Vicent Andrés Estellés a l'any 1976)i el Premi Ausiàs March a l'any 1979.

Videolit:

CANÇÓ DE BRESSOL PER A DESPERTAR CONSCIÈNCIES

CANÇÓ DE BRESSOL PER A DESPERTAR CONSCIÈNCIES

La meua xiqueta és l'ama

de l'asfalt i del carrer.

No té pares ni té casa,

només fam, por i fred.

La meua xiqueta es passa

tot el dia en el taller,

treballant com una esclava 

per als rics de l'occident. 

La meua xiqueta brama

fugint sota el sol roent,

morta d'espant i de gana,

d'una guerra que no entén.

la meua xiqueta xafa 
jugant i sense voler
una mina que, amagada, 
li sega de colp els peus.

La meua xiqueta clama
des de tots els continents 
justícia que acabe amb tanta 
misèria i tant patiment.





 Marc Granell
És un poeta valencià, va néixer al 1953.
Estudià Filosofia i Filologia a la Universitat de València, però va deixar aquestes dues carreres inacabades. La seva col·laboració a Cairell, com a membre del consell de redacció, és només una primera fita de la seva activitat com a editor i promotor d'activitats al voltant de la literatura.
Marc Granell es dedica professionalment a la traducció.

LA GUERRA Josepa Montagut i Mariner

                                                            
IX. LA GUERRA

Que no vinga la guerra, que jo m'ofegaria.
M'entens germana? Encara ho recorde.
I tu també.

Que no vinga altra vegada, que m'arrancaria l'ànima
i sota la terra la posaria.

No vull sentir més la porta travessada 
de la casa, ni veure el caqui
de la camisa oberta del que entra.

Que no vinga la guerra, que jo rebentaria.

Germana, em sents? Encara ho recorde.

I tu també.

No vull silencis còmplices, de la despulla del meu cos,
com si fóra deixalla, menys que deixalla, no res.

Que no vinga la guerra, mai més, mai més.

                                                Josepa Montagut i Mariner.

                       

 BIOGRAFIA:

Va estudiar Filologia Catalana a la Universitat de València on més tard, va treballar com administrativa.

Pertany al Col·lectiu de Dones de Montcada, lloc on va nàixer, i va rebre diferents premis com el Premi de la Regidoria de la Dona de Burjassot i la segona edició de Relats Curts amb la perspectiva de gènere.

Quan es va jubilar va començar a escriure i ja ha publicat dos llibres: Des del sud fins al nord, una llàgrima parla i Papallones silenciades sota un mar de gel.