Marc Granell i Rodríguez

 LES CIUTATS

Quan es giten de nit, ja fatigades,

les ciutats fan pudor a gasolina.

Tanquen a poc a poc els ulls i amaguen

sota llençols de greix la pell ferida.

Les ciutats tanmateix no dormen. Callen

i esperen amb espant l'aspra esbranzida

de cotxes, camions, crits i sabates, 

que serà com el gall que obri el nou dia. 

Les ciutats estan tristes i gastades, 

farcides de soroll, de brutícia.

Són enormes taüts plens de fantasmes

sense cel, ni capvespre, ni migdia.

                                Marc Granell i Rodríguez

FOTO

BIOGRAFIA

Va nàixer a València el 1953 i va començar a estudiar filosofia i filologia a la Universitat de València encara que no els va acabar.  
És traductor i membre de l'Associació d'Escriptors de Llengua Catalana, va publicar diversos poemaris i una antologia poètica.
La seua poesia és de caràcter polític, amorós i infantil.
A més a més és un dels autors valencians més llegits i també dels més valorats per les generacions literàries posteriors.

 BIOGRAFIA

Begonya Mezquita Ramírez

A la ciutat del nord

A la ciutat del nord, com una ploma ingràvida,

m'emmirallo en una lluïssor eixuta

-no es veu el mar des de casa meva-

i descobreixo les planes i els fruits dels seus arbres.

Cada setmana em deixo seduir

per la claror d'un cim que no he guanyat

-aquí només conec el pas de les estacions-

Jo sóc la distància i em repeteixo, rodamón malendreçada,

com els set jorns amb què s'afaiçona la tempesta.

Onada manyaga, avui no hi ha l'ombra que et malmet les costelles

i les cuixes. Se n'ha anat com se'n va la febre,

humitejant les temples, temptant el so que s'aixecava poderós

i furtat com una mentida a la lluna.

                                                    Begonya Mezquita Ramírez, Signes de terra

Biografia de l'autora: 

Va nàixer a Sagunt l'any 1968 i està llicenciada en Filologia Catalana. 

Llibres: Entre la distància exacta i la nit, Signes de terra, Una illa, Parlen els ulls.

FINAL ALTERNATIU, RENAIXENT A LA TORMENTA - TERE C. SAURI

a vegades
em sento en sintonia
amb la pluja.
no amb la tranquil·la
ni amb la forta
sino amb la que no esperes.
la que arriba
de sorpresa
un dimecres de juliol.
la que agraeixes
i tems
al mateix temps.