DIA MUNDIAL DE LA POESIA

TAQUES

Per celebrar el dia mundial de la poesia ( 21 de març),  us presentaré un poema de Imma López Pavia, Taques.

Les taques de tinta se'n van amb llet,

les de vi, amb lleixiu,

les de greix, amb benzina,

les de fang i foc es trauen amb cendra.

Algunes taques d'amor

                                       (des)amor

tan sols les trau el temps.

Les taques més encrostades se'n van

                                       amb amoníac.

La culpa, amb l'exacta dosi de perdó.

La sang, però, només es lleva

                                       amb l'aigua més clara.

Imma López Pavia

ENCARNA SANT-CELONI I VERGER

DIA INTERNACIONAL DE LA POESIA

21 de març 

I Aquesta apegalosa melangia 

que tan sols pot nodrir-se 

de les hores que encara em manquen 

per a tornar a veure't

LLIBRE: SÈNIA DE PETITS VICIS 

AUTORA: ENCARNA SANT-CELONI I VERGEr

Jaume Pérez Montaner: L’arrel que t’habita

L’arrel que t’habita

Tornes al lleopard que t’allibera

desig i afany

i creus i vius

toques la pluja el blat

l’arrel dels ametlers

veus l’ull foll del crepuscle

el teulader que esquinça

la vella pell de l’alba

i gira el món amb tu

tot nu sota les pedres

Véns dels morts

i tornes a la vida

i rius i cantes

i eres lliure

           Deu poemes, dins Gallocrisis, 1 (gener 1978)

 
· imatge 
· poema
·biografia

 Biografia de Jaume Pérez Montaner
Jaume Pérez Montaner (L'Alfàs del Pi, Marina Baixa, 1938) és poeta i assagista.

Es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de València i ha estat professor a diverses universitats dels EUA. Actualment, exerceix de professor de Literatura a la Universitat de València.
Des del 1999 fins a la primavera del 2007 ha sigut president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, i des del 2013 n'és soci d'honor. El 2014 és reconegut amb el Premi Jaume Fuster dels escriptors en llengua catalana.
 

Primavera és Poesia

NATURA VIVA

La primavera m'ha dut a Nin
com a l'esglèsia les oronetes.
La vulgaritat de la policromia acull
sense tendresa, entre murs doblegats,
la vida que hi creix a dins
a colps de volades furioses:
boques deformes, exigents, implacables.
I pense en Sbarbaro:
totés el que és, només allò que és.
Ni esglèsia, ni murs, ni presències:
sis oronetes esperant
el tros de cuc que les salve de la mort.
Després: que si el pla contrapicar,
que si la policromia,
que si l'art romànic...
bla, bla, bla... 

Tot un seguit de banalitats
si pense en la força d'aquelles
boques desesperades, minúscules, obertes
sense cap mena de por

a l'abisme.




Begonya Pozo,SENSE TREVA 2016

MIRADA FOSCA de MANEL RODRÍGUEZ-CASTELLÓ

Passes la mà
pel dors de la tarda
que declina. A l'altre costat
de la finestra
hi ha un jove que fuma.
El paisatge de l'ull
cap en el petit requadre.

La mirada estràbica de la consciència
no pot fer més que recompte buit
de la pacient inanitat dels dies.
Recordar o somiar
són la gimnàstica
que vigoritza l'ànsia
i fa rodolar costera avall
la pedra estèril de la melangia.
Avant i arrere s'han perdut en el camí
ara i ací com punts de tenaç fuga.

La llum s'exilia de les coses
quan vénen els noms
per fixar el trànsit
i acariciar-ne l'esquena nua.






De Jaume Mínguez i Guzmán Muñoz.

Imatge Manel Rodríguez

Biografia Manel Rodríguez