Begonya Mezquita Ramírez

A la ciutat del nord

A la ciutat del nord, com una ploma ingràvida,

m'emmirallo en una lluïssor eixuta

-no es veu el mar des de casa meva-

i descobreixo les planes i els fruits dels seus arbres.

Cada setmana em deixo seduir

per la claror d'un cim que no he guanyat

-aquí només conec el pas de les estacions-

Jo sóc la distància i em repeteixo, rodamón malendreçada,

com els set jorns amb què s'afaiçona la tempesta.

Onada manyaga, avui no hi ha l'ombra que et malmet les costelles

i les cuixes. Se n'ha anat com se'n va la febre,

humitejant les temples, temptant el so que s'aixecava poderós

i furtat com una mentida a la lluna.

                                                    Begonya Mezquita Ramírez, Signes de terra

Biografia de l'autora: 

Va nàixer a Sagunt l'any 1968 i està llicenciada en Filologia Catalana. 

Llibres: Entre la distància exacta i la nit, Signes de terra, Una illa, Parlen els ulls.

Poema de Begonya Mezquita

LA DONA QUE ES MOR

La dona que es mor porta una flor a la sina 
i espera la matinada i seu al costat de la finestra 
i inventa estels i ensuma flaires secretes. 
Al seu ventre esquinçat, sense vertigen, 
hi guarda una lluna presonera i un filet d' esma. 
La dona que es mor ja no visita els amics 
car ha deixat la ciutat i sojorna ara rere el cim 
i té els núvols per corona, 
petjades esborradisses i tanta paciència 
per no oblidar el plaer de la festa. 
La dona que es mor sent una mica de goig 
al dematí, quan el sol li pentina la galta 
i la fosca és, tresor de tenebra, anada a jóc. 
Però aviat s'esmunyirà aquesta dona que es mor 
per les bardisses del temps extrem i la memòria. 
[Signes de terra]

Tema del poema: 
 Begonya va partir una malaltia, la tuberculosi, que quasi li va fer perdre la vida. Aquest poema va ser com un autoretrat descrivint la seua situació física i psicològica. També li fa adonar-se de que els del seu voltant també patixen, però per ella.

Qui és Begonya?
Poema
Foto

Begonya Mezquita

La distància dels teus ulls

La distància dels teus ulls em negra,

m’inunda, em cobreix de boira espessa,

em neguiteja i no me’n sé sortir.

La distància que ha envaït el cor del paisatge,

aquest espai que només pertanyia a tu i al somni

on l’ombra més dolça solcava aquestes mans

que s’ensenyaven a despertar en qualsevol indret

disfressat de planícia o de turó rònec.

La distància dels teus ulls em transforma,

m’enalteix i m’excita com la llum del capvespre,

m’educa per cada carreró fosc que atansa la platja,

un altre horitzó que parla d’irrealitats

quan el dia creix, cansat, entre llençols i dianes de l’alba.

Biografia: Poeta valenciana (Sagunt, 1968), autora dels llibres El perfecte somriure (1989), Entre la distància exacta i la nit (1991), Signes de terra (1999), Una illa (2007) i Parlen els ulls (2014). Va guanyar el I Premi Vila de Mislata i va quedar finalista en el II Premi Jaume Bru i Vidal de Sagunt. Treballs seus han aparegut en edicions col·lectives i ha muntat diversos espectacles poètics. També col·labora en revistes digitals. A més, és professora de valencià a un institut de Castelló. https://ca.wikipedia.org/wiki/Begonya_Mezquita_Ram%C3%ADrez

Imatge:
https://www.belelu.com/2015/09/relaciones-a-distancia-que-piensan-las-personas-que-lo-han-logrado/