diumenge, 15 d’octubre del 2017

Dins de mí

Dins de mí


La rosa guaita per la cúpula negra,
sent el foc que em travessa els ulls,
me’ls fa cendra.


Les libèl·lules amaguen les ales,
la seua brillantor s’esfuma.
La foscor m’aterra, estic sola.


La blanca lluna que veig ara al riu m’il·lumina la pell,
és el meu mirall.
M’estime, m’agrade: els colors reapareixen.
Una bombolla d’aigua transporta el meu somriure contagiós.
Sóc feliç.


Mar Miralles Lozano


dijous, 12 d’octubre del 2017

Monserrat Abelló

SENSE VOLER ESCOLTO(1986)

Sense voler escolto
el so de paraules
que ja no tenen cap
valor.
Paraules que foren
dites en moments
que creguérem de gran
lucidesa. I ara les
trobem mortes,
llençades vora els cancells
de portes que no ens
atrevim a obrir.
(De el Blat del temps)

Biografia
Montserrat Abelló Soler va nàixer l’1 de febrer de 1918 a Tarragona. Va pasar la infància i la juventud entre diverses localitats (Tarragona, Cádiz, Londres i Cartagena), seguint els trasllats de son pare per motius laborals. Va estudiar a Barcelona on, en la Facultat de Filosofia i Lletres, va conèixer a Carles Riba. En 1936 era profesora d’anglés a València.  En acabar  la Guerra Civil, en 1939, es va veure obligada a exiliar-se a França i, més tard, a Xile, on visqué a prop de vint anys.

Va tornar a Barcelona en 1960. A més d’escriure, en aquests anys es va dedicar a traduïr obres d’Agatha Christie, Iris Murdoch, E.M. Forster i, sobre tot, Sylvia Plath, de qui va rebre una gran influència. En aquells moments va començar a publicar els seus poemaris. També va traduïr a l’anglés les obres de clàsics catalans com Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Maria Àngels Anglada, Maria Mercé Marçal i Olga Xirinacs.

En 1998 li va ser concedida la Creu de San Jordi, en 2006 fou Poeta d’honor en el VI Festival de Poesia de Sant Cugat (Barcelona).
Va morir el 9 de septembre de 2014, als 96 anys.