Maleït Temps

MALEÏT TEMPS


L'hora de la desesperança arribà amb tu.
No ha passat el maleït temps erm.
Tu estaves allí, tan llunyà, tant distant.
Hem aprés amb el temps a mesurar
paraules i fets per no tornar-nos bojos.
La bogeria em fa por.
L'amor encara me'n fa més.
No hi ha temps per tornar
a les vesprades d'aquell estiu,
que ens embolicà.
Com que era fet per a nosaltres!
No vaig saber travessar la barrera,
potser avui seria una altra cosa,
però ha passat el maleït temps
i res no ens queda,
o potser sí?

Videolit de "Llibre d'amic" Joan Vinyoli.

Bon dia a tots i a totes!
L'entrada d'avui és el videolit dels poemes de Joan Vinyoli i el versicle 25 del llibre Amic i Amat de Ramon Llull.

Versicle 25 

Cantaven los aucells l'alba,

 e despertà's l'amic, qui és l'alba; 

e los aucells feniren llur cant, 

e l'amic morí per l'amat en l'alba.

(Amic i Amat de Ramon Llull)

Poema II          

Per on camino lluny de tu, presència?

Moviment d'arbre amb remoreig de

 vententre les fulles, no t'he vist encara,

però et pressento.Suportaré presència?

(Llibre d'amic, Poesia Completa, Joan Vinyoli)

Poema V

Era en el fons del corredor que 

ens aturàvem perquè la nit ens oprimia.

Llavors vàrem mirar pels finestrals la nit i 

vàrem veure els impossibles llunys cremant i

el negre riu que inunda els camps 

de la foscor primera.

                                             (Llibre d'amic, Poesia Completa, Joan Vinyoli)

CARMELINA SÁNCHEZ CUTILLAS

Carmelina Sánchez Cutillas va nàixer a Madrid l’any 1927. Va estar una curta etapa a Barcelona però després es va traslladar a València. Va pasar la seua infantesa a Altea amb el  seu avi,Francesc Martínez i Martínez. A aquesta ciutat va cursar els estudis de Filosofia i Lletres a la Universitat .Més tard va col·laborar en el diari Levante ocupant-se de les pàgines culturals i escrivint articles de tema històric o literari.  Carmelina Sánchez Cutillas ha publicat diversos estudis sobre història i literatura medieval, tant en castellà com en català com ara: Don Jaime el Conquistador en Alicante (1957), Lletres closes de Pere el Cerimoniós endreçades al Consell de València (1967) o Jaume Gassull, poeta satíric valencià del s. XV (1971).

                     

Els nostres versicles del Videolit:

De Estela, Berta i Marta.

17. Hi hagué debat entre els ulls i la memòria de l’Amic, car els ulls deien que és millor veure l’Amat que no pas recordar-lo, i la memòria digué que pel record l’aigua puja als ulls i el cor s’inflama d’amor.

28. Es trobaren l’Amic i l’Amat i digué l’Amic:

   —No cal que em parlis; sinó fes-me senyal amb els teus ulls, els quals són paraules per al meu cor perquè et doni el que em demanes.

47. Amb senyals d’amor es parlaven l’Amic i l’Amat; i amb temor, pensaments, llàgrimes i plors contava l’Amic a l’Amat els seus llanguiments.

Videolit Amic e Amat (Ramon Llull)

Aquest són els versicles del videolit :

27. Cantava l' ocell en el verger de 'estimat. Venc l'amic, que va dir a l'ocell: -Si no ens entenem per llenguatge, entenam per amor; cor en el teu cant es representa als meus ulls el meu estimat.

46. Estava l’Amic tot sol sota l’ombra d’un bell arbre. Passaren homes per aquell lloc, i li demanaren per què estava sol. I l’Amic respongué que estigué sol quan els hagué vistos i sentits; i que abans estava en companyia del seu Amat.

113. Mentre anava així trasbalsat, trobà un ermità que dormia prop d’una bella font. Despertà l’Amic l’ermità, dient si havia vist, somiant, el seu Amat. Respongué l’ermità i digué que igualment estaven encarcerats els seus pensaments en la presó de l’amor, vetllant i dormint. Molt plagué a l’Amic d’haver trobat companyó en la presó; i ploraren ambdós, car l’amat no en tenia gaire de tals amadors.

               Videolit fet per: Ivan,Mario i Jordi  
                           IES Ferrer i Guàrdia, València

176. 

—Digues, foll, tens diners?

Respongué:

   —Tinc Amat.

   —Tens viles i castells i ciutats, comtats i ducats?

Respongué:

  —Tinc amors, pensaments, plors, desigs, treballs, llanguiments, que són millors que imperis i regnats.

45. 

Desitjà l’Amic solitud i anà a estar-se tot sol per tal de tenir companyia del seu Amat, amb el qual està tot sol entre la gent.

137. 

Demanaren a l’Amic de què naixia l’amor, i de què vivia, i per què moria. Respongué l’amic que l’amor naixia del record, i vivia de la intel·ligència, i moria per l’oblit.

53. Anava l’Amic per una ciutat com a foll, cantant coses del seu Amat, i la gent li demanà si havia perdut el seny. Respongué que el seu Amat havia pres el seu voler, i que ell li havia donat el seu enteniment; per això li havia quedat tan solament el record amb què recordava el seu Amat.

• 
  

Benvinguda

Hola, comencem!