Tan sols la paraula nua
la teva, mai la d’un altre,
la que reflecteix una vida
dins d’una solitud
curulla de promeses,
on tot és possible.
S’esvaneixen els dubtes
la foscor claror es torna
i els sols variants i múltiples
cauen damunt cada mot,
el cobreixen i donen força.
Enllà d’aquest ser-hi
tan precís que
s’allarga en el contingut
de cada paraula clara.
Com ho és la poesia.
Montserrat Abelló
