CARTA A FUSTER

Benimaclet, 7 de febrer, 2018.

Llàgrimes que brollaven des de dins del meu cor, tractava de pal·liar-me el dolor que em feres sentir al tractar-me de persona interessada i miserable que regala el seu cos a troncs d’oliveres centenàries, plenes de marques i coves on amagar la dignitat que escapava de la meva ànima.

Ara sabia que no ho feres per causar en mi un sentiment de deshonra; va ser la primera vegada que no vaig sentir pena front a un cos vulnerable; no vaig tenir una sensació dominant cap a tu, només volia guarir la teva por amb carícies, besos i arraps, deixar-te marques invisibles al cor. Fer-te sentir viu, jove, fer-te gemegar pels anys que no ho feres i pels que no podràs; donar amor com a revolució del cos.

Mai podré oblidar la joventut que reflectien els teus ulls aquella nit, després de fer l’amor.

Al jeure junts al llit, tots nus, després d’haver-te fet sentir home, potser una de les últimes vegades de la teva vida, vaig ser conscient de la vulnerabilitat que representa un cos nu. La impossibilitat de no fer una altra cosa que no siga contemplar-lo, besar-lo i fer-lo teu per una nit.

Quan dues persones estan nues, la sintonia i la relació entre els cinc sentits acreixen donant via lliure a la creació d’un nou; i així ho vàrem fer, ens fonguérem en un desig de glòria infinita.

Resposta a Fuster a partir del conte "Una brutta figura", la col·laboració de Raquel Ricart al llibre "La improbable vida de Joan Fuster"; treballat a la lectura compartida de l'IES Ferrer I Guàrdia.

Il·lògic

Al·lé   

 il·legal  

  il·legítim

  infal·lible

 mil·litar    metàl·lic.

Al·lé     el·lípticament    procel·lós   

inintel·ligible.

Al·lé     paral.lel    

preexcel·lència  il.limitada.

Rebel·lió   cristal·lina

Rebel·lió !!

Our.

UN MÓN SENSE

UN MÓN SENSE ESCRIPTURA NI LECTURA

Per a començar, sense escriptura ni lectura seríem una societat sense cultura. No existirien les religions ni la història, per tant no sabríem d’on venim. Tampoc estarien presents les xarxes socials, ni el Whatsapp, la tecnologia no es desenvoluparia com estem a hui dia. La transmissió oral seria l’única eina per tal de comunicar-se ,i la gent viuria prop de les persones que estima per a poder mantindre contacte amb més freqüència.

Tots/es aspiraríem a fer treballs on no requereix saber llegir o escriure, com per exemple, artistes, agricultors/es, ramaders/es.

Encara que aquest món ens parega tant irreal i desconegut, hi ha gent que viu en tribus on l’escriptura o la lectura no són essencials pel tal de sobreviure. Tota la tribu ,transfereix les seues tradicions i les seues creences oralment, als individus més nous. S’organitzen per tal de viure i ajudar-se entre ells/elles, i en eixes tribus no existeixen persones egoistes ni tenen luxes. Encara que són una minoria de persones les que viuen en eixes condicions, jo crec que podrien sobreviure.

Si tot és tan terrible allà...

“Si tot és tan terrible, allà fora, tan perillós, tan descontrolat, per què no fan cua els habitants d’enllà per viure al nostre món?” es pregunta Sisàlex a la pàgina 146. Ell es refereix a què les persones que viuen a les “societats desenvolupades” no tenen interés en viure al seu sistema, o bé perquè aquestes saben el que passa a Biotrés, o bé per que estan bé a les seues terres i no volen canviar de vida.

Ara ve l’aplicació històrica del cas: segons Occident (Europa i Estats Units, concretament) s’estava molt mal a la Unió Soviètica, que si dictadura, que si comunisme, que si pobresa, etc. I jo pense: si els habitants de les Repúbliques Socialistes Soviètiques vivien tan mal, per què no feien cua per entrar a Europa, Canadà, EEUU…? Potser deuriem començar a plantejar-nos si realment la Història que ens han contat és l’autèntica, perquè en la Guerra Freda sempre pinten a EEUU com els bons i a la URSS com la mala. Com aquest enfrontament el va guanyar Occident bombardejant la seu de l’URSS al 1991, hem de pensar que LA HISTÒRIA L’ESCRIUEN ELS GUANYADORS, i ens conten el que volen, com que Stalin va matar a 23 milions de persones i Hitler sols a 11 milions (JHA). Estats Units és el país més ric del món, però moralment, el més miserable. Es van ficar en Vietnam i en Afganistan i van fer una guerra sense que ningú els cridara, per exemple.

En fi.

EL CIUTADÀ PERFECTE. Fragment

“Dones que es compraven i es venien,com les mercaderies,com les espècies de la parada de Siva.En aquella ciutat era difícil ser una dona amb una educació com la meua,perquè el futur dibuixava,indefectiblement,un home.Un home que et comprava i que et podia tractar bé o malament.”

(Pàg. 158-159)

Quan ets menuda eres feliç,

Per què has de preocupar-te?

A soles vius, disfrutes..

Però les preocupacions s'apoderen de tu com un monstre,

quan creixes i creixes.

Fins que arriba el dia ,

les coses  canvien

Com un quadre de menjador,

ells decideixen per tu

El casament arriba,

podríem dir que t’ha comprat

ells són rics, nosaltres pobres.

Tot dit sense paraules.

Poc a poc les estacions passen i el cicle continua

casament , fals amor, fills, fills..

Però de tant pensar, decideixes eixir del camí

Sí ho decideixes

Lluites

No calles

I aprens a volar.

NOTÍCIA

http://www.elpais.com.uy/mundo/impactantes-testimonios-ninas-que-son.html

Inés Aguirre Sanz

Més que paraules

  Inconcebible. És el primer qualificatiu que arriba al meu cervell si tracte imaginar un món sense lectura ni escriptura. Una vida sense paraules mancaria de contingut, seria solitària, buida… Mai podria anomenar-se vida.

  La vida de veritat necessita de la paraula per dotar-la de sentit i sentiment, per omplir-la d’alegria i tristesa, de riures i plors, d’amargura i felicitat. Sense paraules no podem expressar idees, sensacions, dolors, afectes; no podem, en definitiva, ser nosaltres mateixos i diferents als demés. Res ens faria únics i res ens enriquiria dels demés, seríem autòmats programats com un ordinador, disposats a obeir ordres sense pensar ni barallar, sense idea del bé o del mal, sense saber.L'empatia, l’altre, no tindrien importància, al menys no més que qualsevol objecte.

 La paraula és tan necessària com la respiració si concebem a l’ésser humà en tota la seua dimensió; la paraula és intrínseca a les persones, a la seua pròpia naturalesa. Així que no, no és concebible un món sense elles ja que ens deixaria orfes i a soles, vivint una vida que no és pot ni deu anomenar-se així.

                                                         

Pensaments

Com un dia més,

tot seguia igual,

el dia i la nit no m'agradaven res

per les nits tan fosques,

i els dies com un trencaclosques

com un dia més.

La Mar

La mar, tranquil·la,
com la teva poesia,
és màgica cada día.
A cada volta de cada ona,
els seus fils d'alegria,
l'omplin de serenitat i harmonia

EL TEMPS

EL TEMPS

Jugue amb tú i

amb l´espurna dels teus ulls

i amb l´alegria que desprens

note que sóc millor

i el dies passen

en poc temps.

Poema Col.lectiu: Jaime, Berta, Carlos, Miranda i Cristina.

Sola

SOLA
 Bon dia em dic Maria
sóc una dona que viu amb alegria 
gaudint del bell cant de les oronetes 
del trafic i de la multitud.
Bon dia em dic Maria
estic sola com cada dia.

LA MIRADA

Escoltar els teus pasos,

observar els teus ulls,

sentir la teua presència...

em posa feliç

 i amb eixa impaciència

t'observe desde del meu llit.

Poema col.lectiu: Estela,Jennifer,Jordi,Guzmán,Inés

Un amor entre l'amiga i l'amada.

 UN AMOR ENTRE L'AMIGA I L'AMADA

L'amor sense exagerar era com el foc més viu de l'infern.

Al principi la curiositat et picava per dins però quan el tocaves,

la seua calor et cremava poc a poc i t'atreia cap a ell.

Trobaves a faltar alguna cosa dins els pulmons,

com si estigueren buits.

Una boira et nuvolava el més mínim sentit i com per art de màgia

urpes i queixals començaven a créixer dins de tu.

Inés Aguirre Sanz. Creació pròpia.

UN AMOR ENTRE L'AMIGA I L'AMADA 3

Enyore un temps d'esperança,
les memòries d'aquella nit,
quan, dolçament al meu llit, 
en deies que jo,
era el teu únic desig.
Maria Franco Escrivà

UN AMOR ENTRE L'AMIGA I L'AMADA 1

Gràcies
per estar amb mi,

per damunt que em diguen puta

per tindre un gran pit

i utilitzar-lo quan vull,

per negar-me a ser violada,

per no tindre fàstic

al veure la sang de meu pantaló,

per ser feminista,

per saber que aquesta és

l'única eina per

conduir-nos a la igualtat.

Som més que dues dones

"calfant a adolescents".

Ens estimem.

Ens besem.

Ens fem l'amor.

Som dues dones

fent l'acte més rebel de tots els temps,

estimar.

Maria Franco Escrivà 

Un amor entre l'amiga i l'amada

Aquell pensament fugaç,

             d'amor etern mirant a l'alba,

             prengué foc en un paper arrugat,

             i en ell, la meua amada.