VULL ESCRIURE UN POEMA

VULL ESCRIURE UN POEMA, Enric Sanç

Vull escriure un poema d’alegria i esperança

que mitigue pobresa, fam i violència,
els abusos de poder i l’insaciable societat de consum.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
de respecte, amor i llibertat. D’agraïment
als inesgotables mantenidors de la cultura.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
amb uns versos d’estima infinita a la terra.
Unes justes paraules, farcides de tendresa.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
que tothom el llisca i l’entenga
amb assertivitat, empatia i tolerància.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
on manca gent de color, llengües i estima pròpia.
Enyorança de diversitat on abunden polítics corruptes.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
al meu Poble. Li manquen mesquites i sinagogues,
centres budistes i laics, i l’en sobren esglésies.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
que travesse fronteres, just en la cruïlla
on els cors encara baten vius i lliures.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
amb uns versos d’estima a la llengua,
reviscole consciències i explique la història.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
però com no sé com fer-ho, ací teniu aquests
mots sincers mancats de rimes, ritmes i metàfores.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
que revise nostres clàssics i als més contemporanis.
Amb antigues paraules plenes de tu, de nosaltres.

Vellesa, Joana Raspall

Sóc la branca més vella
que resta en aquest arbre
que ara llueix l'esplèndid
brancatge vigorós.
Passant, les primaveres
hi han fet riques brotades,
i l'han cobert de flaire
l'amor de tantes flors.

Per la mateixa rel
em sento sostinguda;
en la mateixa saba
hi trobo nodriment.
Quan la destral m'abati,
caduca, improductiva,
jo, lluny de la brancada,
sentiré enyorament.           

Joana Raspall, 1913/2013



Als 14 anys va començar a escriure , com la guerra va començar, es va formar en l'escola de bibliotecaries per poder ser-ne una professional.
Després de la guerra el seu marit va voler reprendre la seva carrera literaria i Joana va deixar el seu treball com a bibliotecaria per ajudar-le.
Van crear un nucli clandestí per poder escriure i llegir en català i d'aquella época van sorgir les obres més famoses: Diccionari pràctic de Sinònims, el Diccionari de locucions i frases fetes y el Diccionari d’homònims i parònims.
Va escriure tant literatura infaltil com juvenil,Petits poemes per a nois i noies (1981).Als cent anys va escriure aquest poema per explicar-nos com es sent i com viu sent centenaria.

TAN SOLS LA PARAULA NUA

 Tan sols la paraula nua

Tan sols la paraula nua

la teva, mai la d’un altre,

la que reflecteix una vida

dins d’una solitud

curulla de promeses,

on tot és possible.

S’esvaneixen els dubtes

la foscor claror es torna

i els sols variants i múltiples

cauen damunt cada mot,

el cobreixen i donen força.

Enllà d’aquest ser-hi

tan precís que

s’allarga en el contingut

de cada paraula clara.

Com ho és la poesia.

Montserrat Abelló

 

 

ENLLAÇ FOTO

Centaures-Manel Marí

CENTAURES

També, germà, tu has vist besar els centaures

que envesteixen amb ànsia l'eix d'un llavi,

mentre el seny enemista l'anca equina

i l'ésser pren distància amb l'ésser híbrid.

Has vist el que han malvist els qui es mutilen

i amputen la fragància que els hormona,

la testa amb el gest trist, callant les coces,

ensumant-se aquest ranci anhel dels bípedes.

Ho has vist i no has callat, i has tret la vara

per reclamar la gesta del cavall

i no pas la modesta humanitat

amb què s'ha conformat la nostra espècie:

amb rauxa has cavalcat, prest, al congost

per on instint i testa han fet drecera.

Manel Marí

Va nàixer a Eivissa el 17 d'agost de 1975 i, lamentablement, va morir fa poc: el 31 de gener de 2018, a València. va ser un poeta eivissenc que residia a València. Es llicencià en Sociologia per la Universitat de València. Era guionista de televisió, articulista, col·laborador del diari Última Hora, traductor i corrector lingüístic. Fou també militant i dirigent de moviments estudiantils en Ensenyament Mitjà i en el Bloc d'Estudiants Agermanats a la Universitat de València. A més, era fundador de Poesia per la Revolta, cicle i taller d'accions poètiques de l'organització Ca Revolta.

Imma López Pavia

FOTOGRAFIA EN BLANC I NEGRE

D'on véns, nina amb uniforme, falda de quadres
i serrell? De quin obscur racó oblidat
de coses mortes surts?

Tal vegada véns per llançar-me a a cara
aquella petita innocència que s'amagava
entre els mitjons i les sabates gastades
de cuir marró.

Ja no ets res, només records i memòria
en aquesta fotografia en blanc i negre
on sembles desafiar la mirada.

Malgrat tot,

quantes coses hi ha encara en mi

en aquesta imatge d'eterna adolescència,

la falda curta i aquell bes en l'obscuritat

mesura de tots els altres.

Ja s'han esvanit els focs d'artifici

i encara puc llegir en els teus ulls

aquella obstinació.

IMMA LÓPEZ PAVIA

Nascuda en Llanera de Ranes (la Costera). S'ha donat a conèixer
com a poeta aquests últims anys en algunes antologie. Guanyadora del Premi Ciutat d'Alcoi 2015 amb Santuaris, el seu primer recull de poemes en solitari.

Som el paisatge / Begonya Pozo

Poesia a la intempèrie : 2011

• Som el paisatge

           

Som el paisatge que ens habita.

Som l’ull que vigila el desconcert,

les mans que arruguen el temps entre els plecs de la carn.

Som els llavis tallats pel fred sorprenent de la tardor

o les galtes toves d’una vesprada de vi.

Som la llum que s’amaga entre els núvols, com la pluja,

i som el vent sota les ones silencioses de la Malva-rosa.

Som la llengua que cruix entre les palmeres

i també som el parlar oblidat dels pollancres sota les fulles.

Som l’aigua que bull a totes hores i no crema,

som el bes de vidre amerat de distàncies,

com són els llençols urgents.

Som la nit que dorm despentinada,

el got brut de cafè amb llet i els raspalls de dents sense nom.

Som les esquenes o les cames,

els culs o els mugrons,

les cuixes o els cabells oblidats.

I som, quan som, el cansament de les estrelles,

els somnis de música o els malsons de tot aquest amor cosit a les venes.

• biografia / Begonya Pozo

 

Begonya Pozo

Begoña Pozo Sánchez va naixer a valencia al 1974 i es va titular com a filologa italiana al 1998. al 2008 es va doctorar amb la tesis “La obra lírica de César Simón: poética del paisaje y de la conciencia”.treballa com a profesora de filologia italiana a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació (Universidad de Valencia) Ella es una gran defensora de la poesia i majoritariament ajuda a visualitzar altres poetes. tambe va crear un premi de poesia titulat César Simón per ajudar al poetes.

videolit

Marc Granell

LA PAU

                      A Marga

No és

només 

una paraula

sobre un paper.

No és 

només 

una enyorança 

sense un perquè.

No és 

només 

una balada

que s'endú el vent.

No és 

només 

una esperança

buida en la ment.

Imatge Pau

És la més alta 

flor del verger

que naix i s'alça                           

en cada bes

i que és regada

per cada veu

que crida i canta

el seu nom bell

i la treballa

contra tot vent.

                            

                         Marc Granell

BIOGRAFÍA

Marc Granell va néixer a València (L'Horta) el 19 d'abril de 1953. Va estudiar Filosofia i Filologia a la Universitat de València, però va deixar aquestes dues carreres inacabades. Ja aleshores començava a moure's en els ambients poètics universitaris i, poc després, amb l'autor immers en el grup de poetes i narradors que havien de revolucionar l'esquifit panorama de la literatura catalana al País Valencià, té lloc la fundació de la revista Cairell.

Marc Granell es dedica professionalment a la traducció, i ha publicat versions d'Alberto Cavallari o Vicent Andrés Estellés, entre d'altres.

Ha rebut en tres ocasions el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, el 1991, el 1992 i el 2016. El 2017 rep el Premi Plaça del Llibre i el I Premi Roís de Corella de Gandia, ambdós com a reconeixement a la seva trajectòria. 

Biografía

Marc Granell i Rodríguez

 LES CIUTATS

Quan es giten de nit, ja fatigades,

les ciutats fan pudor a gasolina.

Tanquen a poc a poc els ulls i amaguen

sota llençols de greix la pell ferida.

Les ciutats tanmateix no dormen. Callen

i esperen amb espant l'aspra esbranzida

de cotxes, camions, crits i sabates, 

que serà com el gall que obri el nou dia. 

Les ciutats estan tristes i gastades, 

farcides de soroll, de brutícia.

Són enormes taüts plens de fantasmes

sense cel, ni capvespre, ni migdia.

                                Marc Granell i Rodríguez

FOTO

BIOGRAFIA

Va nàixer a València el 1953 i va començar a estudiar filosofia i filologia a la Universitat de València encara que no els va acabar.  
És traductor i membre de l'Associació d'Escriptors de Llengua Catalana, va publicar diversos poemaris i una antologia poètica.
La seua poesia és de caràcter polític, amorós i infantil.
A més a més és un dels autors valencians més llegits i també dels més valorats per les generacions literàries posteriors.

 BIOGRAFIA

CARN DE FICCIONS; ANNA CHOVE

Company,

No vull mirar, ni dir res.

A més és un tòpic, però

-darrere de les ulleres de sol-

no puc parar de pensar-ho.

Ai, company,

qui fóra entrepà,

Tan a gust com te’l veig menjar.

Atrapada come em sent

En aquesta perversió

Pròpia de Tàntal,

salive i em ve el gust.

de tota la primavera.

BIOGRAFIA:

Anna Chover Lafarga (Almàssera, València, 1976) és doctora en Filologia Hispànica per la Universitat de València. Entre el 2002 i el 2006 realitzà estades d’investigació (a l’Havana i a la Universitat de Brown, Rhode Island), inici de la seua tasca investigadora en l’àmbit de la crítica literària feminista. Concretament, la seua tesi doctoral analitza l’erotisme i la diversitat sexual en les narradores cubanes dels anys noranta, tema sobre el qual ha intervingut en congressos i publicat diferents articles. Ha sigut sempre lectora i escriptora, també de relat curt, però amb 'Carn de ficcions' ha tingut el coratge de deixar-se llegir.

ENLLAÇ D’UNA ENTREVISTA:

http://lacalamanda.com/territori_cultural/9015/anna-chover-carn-de-ficcionslexplicitat-sexual-es-un-repte-destetica-poetica

TAQUES - Imma López Pavia

                TAQUES

Les taques de tinta se'n van amb llet,

les de vi, amb lleixiu,

les de greix, amb benzina,

les de fang i foc es trauen amb cendra.

Algunes taques d'amor

                                (des)amor

tan sols les trau el temps.

Les taques més encrostades se'n van

                               amb amoníac.

La culpa, amb l'exacta dosi de perdó.

La sang, però, només es lleva

                   amb l´aigua més clara.

                                            

Begonya Mezquita Ramírez

A la ciutat del nord

A la ciutat del nord, com una ploma ingràvida,

m'emmirallo en una lluïssor eixuta

-no es veu el mar des de casa meva-

i descobreixo les planes i els fruits dels seus arbres.

Cada setmana em deixo seduir

per la claror d'un cim que no he guanyat

-aquí només conec el pas de les estacions-

Jo sóc la distància i em repeteixo, rodamón malendreçada,

com els set jorns amb què s'afaiçona la tempesta.

Onada manyaga, avui no hi ha l'ombra que et malmet les costelles

i les cuixes. Se n'ha anat com se'n va la febre,

humitejant les temples, temptant el so que s'aixecava poderós

i furtat com una mentida a la lluna.

                                                    Begonya Mezquita Ramírez, Signes de terra

Biografia de l'autora: 

Va nàixer a Sagunt l'any 1968 i està llicenciada en Filologia Catalana. 

Llibres: Entre la distància exacta i la nit, Signes de terra, Una illa, Parlen els ulls.

Marc Granell

                              València sota la lluna

La lluna és més llum aquesta nit.

Rellisca façanes emmudides,

finestres cegues,

carrers cansats.

Els teus carrers.

Solitaris i humits com la pell ferida del record.

On la rosa i la veu cridant campanes?

Ara no pots amagar-te darrere de cap torre

ni cercar llavis de fusta on mentir la lloança.

Amb les mans tallades i el cap entre els genolls

beus amb avidesa la sang dels fills que et puden

i t'han fet el ventre ample de traïcions i taronges

podrides entre els dits del ponent i la derrota.

Blanca entre el fem t’alces ben segura

sobre el cos d’un mar adormit, taüt de les estrelles.

Verds enllà, no sents?, sonen petjades.

                                              Has tancat prou fort totes les portes? 

                                                                                      Marc Granell i Rodríguez

                                                        Carrers: solitaris i humits.

      Imatge de Marc Granell.        

Biografia de Marc Granell i Rodríguez

És un poeta i traductor que va nàixer a la ciutat de València en 1953, va començar a estudiar filosofia i filologia a la Universitat de València, encara que no les va acabar. Va participar activament en l'esclat cultural i literari dels anys 70 a València. Guanyà el Premi Vicent Andrés Estellés a l'any 1976)i el Premi Ausiàs March a l'any 1979.

Videolit:

IMMA LOPEZ PAVIA

COM ULISSES

De retorn a casa, el viatger guarda
a la mirada blaus intensos d'aquells mars
que va navegar Ulisses, verd d'olivera.
Per moments l'estiu, ardit guerrer, emula
aquell antic periple que ens configura.
Restem enllaçats com la nit a la fosca
a la llegenda del mariner. Pelegrins
incerts nosaltres també plens d'aventures,
sense Circes ni Cíclops. Reduïts
els nostres dies a la condemna
de guanyar un plat de llentilles,
arrossegar el tedi de les hores
i un horitzó planer.
Abocats a una jubilació alimentícia,
casa amb xiprer, oli a la taula,
algun llibre per llegir, converses,
l'alé càlid dels amics i un gos
que ens reconega i ens lladre alegre
quan arribem a Ítaca.

Imma López Pavia