Marc Granell: ELS DIES

ELS DIES

Cada dia és u nou dia 

diferent i singular,

de cap a peus nou de trinca,

tot ell llest per a estrenar.

El d´ahir, ahir moria

i ja mai més tornarà.

Que demà vinga o no vinga

el de demà ningú ho sap

i si ve serà un nou dia

amb distints ulls i altre nas,

amb una boca distinta

i un diferent caminar.

Cada dia és un nou dia,

tot ell únic i especial.

                              Marc Granell - Recitable

Jaume Pérez Montaner: L’arrel que t’habita

L’arrel que t’habita

Tornes al lleopard que t’allibera

desig i afany

i creus i vius

toques la pluja el blat

l’arrel dels ametlers

veus l’ull foll del crepuscle

el teulader que esquinça

la vella pell de l’alba

i gira el món amb tu

tot nu sota les pedres

Véns dels morts

i tornes a la vida

i rius i cantes

i eres lliure

           Deu poemes, dins Gallocrisis, 1 (gener 1978)

 
· imatge 
· poema
·biografia

 Biografia de Jaume Pérez Montaner
Jaume Pérez Montaner (L'Alfàs del Pi, Marina Baixa, 1938) és poeta i assagista.

Es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de València i ha estat professor a diverses universitats dels EUA. Actualment, exerceix de professor de Literatura a la Universitat de València.
Des del 1999 fins a la primavera del 2007 ha sigut president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, i des del 2013 n'és soci d'honor. El 2014 és reconegut amb el Premi Jaume Fuster dels escriptors en llengua catalana.
 

Primavera és Poesia

NATURA VIVA

La primavera m'ha dut a Nin
com a l'esglèsia les oronetes.
La vulgaritat de la policromia acull
sense tendresa, entre murs doblegats,
la vida que hi creix a dins
a colps de volades furioses:
boques deformes, exigents, implacables.
I pense en Sbarbaro:
totés el que és, només allò que és.
Ni esglèsia, ni murs, ni presències:
sis oronetes esperant
el tros de cuc que les salve de la mort.
Després: que si el pla contrapicar,
que si la policromia,
que si l'art romànic...
bla, bla, bla... 

Tot un seguit de banalitats
si pense en la força d'aquelles
boques desesperades, minúscules, obertes
sense cap mena de por

a l'abisme.




Begonya Pozo,SENSE TREVA 2016

MIRADA FOSCA de MANEL RODRÍGUEZ-CASTELLÓ

Passes la mà
pel dors de la tarda
que declina. A l'altre costat
de la finestra
hi ha un jove que fuma.
El paisatge de l'ull
cap en el petit requadre.

La mirada estràbica de la consciència
no pot fer més que recompte buit
de la pacient inanitat dels dies.
Recordar o somiar
són la gimnàstica
que vigoritza l'ànsia
i fa rodolar costera avall
la pedra estèril de la melangia.
Avant i arrere s'han perdut en el camí
ara i ací com punts de tenaç fuga.

La llum s'exilia de les coses
quan vénen els noms
per fixar el trànsit
i acariciar-ne l'esquena nua.






De Jaume Mínguez i Guzmán Muñoz.

Imatge Manel Rodríguez

Biografia Manel Rodríguez

MERCÉ CLIMENT

BIOGRAFIA MERCÈ CLIMENT

Mercè Climent va nàixer a la ciutat d'Alcoi (l'Alcoià) l'any 1981 (37 ANYS). Va cursar batxillerat  científic. Es traslladà a València per estudiar la carrera d'Enginyer. Finalitzà i es plantejà que  estaria bé estudiar la carrera de Filologia.  
Ha treballat en l'elaboració de guies de lectura de novel·les juvenils i infantils per a diverses editorials.

Mercè Climent sempre ha estimat la llengua i la literatura. Sent només una adolescent ja començà en el gènere del conte, de fet guanyà alguns premis de narrativa en l'institut on estudià. També fou finalista en el Premi Sambori de la Universitat l'any 1999. En 2009 guanyà el Premi de Narrativa Teodor Llorente de la Pobla de Vallbona i el Premi de Narrativa La rosa de paper de La Florida, i en 2010 el Premi Bancaixa-Universitat de València d'Escriptura de Creació en la modalitat de narrativa en valencià.

També en 2010 fou guardonada amb el XX Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians (AELC) en la modalitat de Difusió de la Literatura Catalana al País Valencià pel blog Els primers gestos del verd  i amb el XVII Premi de Literatura Eròtica la Vall d'Albaida amb la novel·la Somniant amb Aleixa, cooperant amb l'escriptor Francesc Mompó.

http://www.llibresvalencians.com/Mercu--Climent_va_17_84_0.html
                                                     

VALORACIÓ: El seu conte ens ha paregut únic i difícil per la seua forma d´expressar-se; era molt culte. Ens ha agradat molt la forma de treballar en grup amb aquesta autora encara que no hi haja vingut. Escriu d´una manera molt interessant, repetint paraules i descrivint-ho tot detalladament.

IMATGE, Alba Fluixà

La teua imatge viatja etèria
reflectida sobre el paisatge que desperta,
pensativa imatge revelada
quan sobrevolem el tapís de fulles cítriques
que acompanya el nostre camí cap a l'avui.
Després, em gire i et veig
real, tota carn, massa, i pense:
així, no et pintaria.

Alba Fluixà, al llibre Màtria, editorial "Germania".

Biografia de Lliris Picó

Lliris Picó va nàixer al poble d'Ibi al 1972, i ara és una important escriptora en llengua catalana. És licenciada en Filologia Catalana i treballa en la delegació d'Alacant de l'Institut d'Estudis Catalans. És autora de molts articles i estudis sobre la obra poètica de Gaspar Jaén, en revistes com L'Aiguadolç i Caràcters. Pertany a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Ha guanyat una sèrie de premis pels seus treballs, entre els quals destaquen el XXI Premi 25 d'abril Vila Benissa (2001), el Premi de Narrativa Antoni Bru Ciutat d'Elx (2004), el Premi Enric Valor (2014) i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians (2016).