dimecres, 25 d’abril del 2018

VULL ESCRIURE UN POEMA. Enric Sanç

 VULL ESCRIURE UN POEMA, Enric Sanç


“Amb un amor infinit hem nodrit els fills
de les nostres misèries i dels estendards nostres,
els hem proveïts d’un ròssec mil·lenari
de belles paraules i d’expressions antigues
que nosaltres vam heretar, al seu torn dels nostres ancestres:
dels rebesavis dels avis dels nostres rebesavis...

Són les paraules que ens fan ser encara com som,
 
perquè som el motle precís, la mesura exacta,
de les paraules nostres.
I són aquestes, i no unes altres, les paraules
que han heretat els nostres fills i heretaran, anys a venir,
els fills dels nostres fills...
si la providència i el govern de torn
així ho permeten.
JULI  CAPILLA

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
que mitigue pobresa, fam i violència,
els abusos de poder i l’insaciable societat de consum.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
de respecte, amor i llibertat. D’agraïment
als inesgotables mantenidors de la cultura.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
amb uns versos d’estima infinita a la terra.
Unes justes paraules, farcides de tendresa.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
que tothom el llisca i l’entenga
amb assertivitat, empatia i tolerància.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
on manca gent de color, llengües i estima pròpia.
Enyorança de diversitat on abunden polítics corruptes.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
al meu Poble. Li manquen mesquites i sinagogues,
centres budistes i laics, i l’en sobren esglésies.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
que travesse fronteres, just en la cruïlla
on els cors encara baten vius i lliures.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
amb uns versos d’estima a la llengua,
reviscole consciències i explique la història.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
però com no sé com fer-ho, ací teniu aquests
mots sincers mancats de rimes, ritmes i metàfores.
Vull escriure un poema d’alegria i esperança
que revise nostres clàssics i als més contemporanis.
Amb antigues paraules plenes de tu, de nosaltres.

E.S  (El plany de les lletres ferides)


FINAL ALTERNATIU, RENAIXENT A LA TORMENTA - TERE C. SAURI

a vegades
em sento en sintonia
amb la pluja.
no amb la tranquil·la
ni amb la forta
sino amb la que no esperes.
la que arriba
de sorpresa
un dimecres de juliol.
la que agraeixes
i tems
al mateix temps.


MARIA FULLANA






MARIA FULLANA



Resultado de imagen de SOBRE L’HERBATGESOBRE L’HERBATGE

L’herba aloca, mendastra,
reig i folla, camarroja de rel,
estafisàgria tília, paparrosa
acònita i tora, niella de rec
o bé epilobi,
matapuça botja, saragatona,
guardes-el-fred com a consolda!

L’herba que camina amb els cent nusos i sota el resplendor de la nit
dorm serverola, és llengua de passerell,
orella d’ós, és l’aristolaqui pensament
del camp,
l’herbària vera.






Maria Fullana : Va naixer a Valéncia en el any 1958, es una poeta, narradora, traductora i profesora valenciana. Entre les seves publicacions en el camp de la poesia destaquen els poemaris Cants mimètics (1986), el qual en 1986 va rebre el premi "Manuel Rodríguez Martínez de poesia d'Alcoi".



Maleït Temps

MALEÏT TEMPS


L'hora de la desesperança arribà amb tu.
No ha passat el maleït temps erm.
Tu estaves allí, tan llunyà, tant distant.
Hem aprés amb el temps a mesurar
paraules i fets per no tornar-nos bojos.
La bogeria em fa por.
L'amor encara me'n fa més.
No hi ha temps per tornar
a les vesprades d'aquell estiu,
que ens embolicà.
Com que era fet per a nosaltres!
No vaig saber travessar la barrera,
potser avui seria una altra cosa,
però ha passat el maleït temps
i res no ens queda,
o potser sí?


DEL FANG DE L'OBLIT - Manel Rodríguez Castelló

Del fang de l'oblit 

Escoltem el corrent incert dels mots 
abismant-se en silencis, 
des de dalt d'un pont veiem 
el riu del temps 
arrossegant cantals d'ecos i d'ombres, 
sentim la llum que declina 
per la finestra, 
lluny de totes les coses, 
pujats al ritme de l'onada 
davant l'espill mudable
de la mar i de les hores, 
i com aus de pas anem 
solcant l'ingràvid aire 
d'unes paraules. 

Ens van pastar 
del mateix fang de l'oblit 
que alçava la barraca 
i contra ell ens rebel·lem 
confusos sempre. 



Resultat d'imatges de manel rodríguez castelló

Resultat d'imatges de OLVIDO
FOTO

BIOGRAFIA

Nascut a Alcoi el 18 d'abril de 1958, és llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de València, ciutat en la qual resideix habitualment des de 1975. És professor de català de Secundària des del curs 1982/83.
Ha publicat els següents poemaris: La ciutat del tràngol, Esbós d'un cos, De foc i danses, l'acròbata dels ponts, Matèria primera, Erosions, Ambaixada de Benialí, Música del sentit (Tria personal 1978-1999),Humusi Lletra per a un àlbum.
Fou fundador i coordinador de la revista Lletres de Canvi  (1980-1983) i presideix en l'actualitat l'Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà a Alcoi, que organitza  el premi de poesia "Manuel Rodríguez Martínez" (vint-i-vuit edicions en 2011). És membre de la Secció Catalana del Pen Club Internacional. Ha muntat diversos espectacles poètics, sovint en companyia de Begonya Mezquita, entre els quals destaquen "Paradís d'enlloc", 1987, "La set de ser d'Alvaro de Campos",  1988, "Valls endins", 1989.


divendres, 6 d’abril del 2018

NIT I DIA - Manel Rodríguez Castelló


BIOGRAFIA BREU: Manel Rodríguez Castelló, Nascut a Alcoi el 18 d'abril de 1958. Actualment treballa com a professor de llengua de secundària. Al 1978 va guanyar el premi Vicent Andrés Estellés amb La ciutat del tràngol. Col·laborà amb una columna setmanal al periòdic Ciudad d'Alcoi

NIT I DIA
L’arbre caigut del sentit em barra el pas
per un camí que ignora els nords.
El sortege a les palpentes
amb l’anhel de claredat
de les primeres hores
que empenyen el desig de ser més dia.
Però ve la nit
i el muricec del pensament
esquinça el seu vestit de seda negra
en estalactites de silenci.
Un cansament tramunta
carenes de segles.
Llisca la matinada per badalls de llum incerta.
Vindrà l’alosa de l’alba
pel mar blanc de l’oblidança
i em besarà
a pleret els llavis.

Font de la foto-> FONT


dimarts, 27 de març del 2018

A QUÈ ES PAREIX L'AMOR - RUPI KAUR

A QUÈ ES PAREIX L'AMOR

a què es pareix l'amor em pregunta la terapeuta
una semana després de la trencada
i no estic segura de com contestar la seua pregunta
excepte pel fet de que pensava que l'amor
es pareixia a tu.

allà va ser quan em vaig adonar
i em vaig donar compte de com d'innocent havia sigut
de posar una idea tan bonica en la imatge d'una persona
com si qualsevol en aquesta entera terra
poguera comportar tot l'amor junt representat
com si aquesta emoció que fa tremolar a set bilions de persones
es pareixiria a un tio de metre huitanta
de grandària mitjana i pell marró
al que li agrada desdejunar pizza congelada.

a què es pareix l'amor la terapeuta pregunta de nou
aquesta vegada interrompint els meus pensaments a mitjan frase
i arribades a aquest punt estic a punt de alçarme
i eixir per la porta
excepte perquè he pagat massa diners per aquesta hora
així que en comptes d'aixó la perfore amb la mirada
de la mateixa manera que miraries a algú
quan estàs a punt de donar-les la llicó
ela llavis pressionats fortament preparant-se per a endinsar-se en conversació
els ulls clavant-se profundament en els seus
buscant tots els punts dèbils
que tenen amagats en algun lloc
el cabell recollit darrere les orelles
com si tingueres que preparar-te físicament per a una conversació
sobre les filosofies o millor dit decepcions
de a què es pareix l'amor

 li dic
ja no pense que l'amor es pareix a ell
si l'amor es pareguera a ell
ell estaria ací crec
si ell fóra el meu amor vertader
no seria ell en tot cas el que estaria sentat davant de mi
ja no pense que l'amor es pareix a ell repetesc
crec que l'amor mai es va parèixer
crec que solament volia algú
estava preparada per a entregarme a mi mateixa a algú
que pensara que fora més gran que jo
i quan vaig veure algú
que probablement fera el paper
vaig fer la meua intenció
fer que ell fora la meua parella

i em vaig perdre per ell
ell prenia i prenia
m'envoltava en la paraula especial
hasta que estava convençuda de que ell tenia ulls únicament per a veure'm
mans únicament per a sentir-me
cos únicament per a estar amb mi
oh com em buidava
com et fa sentir això
interromp la terapeuta
dic
em fa sentir un poquet en la merda

tal vegada estem mirant-lo mal
pensem que es alguna cosa que buscar allà fora
alguna cosa destinada a xocar-se amb nosaltres
eixint fora d'un ascensor
o a sentar-se amb nosaltres en un cafè en algun lloc
a aparèixer al final d'un corredor a la tenda de llibres
pareixent la mescla perfecta de sexy i intel·lectual
però jo crec que l'amor comença ací
tota la resta és solament desig i projecció
de tots els nostres capritxos i necesitats i fantasies
però eixes externalitats mai podran funcionar
si no anem cap avant i aprenem
com estimar-nos a nosaltres mateixes per a estimar altra gent

l'amor no es pareix a una persona
l'amor són les nostres accions
l'amor és donar tot el que podem
encara que solament siga el tros més gran de pastís
l'amor es comprendre
que tenim el poder de fer-nos mal l'una a l'altra
però anem a fer-lo tot en el nostre poder
per a assegurar-nos de que no el fem
l'amor és donar-nos compte de tota la dolçor amable que mereixem
i quan algú ix
dient que te la donaran com digues
però les seues accions et trenquen
en lloc de construir-te
l'amor és saber a qui escollir