La utopia de la violència de gènere
En una societat sense violència de gènere ni micromasclismes, tots seriem igual tant les dones com els homes. Mai cap persona es sentiria malament i per suposat la seua vida no correria perill. Cadascun i cadascuna tindria plena llibertat per a prendre totes les disicions sobre la seua vida.
Un altre tema seria la desaparició per complet dels que ara anomenem micromasclismes, perquè els rols d'home i dona no estarien diferenciats tant sols seriem persones amb les mateixes responsabilitats tant socials i familiars com econòmiques. Els treballs serien per als millors qualificats i per suposat amb el mateix sou, horaris i dedicació. La vida personal seria tan important per a les dones com per als homes, en aquesta societat tan sols es parlaria de persones.
En quant a la roba, les sabates, els jocs, les aficions, els cabells... cadascú podria fer el que volgués sense cap signe sexista (homes amb falda, dones en vestit-jaqueta etc.).
Per altra banda durant la infància tots seriem tractats de la mateixa manera sense diferenciar colors, joguets, roba i per suposat l'educació, els xics i les xiques podrien triar amb plena llibertat els coneixements necessaris per al seu futur tan sols atenent als seus desitjos i capacitats.
Per tot això en una societat sense violència de gènere ni haurien dos claus per al desenvolupament: igualtat i llibertat..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada