Marc Granell i Rodríguez

 LES CIUTATS

Quan es giten de nit, ja fatigades,

les ciutats fan pudor a gasolina.

Tanquen a poc a poc els ulls i amaguen

sota llençols de greix la pell ferida.

Les ciutats tanmateix no dormen. Callen

i esperen amb espant l'aspra esbranzida

de cotxes, camions, crits i sabates, 

que serà com el gall que obri el nou dia. 

Les ciutats estan tristes i gastades, 

farcides de soroll, de brutícia.

Són enormes taüts plens de fantasmes

sense cel, ni capvespre, ni migdia.

                                Marc Granell i Rodríguez

FOTO

BIOGRAFIA

Va nàixer a València el 1953 i va començar a estudiar filosofia i filologia a la Universitat de València encara que no els va acabar.  
És traductor i membre de l'Associació d'Escriptors de Llengua Catalana, va publicar diversos poemaris i una antologia poètica.
La seua poesia és de caràcter polític, amorós i infantil.
A més a més és un dels autors valencians més llegits i també dels més valorats per les generacions literàries posteriors.

 BIOGRAFIA

CARN DE FICCIONS; ANNA CHOVE

Company,

No vull mirar, ni dir res.

A més és un tòpic, però

-darrere de les ulleres de sol-

no puc parar de pensar-ho.

Ai, company,

qui fóra entrepà,

Tan a gust com te’l veig menjar.

Atrapada come em sent

En aquesta perversió

Pròpia de Tàntal,

salive i em ve el gust.

de tota la primavera.

BIOGRAFIA:

Anna Chover Lafarga (Almàssera, València, 1976) és doctora en Filologia Hispànica per la Universitat de València. Entre el 2002 i el 2006 realitzà estades d’investigació (a l’Havana i a la Universitat de Brown, Rhode Island), inici de la seua tasca investigadora en l’àmbit de la crítica literària feminista. Concretament, la seua tesi doctoral analitza l’erotisme i la diversitat sexual en les narradores cubanes dels anys noranta, tema sobre el qual ha intervingut en congressos i publicat diferents articles. Ha sigut sempre lectora i escriptora, també de relat curt, però amb 'Carn de ficcions' ha tingut el coratge de deixar-se llegir.

ENLLAÇ D’UNA ENTREVISTA:

http://lacalamanda.com/territori_cultural/9015/anna-chover-carn-de-ficcionslexplicitat-sexual-es-un-repte-destetica-poetica

TAQUES - Imma López Pavia

                TAQUES

Les taques de tinta se'n van amb llet,

les de vi, amb lleixiu,

les de greix, amb benzina,

les de fang i foc es trauen amb cendra.

Algunes taques d'amor

                                (des)amor

tan sols les trau el temps.

Les taques més encrostades se'n van

                               amb amoníac.

La culpa, amb l'exacta dosi de perdó.

La sang, però, només es lleva

                   amb l´aigua més clara.

                                            

Begonya Mezquita Ramírez

A la ciutat del nord

A la ciutat del nord, com una ploma ingràvida,

m'emmirallo en una lluïssor eixuta

-no es veu el mar des de casa meva-

i descobreixo les planes i els fruits dels seus arbres.

Cada setmana em deixo seduir

per la claror d'un cim que no he guanyat

-aquí només conec el pas de les estacions-

Jo sóc la distància i em repeteixo, rodamón malendreçada,

com els set jorns amb què s'afaiçona la tempesta.

Onada manyaga, avui no hi ha l'ombra que et malmet les costelles

i les cuixes. Se n'ha anat com se'n va la febre,

humitejant les temples, temptant el so que s'aixecava poderós

i furtat com una mentida a la lluna.

                                                    Begonya Mezquita Ramírez, Signes de terra

Biografia de l'autora: 

Va nàixer a Sagunt l'any 1968 i està llicenciada en Filologia Catalana. 

Llibres: Entre la distància exacta i la nit, Signes de terra, Una illa, Parlen els ulls.

Marc Granell

                              València sota la lluna

La lluna és més llum aquesta nit.

Rellisca façanes emmudides,

finestres cegues,

carrers cansats.

Els teus carrers.

Solitaris i humits com la pell ferida del record.

On la rosa i la veu cridant campanes?

Ara no pots amagar-te darrere de cap torre

ni cercar llavis de fusta on mentir la lloança.

Amb les mans tallades i el cap entre els genolls

beus amb avidesa la sang dels fills que et puden

i t'han fet el ventre ample de traïcions i taronges

podrides entre els dits del ponent i la derrota.

Blanca entre el fem t’alces ben segura

sobre el cos d’un mar adormit, taüt de les estrelles.

Verds enllà, no sents?, sonen petjades.

                                              Has tancat prou fort totes les portes? 

                                                                                      Marc Granell i Rodríguez

                                                        Carrers: solitaris i humits.

      Imatge de Marc Granell.        

Biografia de Marc Granell i Rodríguez

És un poeta i traductor que va nàixer a la ciutat de València en 1953, va començar a estudiar filosofia i filologia a la Universitat de València, encara que no les va acabar. Va participar activament en l'esclat cultural i literari dels anys 70 a València. Guanyà el Premi Vicent Andrés Estellés a l'any 1976)i el Premi Ausiàs March a l'any 1979.

Videolit:

IMMA LOPEZ PAVIA

COM ULISSES

De retorn a casa, el viatger guarda
a la mirada blaus intensos d'aquells mars
que va navegar Ulisses, verd d'olivera.
Per moments l'estiu, ardit guerrer, emula
aquell antic periple que ens configura.
Restem enllaçats com la nit a la fosca
a la llegenda del mariner. Pelegrins
incerts nosaltres també plens d'aventures,
sense Circes ni Cíclops. Reduïts
els nostres dies a la condemna
de guanyar un plat de llentilles,
arrossegar el tedi de les hores
i un horitzó planer.
Abocats a una jubilació alimentícia,
casa amb xiprer, oli a la taula,
algun llibre per llegir, converses,
l'alé càlid dels amics i un gos
que ens reconega i ens lladre alegre
quan arribem a Ítaca.

Imma López Pavia  

CANÇÓ DE BRESSOL PER A DESPERTAR CONSCIÈNCIES

CANÇÓ DE BRESSOL PER A DESPERTAR CONSCIÈNCIES

La meua xiqueta és l'ama

de l'asfalt i del carrer.

No té pares ni té casa,

només fam, por i fred.

La meua xiqueta es passa

tot el dia en el taller,

treballant com una esclava 

per als rics de l'occident. 

La meua xiqueta brama

fugint sota el sol roent,

morta d'espant i de gana,

d'una guerra que no entén.

la meua xiqueta xafa 
jugant i sense voler
una mina que, amagada, 
li sega de colp els peus.

La meua xiqueta clama
des de tots els continents 
justícia que acabe amb tanta 
misèria i tant patiment.





 Marc Granell
És un poeta valencià, va néixer al 1953.
Estudià Filosofia i Filologia a la Universitat de València, però va deixar aquestes dues carreres inacabades. La seva col·laboració a Cairell, com a membre del consell de redacció, és només una primera fita de la seva activitat com a editor i promotor d'activitats al voltant de la literatura.
Marc Granell es dedica professionalment a la traducció.