CANÇÓ DE BRESSOL PER A DESPERTAR CONSCIÈNCIES

CANÇÓ DE BRESSOL PER A DESPERTAR CONSCIÈNCIES

La meua xiqueta és l'ama

de l'asfalt i del carrer.

No té pares ni té casa,

només fam, por i fred.

La meua xiqueta es passa

tot el dia en el taller,

treballant com una esclava 

per als rics de l'occident. 

La meua xiqueta brama

fugint sota el sol roent,

morta d'espant i de gana,

d'una guerra que no entén.

la meua xiqueta xafa 
jugant i sense voler
una mina que, amagada, 
li sega de colp els peus.

La meua xiqueta clama
des de tots els continents 
justícia que acabe amb tanta 
misèria i tant patiment.





 Marc Granell
És un poeta valencià, va néixer al 1953.
Estudià Filosofia i Filologia a la Universitat de València, però va deixar aquestes dues carreres inacabades. La seva col·laboració a Cairell, com a membre del consell de redacció, és només una primera fita de la seva activitat com a editor i promotor d'activitats al voltant de la literatura.
Marc Granell es dedica professionalment a la traducció.

Marc Granell- Poema i Biografia

VERSOS PER A ANNA

T’has alçat dins de mi

com un mar que desperta

el  nou dia amb la llum

maragda del seu cant,

com un vol de palmeres

que busquen altres cels.

Has mirat i els teus ulls

han encés sols I fires

en la nit que em regnava

els anys i tots els somnis.

Ara sent com passeges

molt a espai les estances,

les fosques galleries

que abans eren silenci.                          

Ara sent els teus llavis

navegar-me les venes

i en el cor descansar

les teues mans quan tornen

de plantar de gesmil

el desert dels meus ossos.

Ara sent que m’habites

cada hora que passa,

plena ja de sentit

puix que plena de tu.

Enllaç poema

Enllaç imatge

BIOGRAFIA 

Ha nascut a València en 1953; començà a estudiar Filosofia i Filologia a la Universitat de València però no les va terminar. Després d'això es va començar a introduir-se en el món poètic. Seguidament l'autor estava en un grup de poetes i narradors que havien revolucionat el panorama de la literatura catalana al País Valencià. Va formar part de diverses revistes i ha sigut premiat en diverses ocasions. 

Enllaç text

Enllaç imatge

Enllaç video

VULL ESCRIURE UN POEMA. Enric Sanç

 VULL ESCRIURE UN POEMA, Enric Sanç

“Amb un amor infinit hem nodrit els fills
de les nostres misèries i dels estendards nostres,
els hem proveïts d’un ròssec mil·lenari
de belles paraules i d’expressions antigues
que nosaltres vam heretar, al seu torn dels nostres ancestres:
dels rebesavis dels avis dels nostres rebesavis...

Són les paraules que ens fan ser encara com som, 
perquè som el motle precís, la mesura exacta,
de les paraules nostres.
I són aquestes, i no unes altres, les paraules
que han heretat els nostres fills i heretaran, anys a venir,
els fills dels nostres fills...
si la providència i el govern de torn
així ho permeten.JULI  CAPILLA

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
que mitigue pobresa, fam i violència,
els abusos de poder i l’insaciable societat de consum.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
de respecte, amor i llibertat. D’agraïment
als inesgotables mantenidors de la cultura.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
amb uns versos d’estima infinita a la terra.
Unes justes paraules, farcides de tendresa.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
que tothom el llisca i l’entenga
amb assertivitat, empatia i tolerància.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
on manca gent de color, llengües i estima pròpia.
Enyorança de diversitat on abunden polítics corruptes.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
al meu Poble. Li manquen mesquites i sinagogues,
centres budistes i laics, i l’en sobren esglésies.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
que travesse fronteres, just en la cruïlla
on els cors encara baten vius i lliures.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
amb uns versos d’estima a la llengua,
reviscole consciències i explique la història.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
però com no sé com fer-ho, ací teniu aquests
mots sincers mancats de rimes, ritmes i metàfores.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
que revise nostres clàssics i als més contemporanis.
Amb antigues paraules plenes de tu, de nosaltres.

E.S  (El plany de les lletres ferides)

FINAL ALTERNATIU, RENAIXENT A LA TORMENTA - TERE C. SAURI

a vegades
em sento en sintonia
amb la pluja.
no amb la tranquil·la
ni amb la forta
sino amb la que no esperes.
la que arriba
de sorpresa
un dimecres de juliol.
la que agraeixes
i tems
al mateix temps.

MARIA FULLANA

MARIA FULLANA

SOBRE L’HERBATGE

L’herba aloca, mendastra,

reig i folla, camarroja de rel,

estafisàgria tília, paparrosa

acònita i tora, niella de rec

o bé epilobi,

matapuça botja, saragatona,

guardes-el-fred com a consolda!

L’herba que camina amb els cent nusos i sota el resplendor de la nit

dorm serverola, és llengua de passerell,

orella d’ós, és l’aristolaqui pensament

del camp,

l’herbària vera.

Maria Fullana : Va naixer a Valéncia en el any 1958, es una poeta, narradora, traductora i profesora valenciana. Entre les seves publicacions en el camp de la poesia destaquen els poemaris Cants mimètics (1986), el qual en 1986 va rebre el premi "Manuel Rodríguez Martínez de poesia d'Alcoi".

Maleït Temps

MALEÏT TEMPS


L'hora de la desesperança arribà amb tu.
No ha passat el maleït temps erm.
Tu estaves allí, tan llunyà, tant distant.
Hem aprés amb el temps a mesurar
paraules i fets per no tornar-nos bojos.
La bogeria em fa por.
L'amor encara me'n fa més.
No hi ha temps per tornar
a les vesprades d'aquell estiu,
que ens embolicà.
Com que era fet per a nosaltres!
No vaig saber travessar la barrera,
potser avui seria una altra cosa,
però ha passat el maleït temps
i res no ens queda,
o potser sí?

DEL FANG DE L'OBLIT - Manel Rodríguez Castelló

Del fang de l'oblit 

Escoltem el corrent incert dels mots 

abismant-se en silencis, 

des de dalt d'un pont veiem 

el riu del temps 

arrossegant cantals d'ecos i d'ombres, 

sentim la llum que declina 

per la finestra, 

lluny de totes les coses, 

pujats al ritme de l'onada 

davant l'espill mudable

de la mar i de les hores, 

i com aus de pas anem 

solcant l'ingràvid aire 

d'unes paraules. 

Ens van pastar 

del mateix fang de l'oblit 

que alçava la barraca 

i contra ell ens rebel·lem 

confusos sempre. 

Manel Rodríguez Castelló

FOTO

BIOGRAFIA

Nascut a Alcoi el 18 d'abril de 1958, és llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de València, ciutat en la qual resideix habitualment des de 1975. És professor de català de Secundària des del curs 1982/83.
Ha publicat els següents poemaris: La ciutat del tràngol, Esbós d'un cos, De foc i danses, l'acròbata dels ponts, Matèria primera, Erosions, Ambaixada de Benialí, Música del sentit (Tria personal 1978-1999),Humusi Lletra per a un àlbum.
Fou fundador i coordinador de la revista Lletres de Canvi  (1980-1983) i presideix en l'actualitat l'Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà a Alcoi, que organitza  el premi de poesia "Manuel Rodríguez Martínez" (vint-i-vuit edicions en 2011). És membre de la Secció Catalana del Pen Club Internacional. Ha muntat diversos espectacles poètics, sovint en companyia de Begonya Mezquita, entre els quals destaquen "Paradís d'enlloc", 1987, "La set de ser d'Alvaro de Campos",  1988, "Valls endins", 1989.

BIOGRAFIA