Biografia de Lliris Picó

Lliris Picó va nàixer al poble d'Ibi al 1972, i ara és una important escriptora en llengua catalana. És licenciada en Filologia Catalana i treballa en la delegació d'Alacant de l'Institut d'Estudis Catalans. És autora de molts articles i estudis sobre la obra poètica de Gaspar Jaén, en revistes com L'Aiguadolç i Caràcters. Pertany a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Ha guanyat una sèrie de premis pels seus treballs, entre els quals destaquen el XXI Premi 25 d'abril Vila Benissa (2001), el Premi de Narrativa Antoni Bru Ciutat d'Elx (2004), el Premi Enric Valor (2014) i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians (2016).

Entrevista a Carme Manuel

Hola, bona vesprada. Som alumnes de 4t de l’ESO del IES Francesc Ferrer i Guàrdia. Hui ens acompanya Carme Manuel i Cuenca, una escriptora i catedràtica de filologia anglesa, especialitzada en literatura nord-americana a la Universitat de València. Ha escrit: “La literatura de Estados Unidos desde sus orígenes hasta la Primera Guerra Mundial”, a més de traduir al català i al espanyol un gran nombre d’escriptors molt reconeguts.

Bona vesprada Carme. Anem a fer-te una sèrie de preguntes sobre la teua relació amb la literatura.

1- Què et va impulsar a ser escriptora?

2- Quants anys portes escrivint?

3- Quina va ser la teua primera publicació? El fet de ser dona va influir a l’hora de publicar?

4- En quin lloc et sents més inspirada per a escriure?

5- Com vas fer per a donar-te a conèixer?

6- Ets sents identificada en algun llibre?

7- Per què hi ha frases en llatí en el llibre?

8- “Les adoptives” el vas per a algun públic en concret? Perquè ens ha costat comprendre alguns fragments.

9- Què significa o a què et refereixes en aquest fragment: “Llibertat per a totes les criatures li vam dir. De submissió, ja n’havien tinguda a cabassades.
10- Quin consell li donaries a qualsevol persona que vol dedicar-se a l'escriptura?

Grup: Mar, Estela, Jordi, Maria, Carla i Berta.

AFORISMES JOAN FUSTER

AFORISMES JOAN FUSTER

Un aforisme és una proposició concisa, completa escrita en vers o en prosa,
que enuncia una norma científica, filosòfica o moral sense argumentar-la.

EXEMPLES:

-Les persones felices no tenen memòria.

-Forma part d’una bona educació saber en quines ocasions cal ser maleducat.

-Reivindiqueu sempre el dret a canviar d’opinió: és el primer que us negaran els vostres enemics.

-No val la pena ser orgullós: cansa molt, això.

-Entre el bé i el mal, podríem aspirar a l’alegria.

-Qui suportaria la idea d’una duplicitat de si mateix?

-Fins a quin punt tenen dret, els altres, a la meua sinceritat?
-Sóc un perpetu convalescent dels meus prejudicis.
-Quan la por no és innocent, ja no és por, és covardia.

-Qui suportaria la idea d’una duplicitat de si mateix?

FONT.

La temptació del claustre, Núria Cadenes

Núria Cadenes i Alabèrnia

(Barcelona, 18 de febrer de 1970) és una periodista, escriptora catalana.

Va treballar a la revista El Temps i a Acció Cultural del País Valencià.

Núria Cadenes viu a València, on treballa de llibretera. Ha publicat, entre d'altres, els llibres 'Cartes de la presó' (1990), 'L'Ovidi' (2002), 'Vine al sud!' (2008) o 'El banquer' (2013). Amb 'AZ (2009)', va guanyar el Premi Ciutat d'Elx i el de la Crítica dels Escriptors Valencians. La primer incursió al món del negre va ser al recull 'Elles també maten', a cura d'Anna Maria Villalonga (2013).

 

VALORACIÓ DEL TREBALL: La seva lectura ens ha paregut complicada i molt peculiar ja que utilitza molts signes de puntuació i onomatopeies, però és molt interessant. Quan lliges els seus relats et recorda a un poema, encara que està escrit en prosa. La seva personalitat es veu reflexada en els seus escrits. Ha sigut un plaer conèixer-la.

Podeu escoltar l'Àudio d'un fragment del llibre La improbable vida de Joan Fuster on Núria Cadenes ha participat amb la seua genial aportació  amb el capítol " la temptació del claustre".En aquest capítol Núria ens fa viatjar juntament amb Fuster per la Universitat de València en els temps del franquisme.

Biografia Raquel Ricart

Raquel Ricart i Leal va nàixer a Bétera el 1962.
L’amor per la lectura li ve d’antic, i des de molt jove la  passió per les paraules i per les històries ha estat una constant en la seua vida. Literàriament es donà a conèixer
en guanyar un accèssit als premis Malvarrosa (1980). 
Col·laborà en les revistes Celobert i Lletres de canvi. 
Va guanyador del V Premi Vila de Paterna de narrativa infantil  Vicenta Ferrer Escriv Col·labora ocasionalment en columnes
d’opinió al diari El Punt i La Veu.

BIBLIOGRAFIA

Ha escrit un text dramàtic, Ferrabràs (1990),  que va ser posat en escena per Bambalina Titelles.
Ha publicat la novel·la negra Un mort al sindicat (1999), relats juvenils com Van ploure estrelles
(2001),  el volum Costums i tradicions i la novel·la El quadern d’Àngela (2010),

REFERÈNCIES

http://www.llibresvalencians.com/Raquel-Ricart-Leal_va_17_132_0.html
https://ca.wikipedia.org/wiki/Raquel_Ricart_i_Leal

CRIATURA DOLCÍSSIMA

CRIATURA DOLCÍSSIMA

(A partir del conte criatura dolcíssima de Mercé Climent, poema de creació propia)

La vaig conèixer sense saber qui era,

i enamorar-me d'ella va ser fàcil.

Els seus ulls van mostrar-la suaument dolça,

i el seu brillant esguard va descriure amor.

La vaig conèixer sense saber qui era,

i vaig somiar en la situació,

sense sentit de la vida, de l'amor.

Era una bellesa força natural.

La vaig conèixer sense saber qui era,

i no vaig poder oblidar-la mai més.

Vaig estimar-la com el primer dia,

i va ser el meu secret d'amor fallit.

CARTA A FUSTER

Benimaclet, 7 de febrer, 2018.

Llàgrimes que brollaven des de dins del meu cor, tractava de pal·liar-me el dolor que em feres sentir al tractar-me de persona interessada i miserable que regala el seu cos a troncs d’oliveres centenàries, plenes de marques i coves on amagar la dignitat que escapava de la meva ànima.

Ara sabia que no ho feres per causar en mi un sentiment de deshonra; va ser la primera vegada que no vaig sentir pena front a un cos vulnerable; no vaig tenir una sensació dominant cap a tu, només volia guarir la teva por amb carícies, besos i arraps, deixar-te marques invisibles al cor. Fer-te sentir viu, jove, fer-te gemegar pels anys que no ho feres i pels que no podràs; donar amor com a revolució del cos.

Mai podré oblidar la joventut que reflectien els teus ulls aquella nit, després de fer l’amor.

Al jeure junts al llit, tots nus, després d’haver-te fet sentir home, potser una de les últimes vegades de la teva vida, vaig ser conscient de la vulnerabilitat que representa un cos nu. La impossibilitat de no fer una altra cosa que no siga contemplar-lo, besar-lo i fer-lo teu per una nit.

Quan dues persones estan nues, la sintonia i la relació entre els cinc sentits acreixen donant via lliure a la creació d’un nou; i així ho vàrem fer, ens fonguérem en un desig de glòria infinita.

Resposta a Fuster a partir del conte "Una brutta figura", la col·laboració de Raquel Ricart al llibre "La improbable vida de Joan Fuster"; treballat a la lectura compartida de l'IES Ferrer I Guàrdia.