Maria Josep Escrivà

Jocs malabars

Riu l’infant amb el riure

indolent

amb què el riu a raucat

la granota.

Si diu <<circ>> al revés

cent vegades,

farà sonar l’insomni

de cent grills.

I si en lloc de les cent

en són mil,

el que hi sona és el goig

de dir <<roig>>

com qui amb rosega

mil cireres.

Maria Josep Escrivà va nàixer al Grau de Gandia el 1968, és un referent de la poesia valenciana actual, no només com a autora. Ha organitzat tertúlies a València i Gandia i ha estat present en festivals.

Durant anys ha sigut responsable de la secció de Literatura del CEIC Alfons el Vell de Gandia i dirigeix la col·lecció de plaquetes «Razef» d’Edicions 96, on fa de correctora i editora.

http://trbolatzur.blogspot.com.es/2012/10/maria-josep-escriva.htmldeler

ÀNGELS MORENO

ANTAGONISTA

Plou dintre del crani

un eixam de paraules

sorgides de la cendra

dels turmells.

Sempre el plugim

que sotraga les coordenades

de la realitat.

Forada´m de taüts les retines

abans que el record m´estrenya

els nusos de la pell.

BIOGRAFIA:

Nascuda a València (1993). Estudia Medicina a la universitat de Reus. Ha publicat els llibres de poesia ‘Clarobscur’ i ‘Extrema al·legoria’ (Premi Literatura Breu de Mislata 2015). Ha obtingut també el Premi de Poesia Teodor Llorente de La Pobla de Vallbona 2016.

Podem trobar una mostra de la seva poesia a la pàgina web  “Arte poètica”, al blog “Poesía de mujeres” i a  “La gènesi del blau”. Alguns dels seus poemes han sigut traduïts al romanés i al portugués.

(Foto original feta amb la càmera de Maria)

Rosa Leveroni

ROSA LEVERONI

RECORDS

Caminen els estels i l’arbre fruita

i s’encalcen en els vents.

Floreix el romaní, cauen les fulles

amb apagats laments.

La carrera del temps mai no s’atura;

tot gira al seu voltant.

Tot s’usa lentament, i fins el somni,

poruc, es va allunyant…

Però segueix el doll que em desaltera

al llarg del meu camí.

Què hi fa la solitud, si vaig tenint-lo

segur, fins a la fi?

Paisatge

BIOGRAFIA: Rosa Leveroni (Barcelona, 1910-1985). Poeta i narradora. La seva poesia es troba influïda pel mestratge de Carles Riba, tant en els models formals com en el refús de la superficialitat i el barroquisme. Conrea també l'assaig i la crítica literària (sobre Ausiàs March, especialment).
Més sobre ella

Begonya Mezquita

La distància dels teus ulls

La distància dels teus ulls em negra,

m’inunda, em cobreix de boira espessa,

em neguiteja i no me’n sé sortir.

La distància que ha envaït el cor del paisatge,

aquest espai que només pertanyia a tu i al somni

on l’ombra més dolça solcava aquestes mans

que s’ensenyaven a despertar en qualsevol indret

disfressat de planícia o de turó rònec.

La distància dels teus ulls em transforma,

m’enalteix i m’excita com la llum del capvespre,

m’educa per cada carreró fosc que atansa la platja,

un altre horitzó que parla d’irrealitats

quan el dia creix, cansat, entre llençols i dianes de l’alba.

Biografia: Poeta valenciana (Sagunt, 1968), autora dels llibres El perfecte somriure (1989), Entre la distància exacta i la nit (1991), Signes de terra (1999), Una illa (2007) i Parlen els ulls (2014). Va guanyar el I Premi Vila de Mislata i va quedar finalista en el II Premi Jaume Bru i Vidal de Sagunt. Treballs seus han aparegut en edicions col·lectives i ha muntat diversos espectacles poètics. També col·labora en revistes digitals. A més, és professora de valencià a un institut de Castelló. https://ca.wikipedia.org/wiki/Begonya_Mezquita_Ram%C3%ADrez

Imatge:
https://www.belelu.com/2015/09/relaciones-a-distancia-que-piensan-las-personas-que-lo-han-logrado/

Xelo Llopis

XELO LLOPIS

                                       ESTIME LA GENT QUE…

Estime la gent que,

en la lluita fa de la seua mà un puny alçat,

del diàleg el seu fusell,

per bandera té la paraula,

amb pas ferm,

creu en el romanticisme de les idees,

en la conversa sap escoltar,

cada albada fixa un nou repte,

davant la injustícia no alça els muscles,

s’implica i es mulla,

sense perdre la gentilesa del gest.

T’estime.

 BIOGRAFIA: Xelo Llopis Roca, també coneguda pel pseudònim que utilitza a Facebook, Xelo IProu,va nàixer a Xàtiva, el 24 d’abril de 1962. Encara que el seu treball ha tingut més que vore amb els nombres que amb les lletres, sempre li ha agradat la literatura. Com diu ella escriu com a exercici per alliberar allò que li bull per dins, sense més.

De fet, els seus poemes són una explosió de sentiments en la que veiem com es va redescobrint personalment i en ells plasma tot un món intern, que per sort per als lectors, deixa eixir mitjançant el seu poemari.

http://trbolatzur.blogspot.com.es/2013/02/nascuda-xativa-en-un-dia-dia-mes-prop.html

Isabel Robles

“Nosaltres les dones

som més a prop de la terra…”

I, amb tot, sempre que sent

que les dones som més

em pose a tremolar

davant d’aquesta càrrega subtil,

perquè no fou el signe

fer ofici del dolor

però ho fou menys encara la jactància.

Us sembla poca cosa

si afirme, simplement, que vull ser una dona?

Isabel Robles (21 d'octubre de 1948, Alhambra, Ciudad Real), és professora, assagista, traductora i poeta. Ha traduït obres de Myrna Lamb, Anne Sexton, E.E. Cummings i Edgar Allan Poe.

Enllà del foc

Creix el temps com creix el verd.

Sega el verd el foc que passa,

igual que, en la nit,el gel

silenciós també passa.

Però creix cendra del foc

i la sega el camí cert.

Tant cert com que, enllà del foc,

sempre, sempre venç el verd.

Maria Josep Escrivà

Biografía:

Va nàixer al Grau de Gandia el 1968, és un referent de la poesia valenciana actual, no només com a autora. Ha organitzat tertúlies a València i Gandia i ha estat present en festivals.

Durant anys ha sigut responsable de la secció de Literatura del CEIC Alfons el Vell de Gandia i dirigeix la col·lecció de plaquetes «Razef» d’Edicions 96, on fa de correctora i editora.

Temps Gallery