XELO LLOPIS

DE MAJOR VULL SER...

De major vull ser 

aquella xiqueta trapella

que jugava al carrer a la tella

a l'apit amagar

berenar a les mans

per sostre el cel

trepitjant bassals

botant núvols

genolls pelats

roig mercromina

pel terme amb bicicleta

imaginació inabastable

ànima impol·luta

somriure fàcil

llàgrima sincera

escurant sense saber-ho

l'efímera infantesa.

De major vull ser

aquella xiqueta

de qui tant vaig aprendre

i encara m'espera.

BIOGRAFIA

Xelo Llopis Roca, també coneguda pel pseudònim que utilitza a Facebook, Xelo IProu,

va nàixer a Xàtiva, el 24 d’abril de 1962. Encara que el seu treball ha tingut més que

vore amb els nombres que amb les lletres, sempre li ha agradat la literatura. Com

diu ella escriu com a exercici per alliberar allò que li bull per dins, sense més.

De fet, els seus poemes són una explosió de sentiments en la que veiem com es va 

redescobrint personalment i en ells plasma tot un món intern, que per sort per als 

lectors, deixa eixir mitjançant el seu poemari.

ENLLAÇOS:     ·http://xeloiprou.blogspot.com.es/

                             

http://trbolatzur.blogspot.com.es/2013/02/nascuda-xativa-en-un-dia-dia-mes-prop.html

http://xeloiprou.blogspot.com.es/

DIJOUS SANT-Maria Josep Escrivà

Dijous sant

Em fa mal la gelabror

a les mans

quan pertot arreu

el cos

transpira vermellor

com d’entranyes inflamades:

somnis interromputs,

fantasmes empresonats

corcant l’ànima.

Maria Josep Escrivà

BIOGRAFÍA: Va nàixer al Grau de Gandia el 1968, és un referent de la poesia valenciana actual, no només com a autora. Ha organitzat tertúlies a València i Gandia i ha estat present en festivals. 

Durant anys ha sigut responsable de la secció de Literatura del CEIC Alfons el Vell de Gandia i dirigeix la col·lecció de plaquetes «Razef» d’Edicions 96, on fa de correctora i editora.

Edicions el Buc

El País

Felícia Fuster

NO EM DESPULLEU: 

Abans 

que el gran compàs no em paralitzi 

amb la geometria de la mort 

no em despulleu. 

No em despulleu del temps 

ni d'aquells mots 

que, fins gebrats, jo feia càlids. 

Sé que el meu cant 

avui 

no arribarà 

ni a les òrbites baixes 

i el món em pesarà. Tant és. 

Deixeu-me. 

Deixeu-me el formigueig 

d'aquest cap ple de festa 

i les ales dels ponts. Deixeu-me blanca, 

calç apagada, encesa, poca cosa, 

no res, 

amb els peus nus. 

Sé caminar descalça. I més. 

I encara sé: 

només el que s'esborra 

té importància.

Felícia Fuster i Viladecans va néixer el 7 de gener de 1921 al barri de la Barceloneta, on va viure d’infant. La seva família materna tenia una ferreteria que també proveïa d’efectes navals i que estava situada gairebé enfront de l’habitatge familiar.

la imatge es de:

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtWqSSzTcGmBflBvqLgo6yydDOlX-x76l5l-Ng2WNMjGQZi9e3JcV8fehOX5GKJ3v4chEEy-l9Sebzsy0Qmqf73n4kNI_L0pFZr3nN6PDeqAZNrYl-x9UGozBKyPKk6_n5SBRchIqLclc/s1600/de-chirico-giorgio-les-jeux-terribles-c-1925.jpg

He trobat aquest poema en un blog :

http://elglobosblog.blogspot.com.es/2012/03/no-em-despulleu-de-felicia-fuster.html

Sílvia Bel Fransi

TU NO HO SAPS

No sé por qué la gente tiene gatos

pudiendo tener obsesiones

JUAN JOSÉ MILLÁS

Tu no ho saps,

però un dia el teu gos es morirà

i encara hi haurà escampats

pèls d'animal per la casa:

a les rajoles beix de la cuina,

al voltant del plat

on ara menja pinso

i remena la cua,

pel passadís dels salts de benvinguda,

pels sofàs esventrats,

als peus del llit desfet.

I ploraràs.

I pensaràs de nuo en la mort

(no hi pensaves des de l'avi),

i et faràs un xic més forta

i un dia tu també envelliràs.

Però ni pels pèls et salvaràs.

Va naixer el 1982 a Barcelona. Ha escrti tres llibres: L'esbos (2010), Fila índia enfora (2012), Lluíííís (2015).

http://silviabelfransi.com/bio/

Foto del llibre "Lluíííís" en la que ix la autora

Begonya Pozo

En construcció

Ni puta

ni bruixa

ni monja

ni mare

dona sóc

senzillament

dona

i també puta

i bruixa

i monja

i mare

totes

em fan

dona

casualment

dona

possiblement

dona

arquitectònicament

                                      dona  

Begonya Pozo és Doctora en Filologia, Llicenciada en Filologia Hispànica i Filologia Italiana per la Universitat de València on, des de 1998, treballa com a professora de Filologia Italiana.

És fundadora del premi de poesia César Simón -nascut el 2001 arran de les lectures poètiques celebrades a Carmen Sui Generis-; així com de l'Aula de Poesia de la Universitat de València -creada el 2002 i que segueix dirigint-. També ha estat responsable de l'Aula de Poesia en valencià de la Universitat Politècnica de València entre 2004 i 2009. 

 

 

 

https://poetassigloveintiuno.blogspot.com.es/2013/11/begonya-pozo-10723.htmlhttps://es.wikipedia.org/wiki/Begonya_Pozo

     

MONSERRAT ABELLÒ

I dins meu una veu em diu… I dins meu una veu em diu: vine amb mi a contemplar com són les paraules per dintre, a sentir el pols de les coses. I llavors penses en aquells que estimes i amb qui has conviscut al llarg dels anys i encara no coneixes, -mirades que fugen pensaments tancats, potser només desclosos en moments fugaços o en la intensitat del desig. Però mai a dins, sempre a la vora del torrent de silencis o de paraules; sempre a punt i amatent, però sense saber, sense saber.

De Dins l'esfera del temps / En la esfera del tiempo (1998) Biografia Montserrat Abelló Soler va nàixer l’1 de febrer de 1918 a Tarragona. Va pasar la infància i la juventud entre diverses localitats (Tarragona, Cádiz, Londres y Cartagena), seguint els trasllats de son pare per motius laborals. Va estudiar a Barcelona on, en la Facultat de Filosofia i Lletres, va conèixer a Carles Riba. En 1936 era profesora d’anglés a València. Tras la Guerra Civil, en 1939 es va veure obligada a exiliar-se a França i, més tard, a Xile, on visqué a prop de vint anys. Va tornar a Barcelona en 1960. A més d’escriure, en aquests anys es va dedicar a traduïr obres d’Agatha Christie, Iris Murdoch, E.M. Forster i, sobre tot, Sylvia Plath, de qui va rebre una gran influència. En aquells moments va començar a publicar els seus poemaris. També va traduïr a l’anglés les obres de clàsics catalans com Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Maria Àngels Anglada, Maria Mercé Marçal i Olga Xirinacs. En 1998 li va ser concedida la Creu de San Jordi, en 2006 fou Poeta d’honor en el VI Festival de Poesia de Sant Cugat (Barcelona). Va morir el 9 de septembre de 2014, als 96 anys.

JOANA RASPALL

NECESSITE

Necessite mirar-me als teus ulls,

únic món on la vida té objecte.

Necessite sentir-te la veu,

únic so d'harmonia perfecta

necessito abraçar-me al teu cos

unic gest que dos sers unifica.

Joana Raspall i Juanola neix el 1913 a la Barceloneta, tot i que la família és del Masnou. Al cap de tres anys la família es trasllada a Sant Feliu de Llobregat, on decideix construir una torre, la casa on Joana Raspall ha residit sempre. Estudia a l'escola municipal, "la pública, cosa que estava mal vista perquè no feia ric, però el meu pare va voler que tingués una educació lliure". Als onze anys la mare, d'orginen francès, l'envia a estudiar francès a Perpinyà, d'on retorna després d'un any arran de la mort del seu pare. http://www.escriptors.cat/autors/raspallj/pagina.php?id_sec=2452 FOTO DE JOANA RASPALL