Utopia sense violencia de gènere

Ho ha dit la ràdio

Tanques els ulls i penses que ja no hi ha pors ni dies negres, que la igualtat inunda el món. Ha desaparegut la sensació que abans et produïa nerviosisme, que t’aborronava i et posava els pèls de punta. Les relacions entre les persones que estimes són indestructibles i l’alegria predomina per fi en la vida de la gent.

Et despertes i et vesteixes com et dóna la gana, decideixes el que dius i el que fas, ningú va a furtar-te la veu. No et sents controlada per ningú ni eres esclava de la teua parella: qui més estimes mai no et menysprearà ni t’agredirà, ni tan sols amb paraules. Un impuls valent t’ha rebel·lat contra els que pretenien anul·lar-te. Eres la protagonista d’una història sense llàgrimes.

Poses la ràdio i sents la notícia: “Avui commemorem l’eradicació de la violència de gènere. Les parelles han eixit al carrer a celebrar-ho”. Per fi som lliures.

Mar