divendres, 30 de desembre de 2016

Més que paraules

  Inconcebible. És el primer qualificatiu que arriba al meu cervell si tracte imaginar un món sense lectura ni escriptura. Una vida sense paraules mancaria de contingut, seria solitària, buida… Mai podria anomenar-se vida.
  La vida de veritat necessita de la paraula per dotar-la de sentit i sentiment, per omplir-la d’alegria i tristesa, de riures i plors, d’amargura i felicitat. Sense paraules no podem expressar idees, sensacions, dolors, afectes; no podem, en definitiva, ser nosaltres mateixos i diferents als demés. Res ens faria únics i res ens enriquiria dels demés, seríem autòmats programats com un ordinador, disposats a obeir ordres sense pensar ni barallar, sense idea del bé o del mal, sense saber.L'empatia, l’altre, no tindrien importància, al menys no més que qualsevol objecte.
 La paraula és tan necessària com la respiració si concebem a l’ésser humà en tota la seua dimensió; la paraula és intrínseca a les persones, a la seua pròpia naturalesa. Així que no, no és concebible un món sense elles ja que ens deixaria orfes i a soles, vivint una vida que no és pot ni deu anomenar-se així.


                                                         

dissabte, 24 de desembre de 2016

Un món sense lectura ni escriptura


Un món sense lectura ni escriptura

No m’ho puc imaginar. No, no puc.
Viure en un món on no hi haguera olor a llibre nou, on als dies de pluja no els acompanyara un bon llibre, una tassa d’alguna beguda calenta i una manta suau i calenta; un món sense tertúlies literàries ni xarrades entre amigues per recomanar algun llibre o parlar del personatge favorit o d’aquell que és la devoció de totes.
La lectura em permet submergir-me en històries diverses que, en futur, pode ajudar-me a fer front els problemes o situacions que em puguen passar. És com anar a un altre món, una via d’escapament del món real. A mi la lectura m’ajuda a desconnectar i a oblidar-me d’allò que em preocupa. Si tinguera més temps durant l’any llegiria tots els llibres que tinc pendents.
Un món sense escriptura seria com… com viure sense opinió o sense expressió; sense paraules. Sense uns bons escriptors i escriptores que donen vida als personatges amb els quals somniem convertir-nos o semblar-nos. També diríem adéu als guionistes de les sèries i pel·lícules que tants ens agradem i gaudim veient-les.
Jo no podria viure sense escriure o llegir, són coses que estan molt relacionades i ens donen la vida encara que no ho parega. En aquell món no podria haver escrit això que m’ha fet pensar i la resta no ho podrien llegir. Tu no podries llegir-ho. Per això crec que aquestes dos coses no deurien desaparèixer mai o tornaríem a l’edat de pedra que venim.

Berta López Camins, 3rB.

dilluns, 12 de desembre de 2016

Pensaments

Resultado de imagen de persona mal diaCom un dia més,
tot seguia igual,
el dia i la nit no m'agradaven res
per les nits tan fosques,
i els dies com un trencaclosques
com un dia més.




diumenge, 11 de desembre de 2016

A SOLES

A  SOLES: (poema col·lectiu)

A l'hivern, tot és fred                                      

l'aire, els somnis, l'alé,
un ambient trist anega els carrers,
més fred que la teua absència,
el xiquet feliç caminava a soles
amb el vent a la seua esquena.



ÚLTIM ESCRIT

ÚLTIM ESCRIT


Aquell món subtil,
d´escrits, contes i poemes,
Resultat d'imatges de escrituraprengué foc,
i desaparegué per sempre.

El món que s´apropa fa realment por,
fa tremolar i plorar.
Amb qui somriuré més que amb un llibre?
Amb qui em calmaré quan estiga trista?
Amb qui imaginaré històries impossibles?
Amb qui gaudiré més que amb el sexe?
Amb ningú,
ara,
ploraré quan estiga trista
sense ningú que em console,
imaginaré coses
que mai s´acompliran,
i tindre sexe
sabent que serà l´única cosa
que em farà gaudir.

El món que s´apropa fa fàstic,
no podré escriure,
mai,
mai més,
la meva manera de pensar,
ser,
viure,
desapareixerà,
deixant darrere seu
un món d´incògnites per descobrir,
però ho buscaran altres persones,
jo no em veig capaç de viure en un món
on no hi hagin lletres ni escrits.

Maria Franco Escrivà

diumenge, 4 de desembre de 2016

La Mar

La mar, tranquil·la,
com la teva poesia,
és màgica cada día.
A cada volta de cada ona,
els seus fils d'alegria,
l'omplin de serenitat i harmonia

EL TEMPS

Resultado de imagen de niños jugando amor
EL TEMPS

Jugue amb tú i
amb l´espurna dels teus ulls
i amb l´alegria que desprens
note que sóc millor
i el dies passen
en poc temps.







Poema Col.lectiu: Jaime, Berta, Carlos, Miranda i Cristina.

LLIBRE ANTIC (poema col.lectiu)





LLIBRE ANTIC


Un llibre antic,
com el riure d'un pelegrí envellit,
somie un record quan vaig al llit,
que m'ajuda a somiar sense fi,
i això gràcies a aquell llibre antic,
un llibre infinit.





NITS D´HARMONIA: poema col·lectiu

NITS D´HARMONIA
Brisa d´amor a la lluna
el xic agafa la seua mà
amb molta tendresa.
Mira els seus ulls de mar 
la besa amb passió i,
el mar melancòlic, reflexa la imatge.
Resultat d'imatges de noche de luna y amor

ELS LLOPS




ELS LLOPS






En una nit de lluna plena,
els llops criden des de la muntanya,
ixen a caçar, buscant la presa
i acaben la nit sense recompensa,
víctimes de la fam
acaben menjant herba

dissabte, 3 de desembre de 2016

Sola

SOLA
 Bon dia em dic Maria
sóc una dona que viu amb alegria 
gaudint del bell cant de les oronetes 
del trafic i de la multitud.
Bon dia em dic Maria
estic sola com cada dia.

L'amor (poema col·lectiu)


L'AMOR


                         Amor amarg,
                         entre l'amic i l'amada,
                         Amor silenciós ,
                         que ens torna els records
                         d'un paisatge maravillós ,
                         Amor amarg , que es torna més dolç per cada segon.


Poeme col·lectiu


ELS MEUS AMICS

Si amb amics estàs,
sempre gaudiràs,
et divertiràs
i de vegades ploraràs,
però ben acompanyat
sempre animat.



Poema col·lectiu: Guzmán, Inés, Estela, Jennifer i Jordi

Poema col·lectiu



EL MEU CARRER

Les llums del carrer
s'encenen amb la meua presència
es mouen amb les meues accions
i s'apaguen en la meua ausència
mentres passa el dia
la nit i l'amor.


Per Ines,Jordi,Jennifer,Guzmán i Estela.







LA MIRADA


Escoltar els teus pasos,
observar els teus ulls,
sentir la teua presència...
em posa feliç
 i amb eixa impaciència
t'observe desde del meu llit.


Resultat d'imatges de un ojo

Poema col.lectiu: Estela,Jennifer,Jordi,Guzmán,Inés

Poema col·lectiu


LA NATURALITAT DE LA VIDA

La brisa freda de la mar
m'acaronava la cara,
i la seua tranquilitat;
em transportá on la fantasia es feia realitat.
Sense adonar-me,
vaig trobar sentit a la vida amarga.














De Mario, Daniela, Halima, Olalla i Mar

divendres, 2 de desembre de 2016

Dos milions d'anys

Dos milions d'anys

Trigaràs dos milions d'anys
en comprendre la definició d'amor,
et costa entendre el significat
perquè mai ho hassentit.
Aniràs en busca del seu significat,
i no mes trigaràs...dos milions d'anys 

 


EL LLIBRE



EL LLIBRE



El llibre escrit per ell,
pel seus pensaments, per la seua inocència
va sorgir en les vesprades de plutja
en les més expresives
en les més tormentoses
perque el seu tema tractava coses curioses.

Temps de vida (poema col·lectiu)


Temps de vida

El rellotge continuava passant
fins al final de les nostres vides,
i el passat seguia atemoritzant,
a les persones infelices
que el futur no en volien.
Poemas col·lectiu de Miranda, Carlos, Jaime, Cristina i Berta.


Equivocació (Poema col·lectiu)

EQUIVOCACIÓ

Avui he d'anar al dentista,
al mercat, i de camí,
comprar un bell pit.
I de sobte em vaig trobar al meu cosí,
i vaig parlar amb ell,
i em va dir que era diumenge.

Inés Aguirre, Jordi Hernando, Jennifer Johnson, Estela Prieto i Guzmán Muñoz, 3r d'ESO B.

 Resultado de imagen de dentista

La reina

La reina no s'inclinaria davant ningú,
el seu poder sublim s'ho permetia,
el seu estatus s'ho prohibia,
mentre ella contava cada dia
totes les lleis que sabia.
Mai s'afebliria la seua flama de vida
mentre reinara la Realícia.