divendres, 30 de desembre de 2016

Més que paraules

  Inconcebible. És el primer qualificatiu que arriba al meu cervell si tracte imaginar un món sense lectura ni escriptura. Una vida sense paraules mancaria de contingut, seria solitària, buida… Mai podria anomenar-se vida.
  La vida de veritat necessita de la paraula per dotar-la de sentit i sentiment, per omplir-la d’alegria i tristesa, de riures i plors, d’amargura i felicitat. Sense paraules no podem expressar idees, sensacions, dolors, afectes; no podem, en definitiva, ser nosaltres mateixos i diferents als demés. Res ens faria únics i res ens enriquiria dels demés, seríem autòmats programats com un ordinador, disposats a obeir ordres sense pensar ni barallar, sense idea del bé o del mal, sense saber.L'empatia, l’altre, no tindrien importància, al menys no més que qualsevol objecte.
 La paraula és tan necessària com la respiració si concebem a l’ésser humà en tota la seua dimensió; la paraula és intrínseca a les persones, a la seua pròpia naturalesa. Així que no, no és concebible un món sense elles ja que ens deixaria orfes i a soles, vivint una vida que no és pot ni deu anomenar-se així.


                                                         

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada