dimecres, 22 de novembre de 2017

poema sense títol nº3

no puc parar de pensar
en què haguera ocorregut
si en lloc
de córrer en veure
la meua sinceritat
l'hagueres acaronat.

poema sense títol nº2

eren una fera.
els meus instints
eren una fera.
una famèlica
de la teua veu
i els teus ulls.
solament cridaven
el teu nom
com una brutal
cançó.

poema sense títol nº1

el meu cap:
un embolic
de boira.
el meu cor:
qui sap
la veritat.

diumenge, 15 d’octubre de 2017

Dins de mí

Dins de mí


La rosa guaita per la cúpula negra,
sent el foc que em travessa els ulls,
me’ls fa cendra.


Les libèl·lules amaguen les ales,
la seua brillantor s’esfuma.
La foscor m’aterra, estic sola.


La blanca lluna que veig ara al riu m’il·lumina la pell,
és el meu mirall.
M’estime, m’agrade: els colors reapareixen.
Una bombolla d’aigua transporta el meu somriure contagiós.
Sóc feliç.


Mar Miralles Lozano


dijous, 12 d’octubre de 2017

Monserrat Abelló

SENSE VOLER ESCOLTO(1986)

Sense voler escolto
el so de paraules
que ja no tenen cap
valor.
Paraules que foren
dites en moments
que creguérem de gran
lucidesa. I ara les
trobem mortes,
llençades vora els cancells
de portes que no ens
atrevim a obrir.
(De el Blat del temps)

Biografia
Montserrat Abelló Soler va nàixer l’1 de febrer de 1918 a Tarragona. Va pasar la infància i la juventud entre diverses localitats (Tarragona, Cádiz, Londres i Cartagena), seguint els trasllats de son pare per motius laborals. Va estudiar a Barcelona on, en la Facultat de Filosofia i Lletres, va conèixer a Carles Riba. En 1936 era profesora d’anglés a València.  En acabar  la Guerra Civil, en 1939, es va veure obligada a exiliar-se a França i, més tard, a Xile, on visqué a prop de vint anys.

Va tornar a Barcelona en 1960. A més d’escriure, en aquests anys es va dedicar a traduïr obres d’Agatha Christie, Iris Murdoch, E.M. Forster i, sobre tot, Sylvia Plath, de qui va rebre una gran influència. En aquells moments va començar a publicar els seus poemaris. També va traduïr a l’anglés les obres de clàsics catalans com Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Maria Àngels Anglada, Maria Mercé Marçal i Olga Xirinacs.

En 1998 li va ser concedida la Creu de San Jordi, en 2006 fou Poeta d’honor en el VI Festival de Poesia de Sant Cugat (Barcelona).
Va morir el 9 de septembre de 2014, als 96 anys.



divendres, 5 de maig de 2017

Il·lògic

Al·lé   
 il·legal  
  il·legítim
  infal·lible
 mil·litar    metàl·lic.
Al·lé     el·lípticament    procel·lós   
inintel·ligible.
Al·lé     paral.lel    
preexcel·lència  il.limitada.
Rebel·lió   cristal·lina
Rebel·lió !!

Our.


El, Espacio, Ultraterrestre - Imágenes gratis en Pixabay

divendres, 17 de març de 2017

CLEMENTINA ARDERIU

EL NOM


Clementina em dic,
Clementina em deia.
Altre temps jo fui
un xic temorega;
el nom m'era llarg
igual que una queixa
i em punyia el cor
quan les amiguetes,
per fer-me enutjar,
molts cops me'l retreien:
“Quin nom més bonic!
-deia alguna d'elles-,
però no t'escau:
és nom de princesa.”
“Ai, quin nom estrany!”
moltes altres feien;
i jo al fons de tot
sentia l'enveja
dels seus noms tan clars
de Maria o Pepa.
Clementina em dic,
Clementina em deia.
Però quin any s'enfuig
i un altre any governa.
Aquell nom que abans
féu ma timidesa
i es tornà després
una dolça fressa
sobre el llavi un
-jo mateixa el deia-
ara m'és honor
i m'és meravella.
Cap nom no és tan bell
damunt de la terra
com el que l'amat
em canta a l'orella,
i entra en els recers
de l'ànima meva
i em puja al cervell
i em clou les parpelles.
Del cel de l'amor
tombava una estrella…
Ara el nom em lluu
damunt de la testa.
Clementina em dic,

Clementina em deia.

Clementina Arderiu i Voltas va nàixer a Barcelona, el 6 de juliol de 1889 i va morir a la mateixa ciutat el 17 de febrer de 1976, quan tenia 86 anys.
Era ser filla d’argenters per part de pare, i la seua família per part de pare, així que va aprendre l’ofici mentre estudiava idiomes i música (piano). La seua família materna es va dedicar a una vida més rural.
Era gran aficionada a la lectura, així que va començar a escriure, i va fer la seua primera publicació el 1911. Al 1913, la van incloure a “l’antologia de poetes catalans d’avui” de “l’Avenç”, i un any més tard, al 1914, també va ser publicada, a “l’Antologia de poetes catalans moderns”.
Al 1916, es va consolidar com escriptora editant “Cançons i elegies”, recopilant textos escrits des del 1913. També aquest any es va casar amb Carles Riba.
Amb aquest home es va instal·lar al barri barceloní del Putget, i durant els anys 20 van estar viatjant per Itàlia, Alemanya, França i Grècia i van tindre 3 fills.
En 1920 va publicar “L’alta llibertat”, i el 1936, “Poemes”, que recopilava els dos llibres anteriors i un nou llibre:”Cant i paraules”.
Durant la guerra, per defendre els seus ideals, ella i el seu marit van permaneixer a Barcelona.
El 1938, va guanyar el premi Joaquim Folguera amb “Sempre i ara”, que va ampliar en l’edició publicada de “Poesies completes” al 1946.
Quatre dies abans de que el front Nacional arribara a Barcelona, es va anar en cotxe amb Carles Riba per a exiliar-se a França, però després de quatre anys, van decidir tornar a Catalunya el 1943.
Després d’haver aparegut “Poesies completes” el 1952, va escriure “És a dir” el 1958 I “L’esperança encara” (1969).