divendres, 2 de febrer de 2018

Recuparant les nostres autores: Aurora Bertrana

Ressenya de Tres presoners, d'Aurora Bertrana, Club Editor Jove, 2007 (1957), 156 pàgines.
En finalitzar la Segona Guerra Mundial, tres presoners de guerra alemanys són obligats pel govern francès a treballar per als veïns del petit poble de Hugel. Al llarg de la novel·la els antics (o no) enemics interactuen, i es donen diferents tipus de relacions.
Vaig apuntar que aquesta història és malauradament realista, ja que encara que els personatges no són reals, el llibre està basat en els successos d’Ètobon al finalitzar la Segona Guerra Mundial, durant la qual els nazis van assassinar a la majoria d’homes del poble i van violar a algunes dones. Hugel és òbviament Ètobon.
Aurora Bertrana, escriptora catalana republicana, va escriure aquesta història en tornar de l’exili, ja que ella va estar de voluntària a Ètobon i va conèixer els fets de primera mà.
La principal funció de la novel·la és, considere jo, plantejar al lector un (encara que hi ha més d’un) dilema moral: els enemics, ¿sempre són enemics? Això ho aconsegueix l’autora presentant a tres presoners molt diferents: tenim a Franz Thorn, un intel·lectual nazi convençut i prepotent que continua, malgrat haver acabat la guerra, considerant inferiors als estrangers; a Kòstia Blitzau, un treballador que s’adapta a qualsevol situació sense preocupar-se massa per res d’això; i a Linsa Wurm, un home malalt que no té ganes ni ànim per dur a terme cap activitat, que no vol saber-ne res de ningú i que només desitja el descans etern.
És possible que aquestos dos segons senyors no foren realment nazis mai, sinó que foren obligats a allistar-se a l’Exèrcit Alemany. En qualsevol cas, Bertrana no els tracta mal, sinó que en moltes ocasions és empàtica amb ells.
La novel·la és breu, es llig ràpid, sobretot gràcies a l’estil lleuger i molt comprensible de l’autora, i d’alguna manera enganxa des del principi. L’edició del Club Editor Jove té la lletra gran i no és especialment cara.
Molt recomanable, poden treure’s d’aquest llibre moltes propostes de debat i qüestions ètico-filosòfiques poc tractades.
Guzmán Muñoz Gadea

dimecres, 22 de novembre de 2017

poema sense títol nº3

no puc parar de pensar
en què haguera ocorregut
si en lloc
de córrer en veure
la meua sinceritat
l'hagueres acaronat.

poema sense títol nº2

eren una fera.
els meus instints
eren una fera.
una famèlica
de la teua veu
i els teus ulls.
solament cridaven
el teu nom
com una brutal
cançó.

poema sense títol nº1

el meu cap:
un embolic
de boira.
el meu cor:
qui sap
la veritat.

diumenge, 15 d’octubre de 2017

Dins de mí

Dins de mí


La rosa guaita per la cúpula negra,
sent el foc que em travessa els ulls,
me’ls fa cendra.


Les libèl·lules amaguen les ales,
la seua brillantor s’esfuma.
La foscor m’aterra, estic sola.


La blanca lluna que veig ara al riu m’il·lumina la pell,
és el meu mirall.
M’estime, m’agrade: els colors reapareixen.
Una bombolla d’aigua transporta el meu somriure contagiós.
Sóc feliç.


Mar Miralles Lozano


dijous, 12 d’octubre de 2017

Monserrat Abelló

SENSE VOLER ESCOLTO(1986)

Sense voler escolto
el so de paraules
que ja no tenen cap
valor.
Paraules que foren
dites en moments
que creguérem de gran
lucidesa. I ara les
trobem mortes,
llençades vora els cancells
de portes que no ens
atrevim a obrir.
(De el Blat del temps)

Biografia
Montserrat Abelló Soler va nàixer l’1 de febrer de 1918 a Tarragona. Va pasar la infància i la juventud entre diverses localitats (Tarragona, Cádiz, Londres i Cartagena), seguint els trasllats de son pare per motius laborals. Va estudiar a Barcelona on, en la Facultat de Filosofia i Lletres, va conèixer a Carles Riba. En 1936 era profesora d’anglés a València.  En acabar  la Guerra Civil, en 1939, es va veure obligada a exiliar-se a França i, més tard, a Xile, on visqué a prop de vint anys.

Va tornar a Barcelona en 1960. A més d’escriure, en aquests anys es va dedicar a traduïr obres d’Agatha Christie, Iris Murdoch, E.M. Forster i, sobre tot, Sylvia Plath, de qui va rebre una gran influència. En aquells moments va començar a publicar els seus poemaris. També va traduïr a l’anglés les obres de clàsics catalans com Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Maria Àngels Anglada, Maria Mercé Marçal i Olga Xirinacs.

En 1998 li va ser concedida la Creu de San Jordi, en 2006 fou Poeta d’honor en el VI Festival de Poesia de Sant Cugat (Barcelona).
Va morir el 9 de septembre de 2014, als 96 anys.



divendres, 5 de maig de 2017

Il·lògic

Al·lé   
 il·legal  
  il·legítim
  infal·lible
 mil·litar    metàl·lic.
Al·lé     el·lípticament    procel·lós   
inintel·ligible.
Al·lé     paral.lel    
preexcel·lència  il.limitada.
Rebel·lió   cristal·lina
Rebel·lió !!

Our.


El, Espacio, Ultraterrestre - Imágenes gratis en Pixabay