dissabte, 2 de juny de 2018

VULL ESCRIURE UN POEMA

VULL ESCRIURE UN POEMA, Enric Sanç

Vull escriure un poema d’alegria i esperança

que mitigue pobresa, fam i violència,
els abusos de poder i l’insaciable societat de consum.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
de respecte, amor i llibertat. D’agraïment
als inesgotables mantenidors de la cultura.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
amb uns versos d’estima infinita a la terra.
Unes justes paraules, farcides de tendresa.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
que tothom el llisca i l’entenga
amb assertivitat, empatia i tolerància.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
on manca gent de color, llengües i estima pròpia.
Enyorança de diversitat on abunden polítics corruptes.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
al meu Poble. Li manquen mesquites i sinagogues,
centres budistes i laics, i l’en sobren esglésies.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
que travesse fronteres, just en la cruïlla
on els cors encara baten vius i lliures.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
amb uns versos d’estima a la llengua,
reviscole consciències i explique la història.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
però com no sé com fer-ho, ací teniu aquests
mots sincers mancats de rimes, ritmes i metàfores.

Vull escriure un poema d’alegria i esperança
que revise nostres clàssics i als més contemporanis.
Amb antigues paraules plenes de tu, de nosaltres.

dimecres, 23 de maig de 2018

Vellesa, Joana Raspall




Resultado de imagen de arbol dibujo acuarela
Sóc la branca més vella
que resta en aquest arbre
que ara llueix l'esplèndid
brancatge vigorós.
Passant, les primaveres
hi han fet riques brotades,
i l'han cobert de flaire
l'amor de tantes flors.

Per la mateixa rel
em sento sostinguda;
en la mateixa saba
hi trobo nodriment.
Quan la destral m'abati,
caduca, improductiva,
jo, lluny de la brancada,
sentiré enyorament.           


Joana Raspall, 1913/2013



Imagen relacionadaAls 14 anys va començar a escriure , com la guerra va començar, es va formar en l'escola de bibliotecaries per poder ser-ne una professional.
Després de la guerra el seu marit va voler reprendre la seva carrera literaria i Joana va deixar el seu treball com a bibliotecaria per ajudar-le.
Van crear un nucli clandestí per poder escriure i llegir en català i d'aquella época van sorgir les obres més famoses: Diccionari pràctic de Sinònims, el Diccionari de locucions i frases fetes y el Diccionari d’homònims i parònims.
Va escriure tant literatura infaltil com juvenil,Petits poemes per a nois i noies (1981).Als cent anys va escriure aquest poema per explicar-nos com es sent i com viu sent centenaria.



TAN SOLS LA PARAULA NUA


 Tan sols la paraula nua

Tan sols la paraula nua
la teva, mai la d’un altre,
la que reflecteix una vida
dins d’una solitud
curulla de promeses,
on tot és possible.
S’esvaneixen els dubtes
la foscor claror es torna
i els sols variants i múltiples
cauen damunt cada mot,
el cobreixen i donen força.
Enllà d’aquest ser-hi
tan precís que
s’allarga en el contingut
de cada paraula clara.
Com ho és la poesia.
Montserrat Abelló
 
Resultado de imagen de tan sols la paraula nua
 




Centaures-Manel Marí

CENTAURES


També, germà, tu has vist besar els centaures
Resultado de imagen de manel maríque envesteixen amb ànsia l'eix d'un llavi,
mentre el seny enemista l'anca equina
i l'ésser pren distància amb l'ésser híbrid.

Has vist el que han malvist els qui es mutilen
i amputen la fragància que els hormona,
la testa amb el gest trist, callant les coces,
ensumant-se aquest ranci anhel dels bípedes.

Ho has vist i no has callat, i has tret la vara
per reclamar la gesta del cavall
i no pas la modesta humanitat

amb què s'ha conformat la nostra espècie:
amb rauxa has cavalcat, prest, al congost
per on instint i testa han fet drecera.

Manel Marí

Va nàixer a Eivissa el 17 d'agost de 1975 i, lamentablement, va morir fa poc: el 31 de gener de 2018, a València. va ser un poeta eivissenc que residia a València. Es llicencià en Sociologia per la Universitat de València. Era guionista de televisió, articulista, col·laborador del diari Última Hora, traductor i corrector lingüístic. Fou també militant i dirigent de moviments estudiantils en Ensenyament Mitjà i en el Bloc d'Estudiants Agermanats a la Universitat de València. A més, era fundador de Poesia per la Revolta, cicle i taller d'accions poètiques de l'organització Ca Revolta.


Imma López Pavia

FOTOGRAFIA EN BLANC I NEGRE

D'on véns, nina amb uniforme, falda de quadres
i serrell? De quin obscur racó oblidat
de coses mortes surts?

Tal vegada véns per llançar-me a a cara
aquella petita innocència que s'amagava
entre els mitjons i les sabates gastades
de cuir marró.

Ja no ets res, només records i memòria
en aquesta fotografia en blanc i negre
on sembles desafiar la mirada.

Malgrat tot,
quantes coses hi ha encara en mi
en aquesta imatge d'eterna adolescència,
la falda curta i aquell bes en l'obscuritat
mesura de tots els altres.

Ja s'han esvanit els focs d'artifici
i encara puc llegir en els teus ulls
aquella obstinació.


IMMA LÓPEZ PAVIA

Nascuda en Llanera de Ranes (la Costera). S'ha donat a conèixer
com a poeta aquests últims anys en algunes antologie. Guanyadora del Premi Ciutat d'Alcoi 2015 amb Santuaris, el seu primer recull de poemes en solitari.

dijous, 10 de maig de 2018

Som el paisatge / Begonya Pozo

Poesia a la intempèrie : 2011
  • Som el paisatge
           
Som el paisatge que ens habita.
Som l’ull que vigila el desconcert,
les mans que arruguen el temps entre els plecs de la carn.
Som els llavis tallats pel fred sorprenent de la tardor

o les galtes toves d’una vesprada de vi.
Som la llum que s’amaga entre els núvols, com la pluja,
i som el vent sota les ones silencioses de la Malva-rosa.
Som la llengua que cruix entre les palmeres

i també som el parlar oblidat dels pollancres sota les fulles.
Som l’aigua que bull a totes hores i no crema,
som el bes de vidre amerat de distàncies,
com són els llençols urgents.

Som la nit que dorm despentinada,
el got brut de cafè amb llet i els raspalls de dents sense nom.
Som les esquenes o les cames,
els culs o els mugrons,

les cuixes o els cabells oblidats.
I som, quan som, el cansament de les estrelles,
els somnis de música o els malsons de tot aquest amor cosit a les venes.




 
Begonya Pozo
Begoña Pozo Sánchez va naixer a valencia al 1974 i es va titular com a filologa italiana al 1998. al 2008 es va doctorar amb la tesis “La obra lírica de César Simón: poética del paisaje y de la conciencia”.treballa com a profesora de filologia italiana a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació (Universidad de Valencia) Ella es una gran defensora de la poesia i majoritariament ajuda a visualitzar altres poetes. tambe va crear un premi de poesia titulat César Simón per ajudar al poetes.



dimarts, 1 de maig de 2018

Marc Granell




LA PAU

                      A Marga
No és
només 
una paraula
sobre un paper.
No és 
només 
una enyorança 
sense un perquè.
No és 
només 
una balada
que s'endú el vent.
No és 
només 
una esperança
buida en la ment.
És la més alta 
flor del verger
que naix i s'alça                           
en cada bes
i que és regada
per cada veu
que crida i canta
el seu nom bell
i la treballa
contra tot vent.
                            
                         Marc Granell



BIOGRAFÍA

Marc Granell va néixer a València (L'Horta) el 19 d'abril de 1953. Va estudiar Filosofia i Filologia a la Universitat de València, però va deixar aquestes dues carreres inacabades. Ja aleshores començava a moure's en els ambients poètics universitaris i, poc després, amb l'autor immers en el grup de poetes i narradors que havien de revolucionar l'esquifit panorama de la literatura catalana al País Valencià, té lloc la fundació de la revista Cairell.

Marc Granell es dedica professionalment a la traducció, i ha publicat versions d'Alberto Cavallari o Vicent Andrés Estellés, entre d'altres.

Ha rebut en tres ocasions el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, el 1991, el 1992 i el 2016. El 2017 rep el Premi Plaça del Llibre i el I Premi Roís de Corella de Gandia, ambdós com a reconeixement a la seva trajectòria.