divendres, 6 d’abril de 2018

NIT I DIA - Manel Rodríguez Castelló

Nit i dia
L’arbre caigut del sentit em barra el pas
per un camí que ignora els nords.
El sortege a les palpentes
amb l’anhel de claredat
de les primeres hores
que empenyen el desig de ser més dia.
Però ve la nit
i el muricec del pensament
esquinça el seu vestit de seda negra
en estalactites de silenci.
Un cansament tramunta
carenes de segles.
Llisca la matinada per badalls de llum incerta.
Vindrà l’alosa de l’alba
pel mar blanc de l’oblidança
i em besarà
a pleret els llavis.

Font de la foto->  FONT


Manel Rodríguez Castelló


dimarts, 27 de març de 2018

A QUÈ ES PAREIX L'AMOR - RUPI KAUR

A QUÈ ES PAREIX L'AMOR

a què es pareix l'amor em pregunta la terapeuta
una semana després de la trencada
i no estic segura de com contestar la seua pregunta
excepte pel fet de que pensava que l'amor
es pareixia a tu.

allà va ser quan em vaig adonar
i em vaig donar compte de com d'innocent havia sigut
de posar una idea tan bonica en la imatge d'una persona
com si qualsevol en aquesta entera terra
poguera comportar tot l'amor junt representat
com si aquesta emoció que fa tremolar a set bilions de persones
es pareixiria a un tio de metre huitanta
de grandària mitjana i pell marró
al que li agrada desdejunar pizza congelada.

a què es pareix l'amor la terapeuta pregunta de nou
aquesta vegada interrompint els meus pensaments a mitjan frase
i arribades a aquest punt estic a punt de alçarme
i eixir per la porta
excepte perquè he pagat massa diners per aquesta hora
així que en comptes d'aixó la perfore amb la mirada
de la mateixa manera que miraries a algú
quan estàs a punt de donar-les la llicó
ela llavis pressionats fortament preparant-se per a endinsar-se en conversació
els ulls clavant-se profundament en els seus
buscant tots els punts dèbils
que tenen amagats en algun lloc
el cabell recollit darrere les orelles
com si tingueres que preparar-te físicament per a una conversació
sobre les filosofies o millor dit decepcions
de a què es pareix l'amor

 li dic
ja no pense que l'amor es pareix a ell
si l'amor es pareguera a ell
ell estaria ací crec
si ell fóra el meu amor vertader
no seria ell en tot cas el que estaria sentat davant de mi
ja no pense que l'amor es pareix a ell repetesc
crec que l'amor mai es va parèixer
crec que solament volia algú
estava preparada per a entregarme a mi mateixa a algú
que pensara que fora més gran que jo
i quan vaig veure algú
que probablement fera el paper
vaig fer la meua intenció
fer que ell fora la meua parella

i em vaig perdre per ell
ell prenia i prenia
m'envoltava en la paraula especial
hasta que estava convençuda de que ell tenia ulls únicament per a veure'm
mans únicament per a sentir-me
cos únicament per a estar amb mi
oh com em buidava
com et fa sentir això
interromp la terapeuta
dic
em fa sentir un poquet en la merda

tal vegada estem mirant-lo mal
pensem que es alguna cosa que buscar allà fora
alguna cosa destinada a xocar-se amb nosaltres
eixint fora d'un ascensor
o a sentar-se amb nosaltres en un cafè en algun lloc
a aparèixer al final d'un corredor a la tenda de llibres
pareixent la mescla perfecta de sexy i intel·lectual
però jo crec que l'amor comença ací
tota la resta és solament desig i projecció
de tots els nostres capritxos i necesitats i fantasies
però eixes externalitats mai podran funcionar
si no anem cap avant i aprenem
com estimar-nos a nosaltres mateixes per a estimar altra gent

l'amor no es pareix a una persona
l'amor són les nostres accions
l'amor és donar tot el que podem
encara que solament siga el tros més gran de pastís
l'amor es comprendre
que tenim el poder de fer-nos mal l'una a l'altra
però anem a fer-lo tot en el nostre poder
per a assegurar-nos de que no el fem
l'amor és donar-nos compte de tota la dolçor amable que mereixem
i quan algú ix
dient que te la donaran com digues
però les seues accions et trenquen
en lloc de construir-te
l'amor és saber a qui escollir




dilluns, 26 de març de 2018

DIA MUNDIAL DE LA POESIA

TAQUES
Per celebrar el dia mundial de la poesia ( 21 de març),  us presentaré un poema de Imma López Pavia, Taques.

Les taques de tinta se'n van amb llet,
les de vi, amb lleixiu,
les de greix, amb benzina,
les de fang i foc es trauen amb cendra.

Algunes taques d'amor
                                       (des)amor
tan sols les trau el temps.
Les taques més encrostades se'n van
                                       amb amoníac.

La culpa, amb l'exacta dosi de perdó.

La sang, però, només es lleva
                                       amb l'aigua més clara.
Imma López Pavia


Poema de Begonya Mezquita

LA DONA QUE ES MOR

La dona que es mor porta una flor a la sina 
i espera la matinada i seu al costat de la finestra 
i inventa estels i ensuma flaires secretes. 
Al seu ventre esquinçat, sense vertigen, 
hi guarda una lluna presonera i un filet d' esma. 
La dona que es mor ja no visita els amics 
car ha deixat la ciutat i sojorna ara rere el cim 
i té els núvols per corona, 
petjades esborradisses i tanta paciència 
per no oblidar el plaer de la festa. 
La dona que es mor sent una mica de goig 
al dematí, quan el sol li pentina la galta 
i la fosca és, tresor de tenebra, anada a jóc. 
Però aviat s'esmunyirà aquesta dona que es mor 
per les bardisses del temps extrem i la memòria. 
[Signes de terra]


Tema del poema:

Begonya va partir una malaltia, la tuberculosi, que quasi li va fer perdre la vida. Aquest poema va ser com un autoretrat descrivint la seua situació física i psicològica. També li fa adonar-se de que els del seu voltant també patixen, però per ella.

Qui és Begonya?
Poema
Foto

divendres, 23 de març de 2018

ENCARNA SANT-CELONI I VERGER


DIA INTERNACIONAL DE LA POESIA
21 de març 

I Aquesta apegalosa melangia 
que tan sols pot nodrir-se 
de les hores que encara em manquen 
per a tornar a veure't

Resultado de imagen de ENCARNA SANT-CELONI I VERGER
LLIBRE: SÈNIA DE PETITS VICIS 
AUTORA: ENCARNA SANT-CELONI I VERGEr

L'AMANT


L'amant
Les mans de sempre m'obrin
Resultat d'imatges per a amantes
la pell dels llavis i dins,
on la carn bat fonda,
claves besos àcids.
Hi escups amb la força del temps,
del desig de no saber-te estrany,
hi romanç amb la dolçor d'una saliva que cou
com l'alè d'un matí de ressaca.

Em fas fastig.




Llibre: SENSE TREVA.
pàgina: 17.
Autora: Begonya Pozo.
Foto treta de Google

dijous, 22 de març de 2018

LA GUERRA Josepa Montagut i Mariner

                                                            
IX. LA GUERRA

Que no vinga la guerra, que jo m'ofegaria.
M'entens germana? Encara ho recorde.
I tu també.

Que no vinga altra vegada, que m'arrancaria l'ànima
i sota la terra la posaria.

No vull sentir més la porta travessada 
de la casa, ni veure el caqui
de la camisa oberta del que entra.

Que no vinga la guerra, que jo rebentaria.
Germana, em sents? Encara ho recorde.
I tu també.

No vull silencis còmplices, de la despulla del meu cos,
com si fóra deixalla, menys que deixalla, no res.

Que no vinga la guerra, mai més, mai més.

                                                Josepa Montagut i Mariner.