dijous, 10 de maig de 2018

Som el paisatge / Begonya Pozo

Poesia a la intempèrie : 2011
  • Som el paisatge
           
Som el paisatge que ens habita.
Som l’ull que vigila el desconcert,
les mans que arruguen el temps entre els plecs de la carn.
Som els llavis tallats pel fred sorprenent de la tardor

o les galtes toves d’una vesprada de vi.
Som la llum que s’amaga entre els núvols, com la pluja,
i som el vent sota les ones silencioses de la Malva-rosa.
Som la llengua que cruix entre les palmeres

i també som el parlar oblidat dels pollancres sota les fulles.
Som l’aigua que bull a totes hores i no crema,
som el bes de vidre amerat de distàncies,
com són els llençols urgents.

Som la nit que dorm despentinada,
el got brut de cafè amb llet i els raspalls de dents sense nom.
Som les esquenes o les cames,
els culs o els mugrons,

les cuixes o els cabells oblidats.
I som, quan som, el cansament de les estrelles,
els somnis de música o els malsons de tot aquest amor cosit a les venes.




 
Begonya Pozo
Begoña Pozo Sánchez va naixer a valencia al 1974 i es va titular com a filologa italiana al 1998. al 2008 es va doctorar amb la tesis “La obra lírica de César Simón: poética del paisaje y de la conciencia”.treballa com a profesora de filologia italiana a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació (Universidad de Valencia) Ella es una gran defensora de la poesia i majoritariament ajuda a visualitzar altres poetes. tambe va crear un premi de poesia titulat César Simón per ajudar al poetes.



dimarts, 1 de maig de 2018

Marc Granell




LA PAU

                      A Marga
No és
només 
una paraula
sobre un paper.
No és 
només 
una enyorança 
sense un perquè.
No és 
només 
una balada
que s'endú el vent.
No és 
només 
una esperança
buida en la ment.
És la més alta 
flor del verger
que naix i s'alça                           
en cada bes
i que és regada
per cada veu
que crida i canta
el seu nom bell
i la treballa
contra tot vent.
                            
                         Marc Granell



BIOGRAFÍA

Marc Granell va néixer a València (L'Horta) el 19 d'abril de 1953. Va estudiar Filosofia i Filologia a la Universitat de València, però va deixar aquestes dues carreres inacabades. Ja aleshores començava a moure's en els ambients poètics universitaris i, poc després, amb l'autor immers en el grup de poetes i narradors que havien de revolucionar l'esquifit panorama de la literatura catalana al País Valencià, té lloc la fundació de la revista Cairell.

Marc Granell es dedica professionalment a la traducció, i ha publicat versions d'Alberto Cavallari o Vicent Andrés Estellés, entre d'altres.

Ha rebut en tres ocasions el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, el 1991, el 1992 i el 2016. El 2017 rep el Premi Plaça del Llibre i el I Premi Roís de Corella de Gandia, ambdós com a reconeixement a la seva trajectòria. 

dilluns, 30 d’abril de 2018

Marc Granell i Rodríguez



 LES CIUTATS



Quan es giten de nit, ja fatigades,
les ciutats fan pudor a gasolina.
Tanquen a poc a poc els ulls i amaguen
sota llençols de greix la pell ferida.

Les ciutats tanmateix no dormen. Callen
i esperen amb espant l'aspra esbranzida
de cotxes, camions, crits i sabates, 
que serà com el gall que obri el nou dia. 

Les ciutats estan tristes i gastades, 
farcides de soroll, de brutícia.
Són enormes taüts plens de fantasmes
sense cel, ni capvespre, ni migdia.


                                Marc Granell i Rodríguez





















FOTO

BIOGRAFIA

Va nàixer a València el 1953 i va començar a estudiar filosofia i filologia a la Universitat de València encara que no els va acabar.  
És traductor i membre de l'Associació d'Escriptors de Llengua Catalana, va publicar diversos poemaris i una antologia poètica.
La seua poesia és de caràcter polític, amorós i infantil.
A més a més és un dels autors valencians més llegits i també dels més valorats per les generacions literàries posteriors.

 BIOGRAFIA

dissabte, 28 d’abril de 2018


CARN DE FICCIONS; ANNA CHOVE

POEMA:

Company,
No vull mirar, ni dir res.
A més és un tòpic, però
-darrere de les ulleres de sol-
no puc parar de pensar-ho.

Ai, company,
qui fóra entrepà,
Tan a gust com te’l veig menjar.

Atrapada come em sent
En aquesta perversió
Pròpia de Tàntal,
salive i em ve el gust.

de tota la primavera.


BIOGRAFIA:

Anna Chover Lafarga (Almàssera, València, 1976) és doctora en Filologia Hispànica per la Universitat de València. Entre el 2002 i el 2006 realitzà estades d’investigació (a l’Havana i a la Universitat de Brown, Rhode Island), inici de la seua tasca investigadora en l’àmbit de la crítica literària feminista. Concretament, la seua tesi doctoral analitza l’erotisme i la diversitat sexual en les narradores cubanes dels anys noranta, tema sobre el qual ha intervingut en congressos i publicat diferents articles. Ha sigut sempre lectora i escriptora, també de relat curt, però amb 'Carn de ficcions' ha tingut el coratge de deixar-se llegir.

ENLLAÇ D’UNA ENTREVISTA:


dimecres, 25 d’abril de 2018

TAQUES - Imma López Pavia

                TAQUES
Les taques de tinta se'n van amb llet,
les de vi, amb lleixiu,
les de greix, amb benzina,
les de fang i foc es trauen amb cendra.
Algunes taques d'amor
                                (des)amor
tan sols les trau el temps.
Les taques més encrostades se'n van
                               amb amoníac.

La culpa, amb l'exacta dosi de perdó.

La sang, però, només es lleva

                   amb l´aigua més clara.

                                            

Image result for imma lopez pavia

Image result for imma lopez pavia

Begonya Mezquita Ramírez

A la ciutat del nord

A la ciutat del nord, com una ploma ingràvida,
m'emmirallo en una lluïssor eixuta
-no es veu el mar des de casa meva-
i descobreixo les planes i els fruits dels seus arbres.
Cada setmana em deixo seduir
per la claror d'un cim que no he guanyat
-aquí només conec el pas de les estacions-
Jo sóc la distància i em repeteixo, rodamón malendreçada,
com els set jorns amb què s'afaiçona la tempesta.
Onada manyaga, avui no hi ha l'ombra que et malmet les costelles
i les cuixes. Se n'ha anat com se'n va la febre,
humitejant les temples, temptant el so que s'aixecava poderós
i furtat com una mentida a la lluna.

                                                    Begonya Mezquita Ramírez, Signes de terra


Biografia de l'autora: 
Va nàixer a Sagunt l'any 1968 i està llicenciada en Filologia Catalana. 
Llibres: Entre la distància exacta i la nit, Signes de terra, Una illa, Parlen els ulls.

Poema de Marc Granell






                              València sota la lluna


La lluna és més llum aquesta nit.
Rellisca façanes emmudides,
finestres cegues,
carrers cansats.
Els teus carrers.
Solitaris i humits com la pell ferida del record.

On la rosa i la veu cridant campanes?

Ara no pots amagar-te darrere de cap torre
ni cercar llavis de fusta on mentir la lloança.

Amb les mans tallades i el cap entre els genolls
beus amb avidesa la sang dels fills que et puden
i t'han fet el ventre ample de traïcions i taronges
podrides entre els dits del ponent i la derrota.

Blanca entre el fem t’alces ben segura
sobre el cos d’un mar adormit, taüt de les estrelles.

Verds enllà, no sents?, sonen petjades.

                                              Has tancat prou fort totes les portes? 

                                                                                      Marc Granell i Rodríguez



                                                        Carrers: solitaris i humits.


      Imatge de Marc Granell.        

Biografia de Marc Granell i Rodríguez

És un poeta i traductor que va nàixer a la ciutat de València en 1953, va començar a estudiar filosofia i filologia a la Universitat de València, encara que no les va acabar. Va participar activament en l'esclat cultural i literari dels anys 70 a València. Guanyà el Premi Vicent Andrés Estellés a l'any 1976)i el Premi Ausiàs March a l'any 1979.