LA MALETA
En un món on els diners són la joia més anhelada…
Encara seguim perdent pau per guanyar la guerra.
I, és que sense tenir empatia, la maleta no arriba precissament a les mans “idònies”...
Ara arribem a Don Rocco, un empresari cubà multimillonari, que ha heredat tant fortuna com habits de la seva familia.
El nostre amfitrió s’encarrega de dirigir una empresa que busca Urani-235, material per cert, imprescindible per fer bombes atòmiques per les batalles.
Don Rocco té la maleta, i ara que ha aconseguit el que volia, toca deixar-la.
Per fer aquest encarrec tenim la nostra volguda amiga, la rabossa, fidel i esmunyedissa.
La rabossa, la rabosa...Aquella coraça de ferro amb pell damunt, la rabossa, la rabossa, seràs capaç de no quedar-te’n la maleta??
Però tots i totes tenim en compte el que van dient de les raboses, que són uns lladres i tot el volen per a si mateixos. I aquesta no era una excepció d’aquelles.
Va agafar la maleta i la va amagar en un lloc perfecte, on mai ningú podria trobar-la. Sota terra.
La rabossa va agafar tots els diners que li va vindre en gana... Però un dia, Don Rocco, l’empresari, va rebre la visita d’una sofisticada foca, amb el nom del color de la seva pell, Blava, que venia d’un país molt allunyat d’on estaven. Ella volia la seva maleta, per portar-la al següent empresari fracassat amb necessitat d’ajuda urgent... per fer-ho triomfar. I no l’havia rebut en cap moment. L’empresari es va sorprendre i li va comentar allò de la rabossa. Que podia ser que la tinguera amagada pell seu benefici.
Blava, visità la rabossa, i sense cap avis, li va llevar tot el que havia guanyat amb l’ajuda de la maleta tot aquell temps. Avergonyida va fugir la rabossa, per no tornar mai. L’empresari va continuar amb els seus asunts i la foca...la foca Blava, va anar pels cels en busca del pròxim afortunat. Aixina una i altra i altra volta.
I encara vola sense rumb aquella maleta, perdent pau i guanyant guerra...
Olalla U.D. i Maria P.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada