L'amor en la poesia de l'home

AMOR ETERN

Podrà ennuvolar-se el sol eternament;

podrà assecar-se en un instant el mar;

podrà trencar-se l'eix de la terra com un dèbil vidre.

Tot succeirà! Podrà la mort

cobrir-me amb el seu fúnebre crespó;

però mai en mi podrà apagar-se la flama del teu amor.

Gustavo Adolfo Bécquer

POEMA 15

M'agrades quan calles perquè estàs com absent

i em sents des de lluny i la meua veu no et toca.

Pareix que els ulls se t'hagueren volat

i pareix que un bes et tancara la boca.

Com totes les coses estan plenes de la meua ànima

emergeixes de les coses,plena de l'ànima meua.

Palometa de son, et pareixes a la meua ànima

i et pareixes a la paraula melancolia.

M'agrades quan calles i estàs com distant.

I estàs com queixant-te, palometa en parrup.

I em sents des de lluny, i la meua veu no t'aconsequeix:

deixa'm que calle amb el silenci teu.

Deixa'm que et parle també amb el teu silenci,

clar com un llum, simple com un anell.

Eres com la nit, callada i constel·lada.

El teu silenci és d'estrela, tan llunyà i senzill.

Distant i dolorosa com si hagueres mort.

Una paraula llavors, un somriure basta. Iestic alegre, alegre de que n siga cert.

Pablo Neruda