ELS OUS I ELS MAMÍFERS

Això era i no era, una rabosa que era amiga d’un gat, i els dos junts eren coneguts per les seues entremaliadures.

Cert dia, la rabosa va dir:

—Eh, els nostres ous són petits! Anem a veure si trobem un més gran.

Ja que en aquell lloc era comú que els mamífers com la rabosa i el gat i molts més posaren ous, era normal que la grandària dels seus els preocupara i, a voltes, els acomplexara. Per això, van decidir anar a veure l’estruç, ja que els seus ous eren molt grans.

Quan van arribar, la van veure cuidant dels seus ous tranquil·lament. Eren tan grans! La rabosa va decidir que ella distrauria l’estruç mentre el gat agafava un dels ous. I així ho van fer. La rabosa es va apropar a l’estruç i va començar a dir-li:

—Oh, estruç! Les teues plomes són tan boniques i llustroses! —li deia, mentre el gat, sigilosament, anava per darrere.

—No! De veritat creus això? —es va sorprendre l’estruç, que no s’ho creia del tot, al mateix temps que el gat apropava la seua pota a un dels ous.

—Clar que ho crec! I saps què més crec que ets? —va preguntar-li mentre el gat li feia una senyal: tenia l’ou.

—Què? —inquirí l’estruç.

—Més babaua que un mico! —va cridar mentre escapava rient amb el gat i l’ou. L’estruç va córrer darrere d’ells, perseguint-los, però corrien molt i anaven molt lluny, i l’estruç no va poder agafar-los. Havia anat tan lluny que ja no sabia fer un altra cosa que córrer.

Mentrestant, tots els demés animals havien escoltat el que havien fet la rabosa i el gat, i van decidir sotmetre’ls a judici. La cap dels animals, després d’una llarga estona de deliberació, va dictar sentència: no només pagarien pel seu crim la rabosa i el gat, sinó tots els demés mamífers.

Ningú mai més podria posar ous, haurien de portar dins seu tota la seua descendència fins al moment d’eclosió. Els demés mamífers es van enfadar, tot i veient la decisió justa, i la van pagar amb la rabosa i el gat.

Per això, des d’aquell dia, ningun mamífer pot posar ous; menys l’ornitorinc, però ja sabem que ells no segueixen ni les lleis de la física ni les de les faules, i els gats i les raboses són considerats animals astuts i avariciosos, amb molts plans baix la seua mirada.

(Carta de Dixit d’una rabosa agafant un ou, amb un gat pujat a la seua cua)

Relat de Teresa Carrasco Sauri i Cristina Marzo Pérez.