divendres, 13 de gener del 2017

UTOPIA

UTOPIA


Açò era una ciutat on la gent no treballa ni anava a l’escola, ni feia aquestes coses avorrides, no, en aquest món cadascú podia fer el que volguera, perquè moltes de les coses necessàries s’havien reduït a un mètode eficaç: pastilles. Sí, per a menjar només necessitaven prendre una pastilla, i ja obtenien tots els nutrients necessaris; o per a aprendre coneixements com els de l’escola, l’institut o la universitat, et prens una pastilla i ja.


En aquest món hi vivien sers humans, però no hi havien aventures ni perills ni males persones, només persones senzilles que es passaven el dia prenent pastilles i jugant amb una mena de màquines de diversió, anomenades “videoconsoles”. Hi havia de molts tipus i tenien una gran diversitat de jocs, on estaven enganxats tots els éssers humans.


I aquests humans són pràcticament immortals, tal punt que hi ha una pastilla específica que fa que no et faces vell, però no pots morir. I clar, en aquest món no hi ha economia i tot és gratis.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada