dilluns, 16 de gener del 2017

L'amor en la poesia de la dona


 
MÉS ENLLÀ DEL SO DEL TEU NOM...
Més enllà del so del teu nom
que em clava la teua absència en la memòria,
on acaba el teu cos on comença el meu
 cada matí, em salva la poesia.
De morir-me, d'afonar-me, afonar-me 
davall el negre núvol que sempre està en el meu cel,
de la por que encarcha els meus pulmons,
em salva la poesia.
De les nits terribles,
de les cavernes fosques, del jardí dels morts,
dels criminals, dels oblidats,
dels cossos soterrats en silenci, de l'olor del teu pèl, de la teua absència,
em salva la poesia i m'alça.

Beatriz Gimeno


DEIXA'M DIR-TE
Deixa'm dir-te el que ahir no vaig saber.
Deixa que òmpliga,
per sempre,
la meua carn de calma.
Deixa'm contar-te
per què no vaig poder donar-los
més que espases als teus llavis
i queixals de vella a les teues mans.
Deixa'm que plore hui la dita perduda,
deixa'm passar comptes amb este desmanotat ser
que hbita en mi d'amagat.
Si no et doní el que esperaves,
si no vaig buscar dins de mi,
va ser per por que,
darrere d'espases i queixals de vella,
creixquera fort
una flor amb el teu nom.

Ester Vallbona


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada