divendres, 13 de gener de 2017

VIDA

VIDA


Vull ser professora d’institut, impartint classes a adolescents.
Vull donar als meus futurs alumnes tot allò que a mi no m’han donat.
Vull que el món avançi, i aquesta va ser la meva forma de col.laborar.


La vocació és un sentiment profund i moltes vegades inexistent al cervell de l’ésser humà, perdó, inexistent no, invisible.
La vocació és viure fent el que t’agrada.
Vocació és fe en tu, i per això és molt perillosa.


Tinc el lleuger pressentiment de què la societat no permetrà que la vocació visca amb nosaltres, en nosaltres.
Vocació és creativitat, és l’aire que ens espenta per començar un viatge que MAI acabarà, i això és molt perillós.


Com digué Nietzsche: La vocació és l’espina dorsal de la vida.
Però volen éssers vius, o inerts?


Vull viure i per això visc.

Olalla Urios de los Ríos

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada