divendres, 13 de gener de 2017

La meua vocació

Realment ara em preguntes que què vull dedicar-me per treballar quan sigui gran i l’únic que puc dir és: alguna cosa relacionada amb les ciències.
M’agraden molt, més que les lletres, perquè pense que tindre que memoritzar-te i aprendre’t els complements de la gramàtica, totes les formes verbals,... és més avorrit que saber com s’ha format la terra, descobrir grans fets….
Totes aquestes idees clar que poden canviar, ja que ara no puc suportar veure un documental del cos humà i mantenir dins meu el fàstic que tinc quan apareix un òrgan de veritat, o la sang…. No puc creure que de petita quan anava encara a Primària volgués ser metgessa. No tinc clar per què va passar allò, però a l’actualitat ni pensar-ho.
Va haver una temporada que volia ser arquitecta. Em fascinava la idea de dissenyar un edifici i poder veure com evolucionava fins que estigués realitzat. Per desgràcia el meu oncle em va treure les ganes de treballar en eixa especialitat de les matemàtiques al dir-me tot el temps que m’ho pensés bé, que hi havien poques places per a trobar un treball, que costaria…. Un altre ofici que vaig rebutjar del meu cap.
I ara no tinc una idea fixa, però m’agradaria més treballar de descobridora, tal vegada al laboratori però també podria anar d’expedició per veure coses noves i estudiar la natura,....
La meua mare pensava que seria de tot, menys mestra, i ara es la seua vocació. La meua encara està per descobrir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada