IX. LA GUERRA
Que no vinga la guerra, que jo m'ofegaria.
M'entens germana? Encara ho recorde.
I tu també.
Que no vinga altra vegada, que m'arrancaria l'ànima
i sota la terra la posaria.
No vull sentir més la porta travessada
de la casa, ni veure el caqui
de la camisa oberta del que entra.
Que no vinga la guerra, que jo rebentaria.
Germana, em sents? Encara ho recorde.
I tu també.No vull silencis còmplices, de la despulla del meu cos,
com si fóra deixalla, menys que deixalla, no res.
Que no vinga la guerra, mai més, mai més.
Josepa Montagut i Mariner.
BIOGRAFIA:
Va estudiar Filologia Catalana a la Universitat de València on més tard, va treballar com administrativa.
Pertany al Col·lectiu de Dones de Montcada, lloc on va nàixer, i va rebre diferents premis com el Premi de la Regidoria de la Dona de Burjassot i la segona edició de Relats Curts amb la perspectiva de gènere.
Quan es va jubilar va començar a escriure i ja ha publicat dos llibres: Des del sud fins al nord, una llàgrima parla i Papallones silenciades sota un mar de gel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada