dilluns, 26 de març del 2018

Poema de Begonya Mezquita

LA DONA QUE ES MOR

La dona que es mor porta una flor a la sina 
i espera la matinada i seu al costat de la finestra 
i inventa estels i ensuma flaires secretes. 
Al seu ventre esquinçat, sense vertigen, 
hi guarda una lluna presonera i un filet d' esma. 
La dona que es mor ja no visita els amics 
car ha deixat la ciutat i sojorna ara rere el cim 
i té els núvols per corona, 
petjades esborradisses i tanta paciència 
per no oblidar el plaer de la festa. 
La dona que es mor sent una mica de goig 
al dematí, quan el sol li pentina la galta 
i la fosca és, tresor de tenebra, anada a jóc. 
Però aviat s'esmunyirà aquesta dona que es mor 
per les bardisses del temps extrem i la memòria. 
[Signes de terra]



Tema del poema: 
 Begonya va partir una malaltia, la tuberculosi, que quasi li va fer perdre la vida. Aquest poema va ser com un autoretrat descrivint la seua situació física i psicològica. També li fa adonar-se de que els del seu voltant també patixen, però per ella.

Qui és Begonya?
Poema
Foto

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada