a què es pareix l'amor em pregunta la terapeuta
una semana després de la trencada
i no estic segura de com contestar la seua pregunta
excepte pel fet de que pensava que l'amor
es pareixia a tu.
allà va ser quan em vaig adonar
i em vaig donar compte de com d'innocent havia sigut
de posar una idea tan bonica en la imatge d'una persona
com si qualsevol en aquesta entera terra
poguera comportar tot l'amor junt representat
com si aquesta emoció que fa tremolar a set bilions de persones
es pareixiria a un tio de metre huitanta
de grandària mitjana i pell marró
al que li agrada desdejunar pizza congelada.
a què es pareix l'amor la terapeuta pregunta de nou
aquesta vegada interrompint els meus pensaments a mitjan frase
i arribades a aquest punt estic a punt de alçarme
i eixir per la porta
excepte perquè he pagat massa diners per aquesta hora
així que en comptes d'aixó la perfore amb la mirada
de la mateixa manera que miraries a algú
quan estàs a punt de donar-les la llicó
ela llavis pressionats fortament preparant-se per a endinsar-se en conversació
els ulls clavant-se profundament en els seus
buscant tots els punts dèbils
que tenen amagats en algun lloc
el cabell recollit darrere les orelles
com si tingueres que preparar-te físicament per a una conversació
sobre les filosofies o millor dit decepcions
de a què es pareix l'amor
bé li dic
ja no pense que l'amor es pareix a ell
si l'amor es pareguera a ell
ell estaria ací crec
si ell fóra el meu amor vertader
no seria ell en tot cas el que estaria sentat davant de mi
ja no pense que l'amor es pareix a ell repetesc
crec que l'amor mai es va parèixer
crec que solament volia algú
estava preparada per a entregarme a mi mateixa a algú
que pensara que fora més gran que jo
i quan vaig veure algú
que probablement fera el paper
vaig fer la meua intenció
fer que ell fora la meua parella
i em vaig perdre per ell
ell prenia i prenia
m'envoltava en la paraula especial
hasta que estava convençuda de que ell tenia ulls únicament per a veure'm
mans únicament per a sentir-me
cos únicament per a estar amb mi
oh com em buidava
com et fa sentir això
interromp la terapeuta
bé dic
em fa sentir un poquet en la merda
tal vegada estem mirant-lo mal
pensem que es alguna cosa que buscar allà fora
alguna cosa destinada a xocar-se amb nosaltres
eixint fora d'un ascensor
o a sentar-se amb nosaltres en un cafè en algun lloc
a aparèixer al final d'un corredor a la tenda de llibres
pareixent la mescla perfecta de sexy i intel·lectual
però jo crec que l'amor comença ací
tota la resta és solament desig i projecció
de tots els nostres capritxos i necesitats i fantasies
però eixes externalitats mai podran funcionar
si no anem cap avant i aprenem
com estimar-nos a nosaltres mateixes per a estimar altra gent
l'amor no es pareix a una persona
l'amor són les nostres accions
l'amor és donar tot el que podem
encara que solament siga el tros més gran de pastís
l'amor es comprendre
que tenim el poder de fer-nos mal l'una a l'altra
però anem a fer-lo tot en el nostre poder
per a assegurar-nos de que no el fem
l'amor és donar-nos compte de tota la dolçor amable que mereixem
i quan algú ix
dient que te la donaran com digues
però les seues accions et trenquen
en lloc de construir-te
l'amor és saber a qui escollir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada