divendres, 14 d’octubre de 2016



176. 
—Digues, foll, tens diners?
Respongué:
   —Tinc Amat.
   —Tens viles i castells i ciutats, comtats i ducats?
Respongué:
  —Tinc amors, pensaments, plors, desigs, treballs, llanguiments, que són millors que imperis i regnats.


45. 
Desitjà l’Amic solitud i anà a estar-se tot sol per tal de tenir companyia del seu Amat, amb el qual està tot sol entre la gent.


137. 
Demanaren a l’Amic de què naixia l’amor, i de què vivia, i per què moria. Respongué l’amic que l’amor naixia del record, i vivia de la intel·ligència, i moria per l’oblit.


53. Anava l’Amic per una ciutat com a foll, cantant coses del seu Amat, i la gent li demanà si havia perdut el seny. Respongué que el seu Amat havia pres el seu voler, i que ell li havia donat el seu enteniment; per això li havia quedat tan solament el record amb què recordava el seu Amat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada